Category: motivació

chamonix-ultra-trail-du-mont-blanc-logo-1

Sí, sí, sí, me’n vaig a Chamonix

Ho acabo de saber.  M’acaben de comunicar el sorteig de la UTMB i estic entre els elegits. No sabeu quina il·lusió em fa. Des de que vaig començar en les curses de muntanya un dels meus somnis era fer aquesta cursa. Recordo encara quan començava a córrer per la muntanya que vaig conèixer de la seva existència l’any 2009, amb la segona victòria de Kilian Kornet i com el 2011 estar tot el dissabte davant l’ordinador seguint la UTMB per internet (al 2010 es va anular). Evidentment em vaig quedar enganxat pensant que la possibilitat de participar-hi algun dia.

chamonix-ultra-trail-du-mont-blanc-logo-1

Ara l’ocasió està aquí. Tinc la possibilitat de complir en aquest repte i us puc asssegurar que en aquest mesos que falten fins la cursa (28-29 d’agost), al cap tindré dos imatges, el recorregut i el seu corresponent perfil. Ja aniré explicant preparatius.

Carte-UTMB-2014

Profil-UTMB-2014

Balanç del 2013

Ara que ja hem començat el 2014 i quan encara he de definir els reptes per la nova temporada, res millor que fer balanç del que ha estat el 2013.

Al gener vaig començar en moltes ganes preparant la Ultra Trail de les Fonts a Xerta. Per preparar-la, vaig augmentar el volum d’entrenaments i fer alguna cursa del circuit de Curses de Muntanya de Terres de l’Ebre, com la de Benifallet.

Al febrer vaig poder baixar el ritme per molèsties al genoll, concretament a la cintilla iliotibial, però sense parar i vaig fer tot el recorregut de la ultra, en dies saltejats

Al març va arribar el moment i vaig disputar les ultra les Fonts. Van ser 3 dies de cursa molt intensos i on vaig conèixer molta gent de món de les curses de muntanya, culminat amb la satisfacció de poder acabar la prova. Amb la gran alegria de poder acabar la UT les Fonts, vaig apuntar-me a les 24h del Cap de Creus. Allí em vaig ressentir de la Cintilla Iliotibial tot i que vaig poder acabar.

IMG-20130310-WA0017

A l’abril vaig córrer la Trailwalker amb els meus companys de feina. Tot i no ser una cursa del meu estil, vaig gaudir molt amb la companyia i la satisfacció d’acabar-la bastant be. També vaig fer la Cursa de muntanya de l’Ordal de preparació de la Trailwalker.

Imagen 052_1620x1080

Al maig, vaig fer la Cursa del Vent al Reguers. Li tenia moltes ganes per ser una assignatura pendent. Malauradament vaig acabar enrampat i amb no massa bon sabor de boca.

Juny, juliol i agost vaig aturar la competició però em vaig dedicar a mirar de preparar l’altre gran objectiu de la temporada: La Cavalls de Vent. Per això, a l’agost vaig fer la Cavalls de vent en dos dies i després, amb el company Jaume Vidal, vam anar fer l’Alta Ruta de los Perdidos per Ordesa, Mont Perdut i Vignemale.

A finals de setembre vaig poder completar la Cavalls de Vent amb la bona companyia de Victor de Tarragona que vaig conèixer en el transcurs de la prova. No va ser un bon temps però tampoc arribava en el millor moment de forma.

IMG-20130926-WA0000

Octubre, darrera prova de l’any amb la Cursa de Neandertal, amb més pena que glòria.

I el que quedava d’any a descansar i ja preparar la nova temporada.

Reflexions personals després de la cursa de Panxampla

Quan estàs fent una cursa com aquesta en que vius una sèries de sensacions i que estàs durant quasi 4hores corrents, tens temps de pensar de tot i més. I després de la cursa de Panxampla a Alfara de Carles crec que seria bo plantejar-les aquí perquè no quedin en l’oblit.

  • Falta de cardio. Ho vaig notar primer a la pujada a l’Espina, després a la pujada de la Cova Pintada i també al tros més final on em falta ‘fuelle’. Això ho he de treballar més amb entrenos de qualitat, séries, fàrlecs, etc. Acostumo a entrenar massa cómode i això no pot ser. A més, com que últimament estic fent més aviat caminades (encara que siguin de 45-70Km) ja no corro tant com abans. A això, li he d’afegir que, per no carregar les cames, entre setmana pràcticament no faig res. Pot ser seria bo introduir el pulsòmetre en els entrenaments o com molt be em van aconsellar fer altres tipus d’exercici com bici o natació.
  • El problema que tinc darrerament al isquios és per falta d’estirament. Com que entreno poc i estiro menys això ho estic pagant i no pot ser. Quan deia abans que entreno massa cómode és perquè, a banda de no les citades sèries, tampoc faig els estiraments que tocaria i així va la cosa.
  • Vaig notar que em feien mal les lumbars i és que si estirament en faig poc, menys encara abdominals i lumbars que hauria de fer per reforçar el tronc.
  • No es pot anar en los coll… a les mans. I és que si abans anava a les curses amb material de sobra per equipar-me 2 cops a Alfara anava en lo que portava posat. És cert que després de la cursa volia marxar a casa per un dinar familiar, però per exemple al sobre només tenia 3 clips dels 4 que es necessiten per enganxar el dorsal a la samarreta i amb el vent  que feia vaig estar patint que no em volés. Encara sort que la primera part la vaig córrer amb tallavents però els darrers quilòmetres, quan me’l vaig treure em tocava aguantar la part solta per temor que no es trenqués.
  • Tot i que actualment aquest no és el tipus de carrera que estic entrenant, per mi és una decepció quedar el 126 de 146 que van acabar. Quan vaig començar el Circuit de Curses  de Muntanya de Terres de l’Ebre la idea era acabar pel mig de la taula. En principi m’anava apropant però aquest cop ha sigut una mica decepcionant.

De totes formes no tot ha estat negatiu. El que em quedo en positiu és que quan he acabat les cames estaven prou fresques. En les altres curses em passava la tarda del diumenge mig destrossat al sofà mentre que aquesta vegada em notava que podia fer més quilòmetres. Senyal que s’estan acostumant a les grans distàncies.