Crònica: Trailwalker 2015

L’Oxfam Trailwalker és una marxa solidària que té l’objectiu de recollir diners per ajudar a construir pous d’aigua. Són equips de 4 corredors amb 2 persones de suport que han de recórrer 100Km entre Olot i Sant Feliu de Guíxols seguint la via verda. Fa dos anys ja vaig disputar-la i la veritat és que vaig gaudir molt per la bona sintonia que va haver en l’equip. Això si, no com a corredor. Massa quilòmetres al mateix ritme per un recorregut que és més aviat per fer-lo en bici.

IMG_1346

Dos anys després de la Universitat de Barcelona ens van tornar a animar per participar-hi i jo encantat. Aquesta vegada, els dos que van fer de suport Salva i Xavi ens van substituir a Toni i a mi com a corredors. A banda, se’ns va afegir el Ramon, corredor de muntanya experimentat amb un currículum res a envejar al Toni.

De la cursa no puc parlar massa perquè no la vaig córrer però si que puc parlar de l’experiència d’acompanyar l’equip fent de suport portant el vehicle de l’equip.

IMG_1532

He de reconèixer que al principi m’hagués canviat per qualsevol dels corredors. Amb l’ambient que regnava tot els cap de setmana i sobretot a la sortida, em van agafar ganes de tornar a córrer. De totes formes a mesura que avançava la cursa i veient el patiment dels corredors em va venir a la memòria la meua experiència. Es curiós veure com a mesura que van passant els quilòmetres el ritmes així com les cares de la gent va canviant. Als principis els veus frescos però a mesura que passen els quilòmetres apareixen les cares de patiment. Això si, a l’arribada, satisfacció màxima.

IMG_1458

Tot i que es pugui pensar, entre parada i parada  no teníem molt de temps d’espera. A més sempre tens coses a fer o preparar. I sinó t’entretens observant altres equip o en el meu cas, mirant d’editar fotos. Menció especial per a Toni que, sense avisar, va preparar menjar per alimentar un regiment amb uns macarrons dignes d’un restaurant de forquilla i ganivet. Que be aniria tenir avituallaments d’aquests en les Ultres.

IMG_1434

Que gratificant són els continus agraïments per part dels companys d’equip per la feina de suport feta. Per moments em va recordar a quan vaig córrer jo. Arribar a una parada i tenir una persona que estigui per tu oferint totes les atencions és molt còmode. Tu només t’has de preocupar de menjar i beure per recuperar forces.

En fi, un cap de setmana genial on tot i algun moment de crisi l’ambient entre els 6 va ser genial. Si em diuen de repetir l’any que ve, signo ara mateix. Pot ser Trailwalker Madrid 2016?