Category: entrenaments

Entrenament amb Roberto Heras

Un altre cop he estat afortunat amb un sorteig de Twitter i el premi, un entrenament amb Roberto Heras, ex ciclista profesional i guanyador de 4 Vueltas a Espanya. Fa un any ha començat a córrer per la muntanya, influenciat pel seu germà Miguel, un dels integrants de l’equip Salomon i de moment no se li dona gens malament.

IMG_20141018_111712

 

Aixi, dissabte la gent de Energy Vitalité 4, un dels patrocinadors del Roberto i organitzadora de l’acte ens va convocar a la plaça de Monistrol de Montserrat. En total erem 6 i ell. Prèviament ens havien preguntat pels quilòtmetres habituals d’entrenament però quan Roberto va explicar el que volia fer, va haver qui va dir que allò era massa per ell.

heras1

Comencem i ell tira avant com si res, com si anés sol. Pujant al Monestir tota l’estona al trotet, per llocs molts anem caminant. No obstant mirem de seguir el ritme però ell sempre anava uns 20 o 30 metres per davant.

Una bona parada esperant per que la gent d’Energy Vitalité arribi per la foto del patrocinador ens permet descansar i  ja tenir una coversa més distesa en ell. Aprofitem per interrogar-lo sobre la seva preparació i fem les típiques bromes i comentaris dels corredors.

heras2

Continuem i arribem al Monestir, ple de vistants que ni les Rambles, i allí ja hi ha dos que decideixen tornar atràs. Del Monestir ens dirigim a Collbató, per una baixada molt divertida i llarga i amb unes vistes espectaculars. Llàstima que amb el ritme que ens fa anar Roberto no tinc temps de  fer foto.

IMG_20141018_105651

Un cop baix ja només som 3 i ell. Parem a un restaurant per fer un beure i els altres dos decideixen tornar en taxi. Jo decideixo acabar en Roberto tot i que s’ha fet tard. Ens  queda la tornada amb una bona pujada, on jo pateixo per seguir el ritme. Finalment arribem dalt i llavors, baixada corredora fins al Monestir, durant la qual, les cames decideixen que ja n’hi ha prou. Allí ja ens separem i jo baixaré al meu ritme. Acabo literalment destrossat.

IMG_20141018_104806_1

 

En resum, una jornada diferent, on sempre fa gràcia poder compartir entreno amb un crack com ell. Evidentment vaig aprofitar per preguntar-li sobre preparació per les curses, objectius, etc., i contràriament al que pensava sembla que no planifique massa els entrenaments sinò que va fent. Jo vaig disfrutar molt i em va permetre córrer per una de les muntanyes desconegudes per mi com és Montserrat.

4a pujada al Pedraforca

Diumenge passat, 18 de maig de 2014, vaig fer la meua 4a pujada al Pedraforca. (2506m). El primer cop va ser el 2003, la segona ascensió el 2005, al setembre de l’any passat, la 3a i aquest cap de setmana passat la 4a i darrera. I espero que no sigui l’última. El massís del Pedraforca no és dels més alts del país però si que per mi és possiblememnt la més bonica. És una muntanya única  formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l’Enforcadura). L’ascensió és relativament sencilla. Primer es puja fins el coll del Verdet i a partir d’aquí hi ha un troç de grimpada relativament fàcil. Només has de vigilar on poses les mans i els peus per no relliscar. Dona la sensació que la pedra cada cop està més llisa.

IMG_0065p

IMG_0028p

IMG_3892p

Fa poc més d’un any, man germana i el meu cunyat van agafar una caravana en un càmping  de Saldes. La situació per mi és ideal i més quan només sortir de la caravana tens la visió de la foto. Evidentment, amb aquesta imatge, la crida a pujar-hi és evident.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Jo vaig acompanyar-los el cap de setmana buscant el repòs de la muntanya i gaudir de la seua companyia. Dissabte vam fer excursió familiar amb els meus nebots per la banda de Gósol, concretament per la Font Terrés,  fins pujar a la pista que voreja el Pedraforca i per on passa la Cavalls de Vent. En la darrera foto es veu el Pedraforca (pollegó superior) des d’un altre punt de vista.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Diumenge, com a entreno, vaig decidir fer una pujada express al Pedra per treurem el cuquet de fer cim. Em van deixar al parquing del mirador del Gressolet i d’allí vaig fer l’aproximació fins al refugi Lluís Estassen (10min). Després de carregar aigua, en poc més de 42min vaig arribar al Coll del Verdet i en 1h28min feia cim. Un cop fetes les pertinents fotos i xerrar una estona en gent vaig coincidir a dalt, vaig tirar cap a baix. Una baixada que en alguns punts em va costar alguna culada. Tot i que la sendera està prou be, les vambes que portava ja necessiten un canvi i rellisquen massa per donar-me seguretat. Abans d’arribar un altre cop al refugi vaig agafar un trencall cap a Saldes i d’allí, 5km per asfalt fins el camping.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

