Crònica: Ultra Emmona 2015

Per mi dos imatges es quedaran a la retina per recordar de l’Emmona. Una, els espectaculars colors verds del paissatge només sortir de Sant Joan de les Abadeses que dona idea de lo bonic del recorregut.  La segona, les llàgrimes del director de cursa durant l’entrega de premis explicant els motius que el van portar a suspendre-la, símbol de la decepció que ha estat per no poder completar-la.

DCIM100MEDIA
La veritat és que quan em vaig apuntar a l’Emmona, me la vaig agafar com a test per saber el meu estat de forma de cara a UTMB. Però a mesura que s’apropava la data em vaig adonar que això no era cap broma. Els 123Km amd D+9100m podien ser molt durs.

IMG_20150612_163007

Moltes cares conegudes a la recollida de dorsals. Després, a veure els valents que començaven la Gran Ultra. Al briefing ja ens anuncien que en pincipi el temps ens respectarà, tot i que a la zona de Vallter podem trobar alguna inestabilitat.

DCIM100MEDIA
Amb el Ramon que feia la Gran Ultra

Dissabte, 6 del matí i iniciem l’aventura. Busco ritme cómode per pujar el Puig Estela. Espectaculars les imatges d’un mar de núvols per sota nostre. La baixada (com la famosa cursa del formatge), divertida i amb molta pendent. Evidentment, fins a 3 cops poso cul a terra.

DCIM100MEDIA
Pujant Puig Estela

MMC_1657_Emmona_Ultra

Passat  l’avituallament de Pardines, pujada al Balandrau que personament se me fa llarga. Un cop dalt, una llarga carena fins al Coll de la Marrana on jo ja noto que les pujades em costen més de lo normal.

DCIM100MEDIA
Pujant al Balandrau

Un cop al Coll, escolto a un espectador que moments abans ha caigut una bona pedregada. Arribo a Vallter i després d’alimentar-me be, a continuar. Només sortir ens fan control de material i ja ens avisen que intentem anar en grup per la inestabilitat del temps. Una inestabilitat que es fa palesa en arribar a dalt al Bastiments on ens cau una pedregada que deixa el terra tot emblanquinat. És la zona més tècnica i hi ha algun tram que fa respecte.

DCIM100MEDIA

Pic de l’Infern

Un cop passat el Pic de l’Infern, em dirigeixo a Nou Creus, aquí jo que em pensava que hauríem de baixar cap a Núria però resulta que toca fer l’Olla fins a Pic de l’Àliga, un tros que se me farà molt llarg. Després, baixada al Santuari.

Allí primera sorpresa. No pugem a Finestrelles i Puigmal pel mal temps. Així que, directe cap a Planoles passant per Fontalba. Aquest tram entre que no para de ploure, els llamps que cauen i el fred, es farà llarg i pesat. El darrer tram de baixada a Planoles el faig de nit meditant que fer. Si abandonar aquí o acabar una Emmona descafeinada. Un cop al poble, no he trencar-me massa el cap perquè directament ja ens diuen que la cursa s’ha suspés. És a dir, que em quedo havent completat el recorregut de la Trail en 16h52min.

DCIM100MEDIA
Entrega de premis

Sensació una mica de agredolça. D’una banda, bon test per provar el material de cara a Chamonix però d’altra, tristesa per no poder fer  la totalitat del recorregut. Això suposa que de moment sembla ja tinc un objectiu per 2016 i és tornar-hi a treure’m l’espineta d’acabar-la.

Reflexions

Primer de tot, respectar totalment la decisió presa pels organitzadors de suspendre la cursa. Les mal temps crec que així ho rerqueria per molt mal que ens sapiga als corredors.

Que important és el material obligatori. Per primer cop m’he trobat una cursa on realment ha fet falta. El Goretex que estrenava, genial.

En quan a nivell personal, tinc sensació que després d’Estels del Sud he baixat una xic la guàrdia i m’he de tornar a posar al lloc de cara a UTMB,  a banda de solucionar problemes amb les plantilles.