Crònica: 5a Cursa de les II Torres de Campredó

Després de la cursa de diumenge, la sensació que em queda és de satisfacció. No tant pel temps emprat ni la classificació sinó per haver sentit un altre cop les sensacions de córrer per la muntanya i més, si són les de casa.

DSCF6030

 

Tot i que va haver moments que vaig patir de les cames, sobre tot a la segona part del recorregut on hi havia alguna pujadeta que tenia tela, en conjunt va ser una cursa prou distreta. Evidentment, he notat la falta de quilòmetres per estar corrents tanta estona. En un pimer moment  anava controlant bàsiament les pulsacions. Per ser la primera de l’any i quan encara estic iniciant la preparació, no volia cremar-me a les primeres de canvi. Ja em van avisar  que encara no estic preparat. Per sort, només han estat avisos i no he patit cap estrebada muscular.

La veritat és que la Cursa de les 2 Torres, tot i no ser de les més boniques del circuit en quan al paratges, si que té un circuit prou tècnic per ser entretinguda, evitant al màxim els trams de pista. En el meu cas, gaudeixo el doble per corriols que no per pista.

DSCF6037

Com no, felicitar a l’organització i voluntaris per cuidar els detalls, amb una bona bossa del corredor i un plat d’olla que tot i no poder degustar, feia molt bona pinta.