Category: excursió

IMG-20150517-WA0008

Crònica: Volta a la Joca

Aquest passat diumenge 17 de maig hi havia dinar de club i a mi se me va ocórrer la ‘genial’ idea de fer una sortideta per fer gana. Buscant alternatives a lo que sempre fem pel Montsia vaig pensar que tocar una mica de Port estaria be i enseguida em va vindre al cap una volta que vaig fer fa més d’un any per la Joca, prop de Mas de Barberans.

En principi era per tots els públics però ‘sort’ que al final només vam ser 6 valents atès el que ens vam trobar després.La primera pujada ja tenia tela pel canal de l’Anyó. Jo no la recordava tan dura. Sort que els que anàvem estàvem més o menys forts perquè hi havia algun tram de grimpadeta que tela. Un cop dalt la cosa encara pujava més per sobre la Joca i quasi fins i tot a l’alçada de Caro.

IMG-20150517-WA0008

Un cop dalt lo paissatge ja era totalment diferent amb unes senderetes corredores que pujaven i baixaven suaus, per una zona emboscada i molt bonica. Ara si que xalàvem. Ja podria ser el recorregut tot així. Llàstima que primer has de fer tota la pujada previa perquè seria un lloc divertit per entrenar.

Després de fer parada per repostar forçes ja només quedava fer la tornada per la Portella de Calça, una bona baixada perdedora, on t’havies de fixar be en les marques roges. El problema és que ens vam animar massa i vam baixar massa ràpid, perdent els senyals.

IMG-20150517-WA0010

Llavors, en lloc de tornar enrere i recuperar la sendera bona vam pensar que pot ser la podríem trobar més endavant fent un recte. Greu errada perquè ens vam trobar en unes parets que eren impossible de pujar.Fins i tot a mi el GPS em va arribar a dir que havia recuperat el track correcte però és que el corriol anava per sobre la paret.Van ser dos hores perduts on vam viure moments de tensió i nervis i on ens vam graduar en trail-escalada. NOTA: en el mapa, en blau la ruta correcta i en roig el que vam fer.


mapa3

Finalment, ja desesperats, sense aigua i amb les forces a al límit, vam trobar miraculosament una sendera que em sembla que va a la font del Paradís i vam poder arribar als cotxes.

Evidentment vam fer tard al dinar i com no, se’ns en van riure el que van voler. Era igual, el més important per mi és que ningú va pendre mal i que al final vam poder gaudir del dinar Montbike, un club que cada cop es fa més i més gran.

IMG-20150517-WA0007

Reflexió

Aquesta sortida per mi  ha estat un toc d’atenció. I no és el primer cop. Personalment, en algun moment ho vaig passar malament. Jo era qui havia organitzat la sortida i qui havia proposat la ruta. Pot ser exagero però va haver algun moment que des del meu punt de vista va ser feo per la perillositat. Per sort, ningú va pendre mal i ho podem contar com a anècdota. El que si se és que aquesta sortida he estat una gran lliço per la propera vegada.

Agrair als companys Alfredo, Joan Andrei, Miquel, Ramon i al nou vingut Carlos la paciència i el temple en les situacions complicades. Us prometo que no tornarà a passar.

IMG-20150314-WA0032

Sortida raquetes Montbike 2015


Ara fa uns quants anys vaig provar les raquetes de neu i, tot i ser una iniciació una mica accidentada, em va agradar l’experiència. Aquest any volia tornar a provar-ho i vaig aprofitar la sortida que organitzava el club, els Montbike, per aputar-m’hi. Destinació Andorra, on només passar la frontera em van vindre al cap un munt d’imatges i records de l’Ultra Mític del juliol passat.

IMG_1232

Es van preparar dos rutes, una el dissabte i l’altre el diumenge. Dissabte vam anar a les pistes de Grau Roig i vam fer una ruta circular fins la zona del llac de Pessons. Va ser una ruta que vam començar amb un sol esplendid i vam acabar amb una nevada de les que costa veure alguna cosa. Va ser una passejada sencilla tot i que hi havia alguna pujadeta que tela. Segons el GPS van sortir uns 8Km amb casi D+600m, que vam completar en molta tranquilitat.