 

Cavalls de Vent en 2 dies

Ja feia temps que no escrivia res en aquest bloc. Pot ser el motiu és falta de motivació i això és nota també en els meus entrenaments. Vaig sortint regularment però sense cap tipus de planificació. Això, i que ja fa temps que no competeixo, és reflecteix en el meu estat de forma

Per aquest motiu, i a falta d’un mes i poc per la Ultra Cavalls de Vent (20 de setembre 2013), necessitava fer alguna cosa en cara i ulls. Així que res millor que la Cavalls de Vent en dos dies però fent la travessa i no el recorregut de la cursa. Només tenia dos dies i 100km eren massa. Amb els 80 de la travessa en tenia més que suficient.

En principi decideixo dividir el recorregut en 40km + 40km amb sortida des del Lluís Estasen, el refugi de més fàcil per accès amb el cotxe, i passant la nit al Niu de l’Àliga. Malauradament, quan vaig trucar em van dir que estava ple. Per tant em, toca canviar plans i fer 50+30, dormint al Serrat de les Esposes.

1r dia : Lluis Estasen – Serrat de les Esposes

El diumenge 4 d’agost, pujo al Lluis Estasen on sopo i dormo. A les 5:30 del dilluns 5, a l’aire i a les 6:00  ja arranco la travessa. Abans de les 19:00 he d’estar al Serrat de les Esposes.

CIMG0232

Començo amb el llum del lot en direcció al refugi de Gresolet. Són poc més de 4km en baixada. Em costa més de lo normal arribar-hi perquè hi ha un punt del recorregut que no està ben senyalitzat i no hi ha forma de trobar el camí.

CIMG0237

Després de Gresolet, encaro direcció al Sant Jordi. Ja és de dia i no em cal el lot. Passo per zones tant boniques com els Empedrats i el Bullidor de la Llet. No obstant, no em puc entretindre massa. La part final de pujada es fa una mica peda però finalment arribo al refugi Sant Jordi on aprofito per fer una Aquarius.

CIMG0244
CIMG0248

Acabo de fer la pujada fins al coll d’Escriu i llavors encaro la baixada, amb molt troç de pista. Un cop a baix, creuo la carretera. i encaro la pujada al  refugi del Rebost (1640m). Després d’una ascensió de 600m  de desnivell. Arribo al refugio on cau un altre Aquarius i em preparo per encarar la pujada més dura,  la de Niu de l’Àliga (2520m).

20130805_131755

Fa molta calor i busco una ombra per hidratar-me i menjar una mica. Continuo fins a dalt de tot però encara falta fins arribar al refugi. Uf, sembla que no arribaré mai.

CIMG0256

 

Al  Niu de l’Àliga em deixo seduir per la propaganda de Moritz i cau una cerveseta fresqueta. Carrego aigua i continuo camí. Sembla que lo més dur ja ha passat però encara així, el tram  que vindrà ara es farà molt pesat i molt llarg. Després de fer el complicat descens arribo a la pista que em porta fins el final de la primera jornada. Són poc més de les 19:00 i encara em dona temps per dutxar-me abans de sopar.

CIMG0265

2on dia: Serrat de les Esposes – Lluís Estasen

Matino igual que el dia abans. Després d’un esmorçar força complet, començo a caminar cap a al següent refugi, Cortals d’Ingla. Una bona part del recorregut va per pista i passo per al la baixada per corriol fins al refugi. Gràcies al GPS recupero la traçada però madono que me passat el refugi de Cortals.

CIMG0269

Com que el faig per lliure, decideixo continuar seguint el ritme d’un altre marxador. Finalment l’atrapo i com es coneix la zona li pregunto per saber el que em trobaré fins arribar als Prats d’Aguiló. Veure el refugi a lo lluny, a vegades és desmoralitzador perquè sembla que no arribi mai.

CIMG0271

Finalment ja estic al  refugi i em preparo per a la darrera pujada del recorregut, el Pas dels Gassolans. És qüestió d’anar en constància i paciència per pujar al coll. Un cop dalt, es planeja aproximadament un quilòmetre i llavors es baixa fins la pista. A partir d’aquí ja només resten 5km fins al parquing.

CIMG0275

Un entrenament prou complet que d’una banda m’ha permès reconèixer el recorregut i també comprovar el meu estat de forma.

