torreta

Crònica: 1a nocturna Alcanar – Amposta

Estreno rentat de cara del bloc amb la crònica de la darrera locura dels Montbike. La idea va ser de Dani Climent i jo vaig col·laborar molt gustosament buscant el recorregut. La convocatòria la vam fer pública perquè no sols els dels club la fessin sinò que s’apuntés qui vulgués. Tot i que van confirmar més de 30 persones a la pàgina de Facebook al final vam ser 18 els valents que vam decidir fer esta bogeria. I dic bogeria perquè les condicios meterològiques eren prou dures amb un fort vent que com vam poder comprovar, ens tombava.

ermita

Eren les quasi les 21 quan arrancàvem cap l’Ermita de la Pietat. De moments les condicion eren prou bones. Un cop arroplegats ens vam dividir en 3 grups segons el coneixemet del camí i la velocitat. Jo vaig acabar en un grupet de 5 i la compantia. Pelli, selfi-man, i el seu inseparable Jack, Eva Cris, alias “No estem be”, Jaume, el nostre junior d’or, Jordi, l’infiltrat del BTT, i un servidor.

La primera part molt be, fins i tot ens sobrava roba, però a partir de les primeres rampes de cara a la Mola Cima i la Torreta vam començar a patir el un vent i un fred que no eren normals.

torreta

Un vent que et tombava i que en algun arribava a ser fins i tot perillós. Sobretot en les parts del recorregut més estretes i amb caigudes importants al costat. He de dir que jo no ho vaig passar gaire be i fins que no vam arribar a la Torreta, no vaig descansar. Un cop dalt i després de  la foto corresponent, cap al Mas d’en Comú a sopar que hi havia gana. Sort que vam poder entrar dins perquè se sentien unes ràfegues de vent que feien temor. No ens vam entretindre gaire perquè enseguida ens vam gelar.

D’allí, cap a Amposta per Matarredona, el Tossal dels 3 Termes, Cedrilles i Ermita del Montsià, vam tenir algun cop de vent important però el terreny ja era una altra cosa.

Content per l’èxit de la convocatòria i esperant que es repeteixi en unes condicions més idònies. I com a postre, diumenge calçotada i fideuada Montbike.

calsotada

benifallet6

Crònica: Cursa del Pastisset de Benifallet 2015

Repetim un altre cop la que per mi és una de les curses referents del Circuit de Curses de Muntanya de Terres de l’Ebre. Una cursa molt divertida on pateixes al principi pujant la Creu de Santos, encara que les vistes des de dalt ho curen tot, i després disfrutes com un ‘enano’ perquè pràcticament tot és baixada corredora. De totes formes, amb la variació que han fet aquest any, ens han ‘regalat’ alguna pujadeta més que jo ni m’esperava. S’ha de dir però, que el pas per la roca Foradada s’ho valia. Un 10 pels qui han millorat un recorregut que ja era de traca i mocador.

benifallet0

Personalment, en la 6ª semana de preparació de les Fonts i on els entrenos han estat durillos, m’he trobat que he arribat al final bastant solt de cames. Quina diferencia de Campredó. Els únics punts negatius són els bessons que segurament, amb les séries de pujada que m’ha tocat fer, se m’han queixat des dels primers quilòmetres. L’altre cosa negativa és que a les pujades no anava. M’han costat més de l’habitual. No se si és del cansament o el fet d’haver dormit poc. Ja dic jo que s’ha de fer més bondat.

benifallet1

Al final un temps de 3h52m12s i unes sensacions que la feina s’està fent correctament per arribar en condicions a Xerta. Després de la dutxa, a degustar la sopa barrejada i compartir les experiènces de la cursa amb els companys de Montbike. Per cert, que no hi hagi foto de grup no pot tornar a pasar.

benifallet5

Felicitar un altre cop a la gent de Benifallet pel bon tracte que com sempre ens dispensen i menció especial pels voluntaris. Només dir que quan a les 8 del matí he arribat  al poble amb aquell vent i fred que costava sortir del cotxe, veure’ls repartint els pitralls i la bossa del corredor al ras és per treures el barret. Moltes gràcies per vetllar perquè no ens falti de res.
benifallet6

chamonix-ultra-trail-du-mont-blanc-logo-1

Sí, sí, sí, me’n vaig a Chamonix

Ho acabo de saber.  M’acaben de comunicar el sorteig de la UTMB i estic entre els elegits. No sabeu quina il·lusió em fa. Des de que vaig començar en les curses de muntanya un dels meus somnis era fer aquesta cursa. Recordo encara quan començava a córrer per la muntanya que vaig conèixer de la seva existència l’any 2009, amb la segona victòria de Kilian Kornet i com el 2011 estar tot el dissabte davant l’ordinador seguint la UTMB per internet (al 2010 es va anular). Evidentment em vaig quedar enganxat pensant que la possibilitat de participar-hi algun dia.

chamonix-ultra-trail-du-mont-blanc-logo-1

Ara l’ocasió està aquí. Tinc la possibilitat de complir en aquest repte i us puc asssegurar que en aquest mesos que falten fins la cursa (28-29 d’agost), al cap tindré dos imatges, el recorregut i el seu corresponent perfil. Ja aniré explicant preparatius.

