Crònica: Pujada al Montsià 2014

Ara fa 10 dies que vaig fer la cursa Pujada al Montsià Memorial Francesc Bort (Madro), organitzada per la gent d’Alcanar, en la que vaig tenir una bona punxada . Fa 3 anys que l’havia fet en la modalitat de marxa i aquest any, amb l’objectiu de millorar en curses curtes i més corredors, vaig apuntar-me a la cursa llarga sense pensar-m’ho dos vegades. Són 28km en D+1450m, de les llargues del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre, coronant la Torreta del Montsià, el sostre de la nostra estimada Serra.

2014_PM_perfils_cursa_controls

 

10622819_10202860536610306_192358481677062528_n

Es dona la sortida i de moment bé, amb un ritme còmode i mirant de no animar-me massa. Els primers quilòmetres el recorregut invita a córrer perquè els desnivells no són molt pronunciats.  Jo ho recordo de quan vaig fer la marxa fa 3 anys on coincideixen tots dos traçats. Però quan ja es separen els dos recorreguts i iniciem la pujada a la torreta, jo ja noto que no estic tant be com pensava. Comença a avançar-me gent i no puc seguir el ritme. A meitat pujada,  pluja que havia aparegut tímidament cau en força i la pujada a la Torreta es converteix en èpica.

10482006_693491534062267_8205741260355947769_o

Un cop dalt la cosa s’ha calmat. Baixada ràpida per un corriol ple d’aigua i fang on sembla que em recupero però en arribar la pista les cames que no van. A partir d’aquí i fins l’arribada la cosa va a pitjor i fins i tot toca caminar en molt moments perquè les potes han dit prou. Si no fos perquè hagués hagut de caminar fins arribar al poble em retiro. Evidentment, els temps final, de pena. 4h23min20s i el 103 de 122 corredors.

10696199_693509687393785_7077978791455821474_n

Conclusions, una cursa massa llarga per després de l’Ultra Pirineu on millor haver descansat. Però no tot ha de ser negatiu. D’una banda, m’ha agradat molt el traçat de pujada a la Torr


eta i posterior baixada fins al Mas de Mulet,  una part del Montsià per mi desconeguda fins ara. També la companyia de la gent del club, els Montbike, que cada cop som més gent i on ens vam emportar el pernil al club amb més participants.

Només queda agrair als canareus per la bona cursa que ens han preparat, amb ganes de tornar l’any que ve per treure’m aquest mal sabor de boca que m’ha quedat. Propera parada, 12 d’octubre amb la Cursa Muntanyes de Tivissa.