 

 

 

 

 

Entrenament UT les Fonts i sortida en BTT

Després del cap de setmana on vaig combinar el reconeixement de part de la 2a etapa de la UT les Fonts i la Cursa de Benifallet, he estat amb molèsties al genoll dret, concretament a la part externa. Sembla que els la cintilla iliotibial. Així que, he continuat corrent, però no al ritme que jo desitjaria.

Aquest cap de setmana tenia previst, dissabte, fer la part que falta de la 2a etapa de l’UT les Fonts i diumenge, Cursa de Ginestar. No obstant, a darrera hora, he decidit no apuntar-me a la Cursa, tot i que estava preinscrit. Com que no sabia com em notaria el genoll després dissabte, a una mala sempre tenia l’opció d’anar pel Montsià a entrenar.

Entrenament UT les Fonts

Dissabte, cotxe cap a Paüls, on toca fer uns 30km. El recorregut comença suau fent la primera pujada cap a la Refoia. A dalt de tot, el terra està emblanquinat. Tot i que fa vent, ni molt menys el que vaig tenir fa dues setmanes. Encantant amb el paissatge per on transcorre la cursa arribo fins a Prat de Compte.

IMG_20130209_103330

Allí al poble em trobo un grupet de la UEC Tortosa que estan fent el meu mateix recorregut de reconeixement i que arranquen en aquell moment, després d’haver fet el cafè. Parlo en ells d’ajuntar-me i ja quedo que el agafaré, després de fer jo el meu cafè.

IMG_20130209_102930

Aprofito també la parada per menjar un entrepar i a continuar. Jo mantinc el meu ritme, mirant de no forçar massa pel genoll. Tot i que erro en algun moment el camí, finalment els atrapo a la pujada al Tossal d’Engrillo. A partir d’aquí ja faig la resta en ells, conversant sobre diferents ultres que han completat.

IMG_20130209_133608

Al final, bones sensacions, tot i que he notat lleugeres molèsties que avisen que no està tot curat.

Sortida BTT

Diumenge, tot i que la intenció era  fer  recorregut pel Montsià, a darrera hora faig un canvi de plans. Sortida en BTT després de més de 2 anys sense fer alguna cosa semblant. Fa temps, vaig estar, durant una bona temporada, sortint cada diumenge en un grupet de Masdenverge i Santa Baàrbara. Ja ha plogut de tot això i la veritat és que m’ho passava molt be. Així que pensant en continuar la preparació però mirant de conservar el genoll,  penso que pot estar una bona opció. Ja m’avissen que serà bàsicament rodatge. Molt d’asfalt i nivell principiant. A mi ja em va be, perquè sóc del que en cas de baixades tècniques, faig peu a terra.

I així ha estat. Recorregut sortint d’Amposta fins a les oliveres mil·lenàries, passant per Masdenverge, Godall, La Galera, un altre cop Masdenverge i retorn a Amposta. Han sortit 45km a un ritme que he pogut aguantar sense problemes. Crec que repetiré.

IMG_20130210_100541

 

 

Ascensió Pica d’Estats

Després dels magnífics dies per Andorra i aprofitant que man germana estava en la família a Ribera de Cardós, prop de Llavorsí, em vaig dirigir cap allí amb la intenció de fer 2 bons entrenaments. Un era pujar a la Pica d’Estats i l’altra era fer la primera part de la Rialp Matxicots, el gran objectiu per aconseguir es 3punts que em fan falta per entrar al sorteig de l’UTMB 2013.

Ja havia pujat en una altra ocasió a la Pica, no recordo exactament l’any, però crec que va ser fa quasi be 20 anys. I el que em sap més mal d’aquella excursió és no guardar cap document gràfic. Aquell cop vam fer l’aproximació fins els peu de la tartera, vam dormir en tendes. Al dia següent vam fer el cim, plegar-ho tot i cap a casa.

 

Aquest cop ho he fet de forma expréss, és a dir, pujar i baixar el mateix dia. Tot i la proximitat de Ribera de Cardós el tragecte en cotxe fins el parking és bastant llarg per una pista que sembla no acabi mai.

Un cop deixat el cotxe encaro l’apropament al cim. Després de passar pel Refugi de Vall Ferrera, continuo pujant. Al principi el terreny no té molt d’encant però quan arribes als primers salts d’aigua la veritat és que el paissatge és preciós.

Em creuo en més gent amb grans motxilles que han fet l’opció de dormir al peu de la tartera i que em comenten que han passat una nit complicada degut a la calamarssada que els ha caigut ahir nit.

