Crònica: Ultra Trail de les Fonts 2015

Diuen que es valoren les coses segons el que costen aconseguir-les i crec que per això estic tant satisfet d’haver acabat l’Ultra de les Fonts 2015, per la forma com ha anat. Parlar d’Ultra de les Fonts és sinònim de bon ambient, companyerisme, tracte immillorable cap als corredors però també de duresa i patiment. Jo li afegiria de retrobaments, de veure moltes cares conegudes. L’Ultra les Fonts es fonamenta en tot un poble volcat en fer possible  una cursa única i irrepetible, amb un format d’allò més original. Són 3 etapes, nocturneta, trail i cursa que sumen 120Km en D+6000m.

IMG_20150308_145530

Nocturneta (23Km D+300m)

És la primera etapa i com he pogut comprobar aquest any la més traïdora. Vens fresc i si no ets intel·ligent pots patir la resta de dies. I això és el que m’ha passat a mi.  Em vaig trobar tant be, sobretot per la bona preparació que havia portat aquest mesos previs, que vaig anar massa ràpid para el que jo acostumo anar, tot i que anava carregat d’un bessó de la BML. També pateixo de falta de llum per no voler posar piles noves al frontal i anant en compte de no fer-me mal. De totes formes vaig córrer molt a gust i rebaixant el temps de fa 2 anys en 12 min,  confiant que amb el bon sopar de la gent de Xerta i un bons descans seria suficicient per recuperar-me.

Trail (70Km D+4000m)

Aquest és la més dura i la més temuda. Em llevo en principi be i ja vaig preparat amb tot el que toca, encara que em deixo el got. Tot i trobar-me descansat si que em noto una mica revolt de l’estòmac. Començo be seguint el ritme dels companys Montbike Pelli i Carlos Metrakit i superem la primera pujada sense problemes, però a la baixada cap a Prat de Compte ja noto que algo no funciona quan ensopego diversos cops i estic a punt de pendre mal. Senyal inequivoca que estic cansat i només portem 20Km. A Prat de Compte miro de menjar però no m’entra res de res. Això si que és preocupant perquè si no menges no tens energia i pujant al Tossal d’Engrilló acabo fos. Tant fos que a dalt em sento totalment buit i començo a meditar que si no és millor deixar-ho. Ni els gels m’entren. I encara queda molta cursa  i molt dura.   Després d’una estona arriba Eloy i companyia i miren d’animar-me. Ells arranquen i decideixo fer un esforç més fins Sant Roc.
santroc
A Sant Roc arribo i em trobo el grup d’Eloy i gent de Montbike. Descanso be. La cervesa crec que em salva. Em deixen uns pals (gràcies Àngela) i a continuar. El problema és que començo anar just de temps. Que llarga se me fa pujar l’Espina i no diguem la dura baixada a Alfara. Allí trobo Eloy decidit a abandornar però al final la família el convenç i continuem junts per afrontar la darrera pujada a la Coscollosa. Anem justos de temps i arribem a la font Nova, a 8Km de meta que ja ens diuen que els següents ja entraven fora de temps. Això ja està fet però encara així ens toca córrer. Finalment, entrada en 10min de marge per sota les 15h.

alfara

Cursa (27Km D+1700m)

És la darrera etapa i jo ho tinc clar. No vull tornar a patir com ahir i només vull acabar. Per això m’ho prenc en molta calma. Sé que la primera part és pujadora fins arribar la Coscollosa i després ja només resta baixar. Aprofito per conversar en corredors que em vaig trobant i comparteixo molt tros en Dani, el quart Montbike que també fa els 3 dies. També disfruto dels paissatge com lo de la zona de la Vall de l’Infern. He de tornar per allí en més calma. Un cop coronada la Coscollosa, ja només resta baixar corrents cómodament cap a la meta. Això ja està fet. Entrada triomfal i amb la satisfacció majúscula d’haver  completat un altre cop els 3 dies.

IMG-20150309-WA0013

Reflexions post cursa

Tot i que estic content per haver acabat, em queda un regust agredolç perquè crec que arribava molt be de forma física. Crec que el segon dia podia haver fet molt bon paper i no patir tant com ho vaig fer. No obstant, la satisfacció per haver completat l’Ultra no me la treu ningú. Moralment hagués quedat tocat si hagués plegat i més quan tota la preparació d’enguany va encarada a arribar en perfectes conficions a finals l’agost, a la UTMB.

Per la resta, agraïements majúsculs a tots els que m’han donat suport i ajudat durant la cursa i tornar a aplaudir a la gent de Xerta i especialment als organitzadors i voluntaris per fer una cursa que tant d’èxit té fora de les nostres contrades.

final

IMG-20150308-WA0004