Category: Uncategorized

IMG_1458

Crònica: Trailwalker 2015

L’Oxfam Trailwalker és una marxa solidària que té l’objectiu de recollir diners per ajudar a construir pous d’aigua. Són equips de 4 corredors amb 2 persones de suport que han de recórrer 100Km entre Olot i Sant Feliu de Guíxols seguint la via verda. Fa dos anys ja vaig disputar-la i la veritat és que vaig gaudir molt per la bona sintonia que va haver en l’equip. Això si, no com a corredor. Massa quilòmetres al mateix ritme per un recorregut que és més aviat per fer-lo en bici.

IMG_1346

Dos anys després de la Universitat de Barcelona ens van tornar a animar per participar-hi i jo encantat. Aquesta vegada, els dos que van fer de suport Salva i Xavi ens van substituir a Toni i a mi com a corredors. A banda, se’ns va afegir el Ramon, corredor de muntanya experimentat amb un currículum res a envejar al Toni.

De la cursa no puc parlar massa perquè no la vaig córrer però si que puc parlar de l’experiència d’acompanyar l’equip fent de suport portant el vehicle de l’equip.

IMG_1532

He de reconèixer que al principi m’hagués canviat per qualsevol dels corredors. Amb l’ambient que regnava tot els cap de setmana i sobretot a la sortida, em van agafar ganes de tornar a córrer. De totes formes a mesura que avançava la cursa i veient el patiment dels corredors em va venir a la memòria la meua experiència. Es curiós veure com a mesura que van passant els quilòmetres el ritmes així com les cares de la gent va canviant. Als principis els veus frescos però a mesura que passen els quilòmetres apareixen les cares de patiment. Això si, a l’arribada, satisfacció màxima.

IMG_1458

Tot i que es pugui pensar, entre parada i parada  no teníem molt de temps d’espera. A més sempre tens coses a fer o preparar. I sinó t’entretens observant altres equip o en el meu cas, mirant d’editar fotos. Menció especial per a Toni que, sense avisar, va preparar menjar per alimentar un regiment amb uns macarrons dignes d’un restaurant de forquilla i ganivet. Que be aniria tenir avituallaments d’aquests en les Ultres.

IMG_1434

Que gratificant són els continus agraïments per part dels companys d’equip per la feina de suport feta. Per moments em va recordar a quan vaig córrer jo. Arribar a una parada i tenir una persona que estigui per tu oferint totes les atencions és molt còmode. Tu només t’has de preocupar de menjar i beure per recuperar forces.

En fi, un cap de setmana genial on tot i algun moment de crisi l’ambient entre els 6 va ser genial. Si em diuen de repetir l’any que ve, signo ara mateix. Pot ser Trailwalker Madrid 2016?

Crònica: Cursa de Muntanya Vila de Falset

Gran dia i gran cursa la que ens van preparar la gent de Falset en un dia que inigualable. La cursa que per mi, a banda d’entrenament, m’ha servit per reengantxar-me a les curses curtes, tot i que vaig anar de més a menys. Com be em va dir el meu amic Roland, “has sortit massa fort”. Pot ser si però vaig disfrutar del recorregut, avituallaments i de la cronoescalada final, encara que vaig tenir algun problema físic.

IMG_20140911_075047

Per alguns moments em va recordar a la cursa de fa 3 anys, amb una primera part molt corredora que com l’altra vegada, i on jo em vaig animar massa. Després, en el mateix punt. sobre el quilòmetre 7.5 una pàjara coincidint amb la pujada al coll de l’Eudalda.

ferran4

En la baixada, recuperació  fins la part de la cronoescalada on vaig patir alguna ‘calambre’. La part final la vaig fer en precaució pels problemes als bessons. Finalment, temps de 2h44m36s.

ferran1

 

A destacar l’àmplia representació del club tot i que Falset ens queda una mica llunys de casa. FERRo

Crònica: 3a Cursa de Riudecanyes – Escornalbou

Si a la prèvia havia comentat que la Cursa de Riudecanyes era semblant a la Marxa d’Alcanar que vaig fer el 25 de setembre, em referia a les dades tècniques, és a dir, distància (18Km) i desnivell (+800m) perquè en quan al tipus de prova era molt diferent. Com em temia, molt asfalt i molta pista però poca sendera. Una cursa ideal per a corredors.