Jo continuo pujant a bon ritme i arribo fins la zona dels llacs i al peu de la tartera. Abans de pujar decideixo alimentar-me una mica i treure els pals per facilitar la pujada. Allí m’acompanyen unes cabretes que segurament volen pescar alguna cosa del que porto de menjar.

La tartera, tot i que de baix impresiona no te cap dificultat. Faig servir el gran consell del pimpam pimpam i el cap a terra. I així en un moment estic dalt la tartera. Ara només cal rodejar la el cim i pujar els darrers 300m de desnivell. Se que hi ha qui puja pel dret crestejant però anant sol i sense saber per on, no m’atreveixo.

 

Finalment arribo dalt en 2h50min. Lo bo són els 20 min que puc estar allí sol contemplant el paissatge, fins que arriba un grup de 3 excursionistes. Ja a dalt decideixo aprofitar l’ocasió per fer 2 pics més. Un el Verdaguer (3133m) al costat mateix de la Pica i l’altre el Montcalm (3077m) que queda en front. Només em sap mal no haver tingut un mapa a mà per distingir la resta de pics dels voltants.

 

Finalment queda la baixada una altre cop cap al parking i cap al camping.

 

 

 

 

 

 

 

 

Resum de 3 setmanes sense competició.

Apuntat a l’Olla de Núria.

Feia temps que volia fer aquest excursió per l’Olla de Núria i que millor que fer-ho en una cursa. Per sort vaig obtenir plaça per aquesta cursa de 21km amb 2000m D+ que es farà el proper 15 de juliol. Ara mateix els meus entrenaments estan orientat per fer-ho el millor possible.

Mala sort en la Ultra Cavalls del Vent.

Malauradament no vaig tenir sort en el sorteig de la Cavalls de Vent. 900 places per a 1700 peticions i jo em vaig quedar fora. Una verdadera llàstima perquè tenia molta il·lusió de fer aquesta cursa que l’anys passat va tenir un cartell de luxe. A més era la cursa en la que intentaria aconseguir els 3 punts que em fan falta per apuntar-me a la UTMB.

Per sort ja he trobat una alternativa. La Rialp Matxicots, el 15setembre.

Cap de setmana de 3dies a Andorra

Aprofitant que dilluns 28maig era festa, vaig fer una visita als meus amics que viuen allí i de passo a entrenar per aquelels muntanyes. Dissabte em va acompanyar el meu amic Iban a pujar el Casamanya, un 2740m. Ell pobre, no va arribar a fer cim i va patir molt dels genolls. La pujada molt be però la baixada vam tirar pel dret i a més ens va agafar la pluja, calamarssada i fins i tot llamps. Una bona aventura de 22Km amb 2000m D+.

Diumenge, a recuperar-se de l’esforç del dia i de la nit i per la tarda visita de botigues per Andorra on jo vaig fer fira: Salomon XT Wings 2 i uns pals de la Black Diamond plegables.

Dilluns, aprofitant que el meu amic treballava vaig decidir fer la ruta del Camí de l’Ossa en solitari que havia intentat amb una colla fer l’estiu passat i que en aquella ocasió ens vam equivocar de camí i no la vam acabar. Aquest cop la vaig completar i vaig aprofitar per fer el Pic de Pessons de 2857m. Total 33km amb 1800m D+.



Primavera Sound 2012

I és que no tot són marxes i curses a la meua vida. Feia 10mesos que tenia l’abonament per aquest festival i ja porto anys repetint. Ideal per escoltar velles glòries i descobrir nous grups. Llàstima que el darrer dia no vaig poder anar per un compromís.

Entrenament per Collserola

Aquest cap de setmana, apofitant que vaig estar per Barcelona en motiu del Primavera Club, vaig buscar un ruta per entrenar pel Parc Collserola. El recorregut, d’una distància d’uns 20km transcorria per  la part sud del parc, per la banda de Sant Just i Molins de Rei. A banda, hi havia l’aproximació fins l’inici de la ruta d’uns 2km (+2km de tornada) que començava del metro Zona Universitària de la L3 (la verda) i passava pel Parc de Cervantes i l’Hospital de Sant Joan. Com acostuma a passar sempre que vaig a córrer i faig servir el GPS per seguir una ruta, més d’un cop m’equivoco. I en aquest cas no va ser una excepció i vaig errar de camí diversos cops però sense cap problema perquè al final el mateix GPS m’ajuda sempre a trobar la ruta correcta. Total que al final  segons el rellotge em van sortir una mica més de 25Km.