IMG_1245

IMG_1249

IMG-20150314-WA0032

IMG_1252

 

De totes formes a mi ja em va anar be perquè vaig tenir un problemilla amb les botes de muntanya. Ja es el segon cop que em passa. Es podreix la sola i es va desfents  a trossos. Estic segur que podria resseguir la ruta seguint tots els trossos que vaig deixar per la ruta. I com a mostra, aquí van un parell de fotos.

IMG_20150314_172631IMG_20150314_172722

 

El diumenge volíem fer la ruta del pics Maià i Ortafà que començava des del Port d’Envalira però malauradament l’estat de la carretera ens va aconsellar tirar enrere. Com a alernativa vam anar a la Vall d’Incles, una ruta bastant sencilleta i plana però que ens va permetre al menys fer alguna cosa que amb la nevada del dia anterior ens va deixar un estat de la neu immillorable. Van ser poc més de 6Kms en poc desnivell on si que vam riure tot i més, jugant i fent bromes.

IMG_20150315_101327

IMG_20150315_124150

 

La veritat és que va ser un cap de setmana dels de recordar i on, tot i ser un grup heterogeni, sempre saps que t’ho passaràs be. Evidentment no tot va ser excursions i monte, sinò que també vam tenir temps per la diversió, com no. L’any que ve a veure si puc repetir-ho.

IMG-20150314-WA0021

torreta

Crònica: 1a nocturna Alcanar – Amposta

Estreno rentat de cara del bloc amb la crònica de la darrera locura dels Montbike. La idea va ser de Dani Climent i jo vaig col·laborar molt gustosament buscant el recorregut. La convocatòria la vam fer pública perquè no sols els dels club la fessin sinò que s’apuntés qui vulgués. Tot i que van confirmar més de 30 persones a la pàgina de Facebook al final vam ser 18 els valents que vam decidir fer esta bogeria. I dic bogeria perquè les condicios meterològiques eren prou dures amb un fort vent que com vam poder comprovar, ens tombava.

ermita

Eren les quasi les 21 quan arrancàvem cap l’Ermita de la Pietat. De moments les condicion eren prou bones. Un cop arroplegats ens vam dividir en 3 grups segons el coneixemet del camí i la velocitat. Jo vaig acabar en un grupet de 5 i la compantia. Pelli, selfi-man, i el seu inseparable Jack, Eva Cris, alias “No estem be”, Jaume, el nostre junior d’or, Jordi, l’infiltrat del BTT, i un servidor.

La primera part molt be, fins i tot ens sobrava roba, però a partir de les primeres rampes de cara a la Mola Cima i la Torreta vam començar a patir el un vent i un fred que no eren normals.

torreta

Un vent que et tombava i que en algun arribava a ser fins i tot perillós. Sobretot en les parts del recorregut més estretes i amb caigudes importants al costat. He de dir que jo no ho vaig passar gaire be i fins que no vam arribar a la Torreta, no vaig descansar. Un cop dalt i després de  la foto corresponent, cap al Mas d’en Comú a sopar que hi havia gana. Sort que vam poder entrar dins perquè se sentien unes ràfegues de vent que feien temor. No ens vam entretindre gaire perquè enseguida ens vam gelar.

D’allí, cap a Amposta per Matarredona, el Tossal dels 3 Termes, Cedrilles i Ermita del Montsià, vam tenir algun cop de vent important però el terreny ja era una altra cosa.

Content per l’èxit de la convocatòria i esperant que es repeteixi en unes condicions més idònies. I com a postre, diumenge calçotada i fideuada Montbike.

calsotada

2 dies Montbike 2014

Aquests cap de setmana 24 i 25 de maig vam fer sortida de 2 dies de la gent del Club Montbike. Va ser sortida conjunta de la secció BTT i Trail. Els de BTT si que fan més coses junts però els corredors encara estem començant a fer pinya. A més, natros teníem el handicap que coincidia en la Cursa del Vent del Reguers i el 10mil del Perelló. Així que vam acabar sent menys del que m’hagués agradat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Des de que fa uns mesos que em vaig enterar-me de la moguda, jo em vaig comprometre a organitzar les rutes a peu. Les dos zones per on es feia me les conec per la proximitat en Tarragona i d’alguna cursa. I pels comentaris dels companys, sembla que vaig encertar de ple.