Cap a les 9:30 arrancava la gent de la marxa recorrent part del poble de Riudecanyes. Els corredors en hem hagut d’esperar fins les 10h. Des de que hem abandonat el poble ha estat una pujada contínua fins al castell d’Escornalbou, situat al quilòmetre 7, per asfalt i pista amb només uns 200 metres de sendera al quilòmetre 6. Per mi s’ha fet bastant pesat i m’he quedat bastant desmoralitzat. M’ha fet pensar que he de començar a entrenar millor les pujades per evitar al màxim acabar caminant com he fet en bona part d’aquest tros. A més he tingut bastants problemes amb el cinturó porta bidò que no he acabat de trobar-li el punt per portar-lo ben subjectat. O sigue, que m’ha fet bastanta nosa.

Un cop a dalt del Castell he aprofitat per prendre un gel i menjar una tros de plàtan  hem encarat una baixada bastant divertida de més d’un quilòmetre que ja m’ha fet pujar la moral. He pogut començar a còrrer amb bastantes bones sensacions tot i que el cinturó continuava donant pel sac. Un cop a baix ja només quedaven poc menys de 10 quilòmetres per finalitzar, amb 3 pujades i baixades per pista de terra bàsicament. En l’últim “sube y baja” je em començava a notar els isquios carregats. Per això he intentat no forçar la màquina.

Després de la darrera baixada hem arribat al pantà de Riudecanyes al punt quilomètric 16. Restaven el 2 darrers per asfalt fins l’arribada. Al final 1h58m i acabant en bones sensacions després de la decebedora primera part de la cursa.

Una més i sumant. Propera parada segura, Marxa del Garraf (45Km) el 6 de novembre i segons com igual m’animo per fer la Cursa d’Ulldecona el proper diumenge 23 d’octubre.


Xerrada sobre curses de muntanya

Dissabte passat, 24 de setembre, per celebrar el 5è aniversari de la Pujada al Montsià i com a pròleg de la mateixa, l’organització de la prova va organitzar una xerrada sobre curses de muntanya. Participaven Salvador Calvo, trailrunner de León, el roquetenc Albert Giné “Puça”, Fernando Rosas , seleccionador català de curses de muntanya i Xavi Espina membre de la selecció. De tots només coneixia les gestes d’Albert Giné.

De bon principi, els conerenciants van avisar més que parlar ells i explocar les seves gestes, que els assistents a la xerrada anèssin explicant les seves gestes van preferir que el nombrós públic present els anés preguntant per establir un diàleg.

El tema sobre el que la gent estava mées interessada és el de les ultratrail. Ja van avisar que s’havia d’entrenar molt per arribar ben preparat. Una ultratrail és una prova molt dura on poses el cos al límit. Em quedo amb la reflexió de Fernando, que a més de seleccionador és fisioterapeuta. Va remarcar el boom que hi ha de fer ultratrail i el que cada cop li ve més gent. Molta gent cada cop comença més jove a fer ultratrail i que de Killian només n’hi ha un. No és conveient començar tant jove. També va parlar de la importància de combinar el correr amb exercicis de gimnàs així com sessions de fissio per evitar lesions.

Es va parlar també d’entrenaments, de les diferents curses en que ha anat participant, de motivacions.Fins i tot va haver una pregunta sobre si practicar el sexe o no abans d’una prova.

Divertida l’anecdota del Salvador Calvo que en una prova en la frontera de Vietnam on feia temps ue no passava ningú que abans de l’inici de la prova els van posar imatges de les diferents espècies que es podien trobar i la seva perillositat. Com va dir Salvador, “que hago yo aquí, casi me vuelvo a casa!”.

En definitiva una xerrada d’hora i mitja molt participativa i interessant. S’agraeix sentir aquestes històries per als que algun dia els agradaria en un d’aquest reptes tant interessants.

Al finalitzar l’acte, l’Albert Giné va demanar un minut de silenci en memòria del malograt membre de la UEC Tortosa Joan Sabaté mort recentment.