En quan el recorregut, a veritat és que era majoritiment per pista, algun troç de sendera i una pujada per una carretera de més d’1km que no se si, qui va fer el track,  no l’hagués pogut evitar. Entre les incidències, vaig haver de sortejar 2 tancats i va haver un lloc on tot i que la ruta em deia que havia de passar jo no vaig trobar la sendera. Tampoc tenia ganes de ficar-me per mig del herbaçals i acabar amb les cames esgarrinxades. Per sort, la pista alternativa que vaig agafar, es creuava més endavant en la ruta.

Està be canviar de lloc per entrenar per sortir de la monotonia i les sensacions van ser bones. La verita es que després de quasi 20 anys vivint a Barcelona, quina llàstima no haver aprofitat aquest espai d’entrenament. És tan gran que no te l’acabes. Quan em torni a quedar uns dies per Barcelona tornaré, tot i que aquest cop miraré de cercar una recorregut amb més sendera.

Canvi d’hora, canvi d’entrenaments

Doncs si, ha arribat el canvi d’hora d’hivern i per tant no hi haurà més remei que canviar els entrenament. Amb el retard d’1 hora, hi ha una hora menys de llums per la tarda. Tenint en compte que fins les 17:30 no arribo a casa, entre “pitos i flautes” començava a entrenar fins les 18h. Aquesta tarda m’he fixat i eren les 18h i es començava a fer fosc i evidentment, cada cop això anirà a més. Per ciutat no té cap importància però si has de córrer pel bosc si que en te i molt. Sobretot quan estàs corrent per una zona prou frondosa que ben just passa deixa passar la llum. Una opció seria emportar-me un frontal cosa que no descarto.

De moment he decidit que entre setmana entrenaré per asfalt i en cap de setmana o dies de festa aprofitaré el màxim per fer entreno de trailrunning pur. Començaré a treure la pols de l’iPod per no avorrir-me i a fer quilòmetres. També m’anirà be sèries per intentar guanyar una mica de velocitat que em fa falta. Espero no avorrir-me molt.

                                                                                   Foto de Malkav

Entrenaments i pujada a la Foradada

He començat octubre amb un canvi en el dies d’entrenament. Fins ara combinava 2 o 3 dies corrent + alguna sessió de gimnàs. Ara m’he esborrat el gym i he decidit fer 4 dies de correr + 1 o 2 dies d’exercicis a casa. Evidentment amb els 4 dies corrent un ha de ser “tirada llarga”.

Dilluns 3oct descans
Dimarts 4oct 13km  i +300m
Dimecres 5oct descans
Dijous 6oct 12km i +300m
Divendres 7oct descans
Dissabte 8oct 10Km i +250m
Diumenge 9oct 23km +1400m

Diumenge vaig fer pràcticament tot el recorregut de la 3a Pujada a la Foradada tot i que a la part final vaig tirar pel dret perquè es feia tard. Però la veritat és que la volta tenia tela. La pujada a la Foradada es feia per la banda de mar, per un lloc que no havia pujat mai. Tot i ser molt dura,  la veritat és que l’ascensió és molt bonica. Totalment recomanable.

Un cop a dalt. segueix fins al Mas d’en Comú i d’allí puja fins a la Torreta. Encara que el recorregut de la cursa girava 100m abans de l’arribada a les antenes, jo vaig decidir allargar-me fins al piló que marca punt de referència geogràfic i que és el punt més alt de la Serra del Montsià.

A partir d’allí es va crestejant fins a tornar a la Foradada. Tampoc ho havia fet mai i val molt la pena tot i que es fa llarg. Un cop a la Foradada tocava baixar fins al Cocó de Jordi. Aquí és on jo vaig canviar i vaig tirar recte. La cursa anava per Matarredona i el Pla de Gallo però el temps apretava i havia qedat per dinar. I un cop al Coco, cap a baix per la carretera amb una ressecó de boca per la falta d’aigua (això ho he de vigiar el proper cop) fins la gasolinera de GALP. Allí va caure 1L d’Aquaris per apagar la sed i recuperar forces. I 3kms més fins arribar al punt de partida.

Cansat però satisfet. Ara ja conec un altre recorregut per entrenar.

La ForadadaLa Foradada
 La punta de la Banya
 Antenes de la Torreta del Montsià

Entrenament: 12.09.2011-18.09.2011

Entrenos per Tarragona.

Dilluns: Total Body Pump (gimnàs)

Dimarts: Descans

Dimecres: 11Km – 1h10min (trailrunning)

Dijous: Pilates  (gimnàs)

Divendres: 10Km – 1h10min (trailrunning)

Dissabte: Descans

Diumenge: 14Km – 1h58m (trailrunning)
em vaig perdre per uns matorrals i em va costar trobar el camí per sortir d’allí.