Dia 1

Cornudella – Serra Major – La Morera del Montsant – Cornudella
Cornudella – Siurana – Cornudella

Dissabte comencem des de Cornudella per fer una volta d’uns 20Km pujant a la Serra Major, passant per la Morera del Montsant i tornant a Cornudella. Com que tampoc sabia qui vindria vaig buscar un ruta principal que faríem tots i una suplementària,  pujant a Siurana, per qui és quedés en ganes de més.

Al final som 4. Ramón, Miquel, Jon (el presi) i un servidor que acabaremm completant els 36km que ens sortiran. De principi enfilem cap a la Serra Major. Els 4 anem prou conjuntats. Ramon  que està molt fort. Seguir el seu ritme costa lo seu . Miquel que té cama de sobres. Per cada gambada d’ell, jo n’he de fer dos. Jon, al seu ritme. És com un diesel, que mai deixes al darrera. I jo aprofitant que sóc l’únic que porta GPS per frenar-los quan cal.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Dalt la Serra Major el temps estava emboirat i fa fred. Les esperances de poder coincidir en los BTTeros es fa complicat. El que si que comentem entre natros és quin goig fa córrer per aquella serra. Tombem cap a la Morera del Montsant per una baixada tècnica i molt divertida. Després de les pertinent fotos en uns cingles de la vora, al poble fem la primera cerveseta i menjem alguna cosa. A patir l’últim dia.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Continuem de tornada ja cap a Cornudella per un corriol de baixada molt corredor i acabem amb uns quilometres finals de pista.

No són ni les dos i per les notícies dels BTT, ja sabem que tardaran. Així que , una altra cervesa i menjar una mica més. Tots decidim fer la ruta cap a Siurana. L’aproximació per pista, una mica pesada fins que arriba la pujada al poble. Però el premi de les vistes a dalt del cingles no té preu. Són espectaculars i el poble molt bonic també. Ja només queda la tornada fins a Cornudella on arribem ja una mica cansats.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Un altre avituallament de Voll-Damm i cotxe fins a Poblet on dormirem i gaudirem de sopar conjunt en tot lo grup. Llàstima que la victòria del Madrid amb la Décima ens destrempa una mica.

Dia 2.

Masies de Poblet, la Pena, Cogullons i Mola d’Estat dels 4 Termes

El segon dia s’afegeixen al grup Pelli, que el dia anterior havia fer BTT, i Marga. Malauradament Marga no es troba be i torna al apartaments al poc de començar. Una llàstima.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Lo bo de la ruta d’avui és que coincideix molts trams del traçat amb els de BTT. Fem una pujada de corriol amb molta ombra i on es nota la humitat. És un terreny diferent al que tenim al Montsià. Les trobades amb els BTT és moment de broma i ‘piques’ a veure qui puja més ràpid. Fins i tot tenim temps de fer-mos un ‘selfie’.  Arribem a la Pena on carreguem aigua i fem foto de rigor.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Continuem pujada fins el Mirador amb unes vistes espectaculars. La pujada més forta ja està feta.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Com que jo em conec la ruta perquè la vaig fer dos setmanes abans, aprofito per avisar-los quan poden apretar. Això són moments pique entre natros, eh Pelli i Ramon!!.

Finalment arribem a la Mola d’Estat dels 4 Termes on ens fem la foto de família. El camí de tornada tot i coincidir, permet fer alguna variant com la baixada kamikaze pels Cogullons.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

A la darrera baixada ens trobem als ciclistes que han tingut problemes mecànics. Sort que porten a Barberà que és ‘mano de santo’.

Ja arribats als apartaments, dutxa i dinar de despedida a Montblanc.

4a pujada al Pedraforca

Diumenge passat, 18 de maig de 2014, vaig fer la meua 4a pujada al Pedraforca. (2506m). El primer cop va ser el 2003, la segona ascensió el 2005, al setembre de l’any passat, la 3a i aquest cap de setmana passat la 4a i darrera. I espero que no sigui l’última. El massís del Pedraforca no és dels més alts del país però si que per mi és possiblememnt la més bonica. És una muntanya única  formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l’Enforcadura). L’ascensió és relativament sencilla. Primer es puja fins el coll del Verdet i a partir d’aquí hi ha un troç de grimpada relativament fàcil. Només has de vigilar on poses les mans i els peus per no relliscar. Dona la sensació que la pedra cada cop està més llisa.

IMG_0065p

IMG_0028p

IMG_3892p

Fa poc més d’un any, man germana i el meu cunyat van agafar una caravana en un càmping  de Saldes. La situació per mi és ideal i més quan només sortir de la caravana tens la visió de la foto. Evidentment, amb aquesta imatge, la crida a pujar-hi és evident.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Jo vaig acompanyar-los el cap de setmana buscant el repòs de la muntanya i gaudir de la seua companyia. Dissabte vam fer excursió familiar amb els meus nebots per la banda de Gósol, concretament per la Font Terrés,  fins pujar a la pista que voreja el Pedraforca i per on passa la Cavalls de Vent. En la darrera foto es veu el Pedraforca (pollegó superior) des d’un altre punt de vista.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Diumenge, com a entreno, vaig decidir fer una pujada express al Pedra per treurem el cuquet de fer cim. Em van deixar al parquing del mirador del Gressolet i d’allí vaig fer l’aproximació fins al refugi Lluís Estassen (10min). Després de carregar aigua, en poc més de 42min vaig arribar al Coll del Verdet i en 1h28min feia cim. Un cop fetes les pertinents fotos i xerrar una estona en gent vaig coincidir a dalt, vaig tirar cap a baix. Una baixada que en alguns punts em va costar alguna culada. Tot i que la sendera està prou be, les vambes que portava ja necessiten un canvi i rellisquen massa per donar-me seguretat. Abans d’arribar un altre cop al refugi vaig agafar un trencall cap a Saldes i d’allí, 5km per asfalt fins el camping.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

 

Ascensió Pica d’Estats

Després dels magnífics dies per Andorra i aprofitant que man germana estava en la família a Ribera de Cardós, prop de Llavorsí, em vaig dirigir cap allí amb la intenció de fer 2 bons entrenaments. Un era pujar a la Pica d’Estats i l’altra era fer la primera part de la Rialp Matxicots, el gran objectiu per aconseguir es 3punts que em fan falta per entrar al sorteig de l’UTMB 2013.

Ja havia pujat en una altra ocasió a la Pica, no recordo exactament l’any, però crec que va ser fa quasi be 20 anys. I el que em sap més mal d’aquella excursió és no guardar cap document gràfic. Aquell cop vam fer l’aproximació fins els peu de la tartera, vam dormir en tendes. Al dia següent vam fer el cim, plegar-ho tot i cap a casa.

 

Aquest cop ho he fet de forma expréss, és a dir, pujar i baixar el mateix dia. Tot i la proximitat de Ribera de Cardós el tragecte en cotxe fins el parking és bastant llarg per una pista que sembla no acabi mai.

Un cop deixat el cotxe encaro l’apropament al cim. Després de passar pel Refugi de Vall Ferrera, continuo pujant. Al principi el terreny no té molt d’encant però quan arribes als primers salts d’aigua la veritat és que el paissatge és preciós.

Em creuo en més gent amb grans motxilles que han fet l’opció de dormir al peu de la tartera i que em comenten que han passat una nit complicada degut a la calamarssada que els ha caigut ahir nit.

Jo continuo pujant a bon ritme i arribo fins la zona dels llacs i al peu de la tartera. Abans de pujar decideixo alimentar-me una mica i treure els pals per facilitar la pujada. Allí m’acompanyen unes cabretes que segurament volen pescar alguna cosa del que porto de menjar.

La tartera, tot i que de baix impresiona no te cap dificultat. Faig servir el gran consell del pimpam pimpam i el cap a terra. I així en un moment estic dalt la tartera. Ara només cal rodejar la el cim i pujar els darrers 300m de desnivell. Se que hi ha qui puja pel dret crestejant però anant sol i sense saber per on, no m’atreveixo.

 

Finalment arribo dalt en 2h50min. Lo bo són els 20 min que puc estar allí sol contemplant el paissatge, fins que arriba un grup de 3 excursionistes. Ja a dalt decideixo aprofitar l’ocasió per fer 2 pics més. Un el Verdaguer (3133m) al costat mateix de la Pica i l’altre el Montcalm (3077m) que queda en front. Només em sap mal no haver tingut un mapa a mà per distingir la resta de pics dels voltants.

 

Finalment queda la baixada una altre cop cap al parking i cap al camping.

 

 

 

 

 

 

 

 

En motxilla per Andorra

A vegades no tot és córrer i córrer per la muntanya sinò que s’ha de gaudir del monte en tranquilitat. Així que després de l’Olla de Núria volia descansar  donat que fins a final d’agost ja no tornava a competir.

Per tercer any consecutiu amb alguns amics hem pujat a Andorra a fer una mica de muntanya els dies 1 al 3 agost. El primer any vam fer el Pic de l’Estanyol, el segon vam intentar fer el camí de l’Ossa tot i que al final ens vam extraviar i només vam poder completar la primera part. I aquest any hem fet una troç de la Ronda dels Cims, la gran ultra d’Andorra. En total han estat uns 35km en 3 dies dormint en 2 refugis.


Josep (blanc) Xavi(gris) Roland(roig)

L’excursió l’he preparada jo i he hagut de retallar part del que pensàvem fer tenint en compte que a darrera hora es va apuntar un dels amics que practicament no fa res de muntanya. Així les etapes eren de 10km la més curta a 14 la més llarga. I crec que tot i que ha patit, ja m’ha dit que per l’any que ve es torna a apuntar.

Sorteny – Cabana Coms de Jan

Deixem el cotxe al parking del Sorteny lloc de sortida de la pujada al Pic de l’Estanyol i després de passar per la refugi del Sorteny anem a buscar la Collada de Meners (2718m). Josep pobre comença a patir una mica però com que no ens persegueix ningú anem al seu ritme i fent les parades que calgui. Un cop a la Collada, Roland, Xavi i jo decidim fer el Pic de Serrera de 2913m. Josep pobre està massa cansat i decideix quedar-se. Només són 200m de desnivell des de la Collada i val la pena allargar-se al Pic.

Després de la foto de rigor i tornar a reunir-nos amb Josep continuem marxa cap al refugi. A partir d’ara pràcticament tot és baixada cap al refugi. Aquí Roland i jo decidim adelantar-nos perquè és un refugi lliure i com només hi ha 10places pateixo perquè estiguin ocupades. Per sort, en arribar tenim 4 places lliures en una mateixa sala. Ideal. Al final del dia, tota la cabana està plena.

Cabana Coms de Jan – Refugi Juclar

Després d’esmorzar i plegar tota la motxilla comencem la caminada en busca el Coll de la Cabans Sorda. Durant la tarde d’ahir hem estat intentant esbrinar per on es puja i finalment veiem que puja per  on havíem intuït. De lluny sembla molta complicat però quan ens trobem a part final veiem que tot i pujar vertical no te cap dificultat.

Un cop dalt del coll, aprofitem per fer el Pic de la Coma de Varilles de 2758m. Aquest cop el fem tots 4. Després de tornar al coll baixem al refugi de la Cabana Sorda on ens trobem un grup nombrós de xiquets, que es veu han passat la nit allí, així com un ramat de cavalls. Després de parar per menjar una mica continuem en direcció a la Vall d’Incles.

En arribar-hi a la zona del parquing ja només queda la pujada fins al Refugi de Juclar, on allí el Roland i jo ens piquem per veure quina diferència li trec pujant. Sembla que no s’acaba mai però finalment arribem a dalt on després de registrar-nos aprofitem per fer un banyet al llac del mateix nom.

Refugi de Juclar – Pas de la Casa (Envalira)

La darrera etapa ens ha de portar al Pas de la Casa. Baixem del refugi pel mateix lloc on fa 1 any van morir  6 persones en un accident d’helicopter. No acabem de baixar del tot ja que agafem el GR que ens porta directament a la Vall de Siscaró. Dels troços més divertits que hem fet i a més de forma inesparada.

En arribar a la Vall encarem la pujada al Coll del Port Dret. Ja de pujada i veient lo cansament de Josep, Roland i jo decidim que el millor és retallar el recorregut. Per això en lloc d’anar cap al Pas baixem directament a Bordes d’Envalira seguint les indicacions del mapa.

El descens al ser bastant directe té trossos que tela i veiem que la decissió ha estat encertada perquè Josep pobre ja no pot més.

Un cop al poble a esperar l’autobus que ens portarà a Andorra la Vella i d’allí a gaudir del cap de setmana.