Carte-UTMB-2014

Profil-UTMB-2014

campredo2

Crònica: Cursa les II Torres de Campredó

Comença una nova edició del Circuit de Curses de Muntanya de  Terres de l’Ebre amb la Cursa de les II Torres de Campredó, una cursa que cada any va millorant i en aquest 2015 ens ha preparat unrecorregut d’allò més atractiu per als corredors i també més exigent, amb pujades i baixades contínues que acaben sent una autèntic trencacames.

campredo1

En el meu cas, en la 4a setmana de preparació de l’Ultra de les les Fonts, la distància 20km i desnivell D+800m m’anaven de fàbula com a substitut de l’entrenament que em tocava
aquest diumenge. De totes formes ha estat un entrenament una mica accidentat quan en el Km4.5 un dels corredors del grup en que anava ha caigut i he ajudat  a socorre’l. Això ha fet que perdi més de 15min fins que la cosa ha estat control·lada. Llàstima perquè les sensacions eren molt bones i m’haguès agradat saber quin temps podia haver fet.

campredo2

A partir d’aquí he mirat d’agafar el meu ritme recuperant posicions fins acabar amb bones sensacions tot i que carregat de cames i amb algun avís d’estrabada als bessons.

Poca cosa més a dir. Com sempre gran ambient entre els corredors del circuit i el nostre club que cada cop es fa més gran. Arriben cares noves a la família Montbike i la secció Canicrós pujant al podi.

campredo4

LOGO-CursaLesFonts-transp-300

I al 2015…

Primer de tot, bon any a tothom. Encara que portem pocs dies del nou any ja fa dies que tinc en ment la nova temporada. El 2014 ha acabat en bones sensacions i en aquest 2015 només penso en conèixer noves muntanyes i sobretot passar-ho be. Important, com no, que em respectin les lesions i poder practicar aquest esport durant molt i molt de temps.

De moment, el primer repte és l’Ultra Trail de les Fonts, una ultra de 3 etapes per fer en total 120Km i D+6000m  i que aquest any serà el 6,7 i 8 de març. Ja la vaig completar 2013 i a banda de la satisfacció per acaba-la, vaig disfrutar moltíssim.  De moment estic ficat de ple en la seva preparació. Porto ja 3 setmanes d’entrenaments i  les sensacions són molt bones.

LOGO-CursaLesFonts-transp-300

L’altre repte que tinc és una nova Ultra que fan al nostre territori. Es tracta dels Estels del Sud de 106Km i D+5100m, el2 de maig, donant la volta als Ports de Beseit. Sempre dic que, tot i tenir-los aquí al costat. els Ports són per mi uns grans desconeguts i amb la preparació i la cursa espero que deixin de ser-ho. De moment, estos dies vaig poder fer 40Kms de Beseit-Font Ferrera-Caro.

ultraestels

El tercer repte i sense cap mena de dubte el més important de l’any me’l callo tot i que molta gent que em coneix ja el sap.  A hores d’ara ja tinc feta la preiscipció i estic  pendent de sorteig. El 14 de gener sabré si que m’agafen o no i partir d’aquí ja organitzaria la resta de la temporada.

De moment, pas  a pas. Aquest diumenge 11 a competir a la Cursa de les 2 Torres de Campredó que dona el tret de sortida a un consolidat Circuit de Curses de Muntanya de Terres de l’Ebre. Hi ha ganes de tornar a viure el l’ambient d’aquest circuit.

CARTELL-CURSA-2015_web

 

foto2

Balanç del 2014

Ara que ja hem entrat al 2015 es bo fer un balanç del que ha estat el 2014. Un any que la idea principal era superar la distància dels 100Kms en una Ultra. I per fer-ho vaig triar una de les curses pot ser més dures per aquesta distància, la Ultra Mític d’Andorra, amb 112Km i D+9700m. Però anem pam a pam.

612

A nivell competitiu la temporada la puc resumir en:

  • Començava l’any amb Cursa de les II Torres de Campredó, molt corredora
  • Seguia amb la Marxa Selva del Camp`- Muntanyes de Prades on coincidia amb esl companys de feina Xavi i Toni.
  • Tornava al Circuit de Terres de l’Ebre amb la Cursa Panxampla – Alfara, molt tècnica i on vaig acabar sense forces.
  • Buscant acumular quilòmetres repetia un any més a les 24h Cap de Creus amb prop de 90Km on coneixeria al Xavi, Vicente i Maria, bona gent.
  • L’Ultra dels Bastions em va anar molt be per mesurar el meu estat de forma de cara a Andorra. Acabar-la en tan males sensacions va fer que toques fer molt treball mental.
  • Camí de Sirga el vaig agafar com entreno de qualitat però la calor la va fer extremadament dura.
  • I arribava el punt clau de la temporada amb la Ultra Mític, una cursa que malgrat les 37h, 2 nits de marxa i la duresa del recorregut em va fer veure la importància d’afrontar aquests tipus de reptes en les condicions adequades.
  • Després d’estiu  la Cursa de Falset on vaig veure que he de millorar en proves corredores.
  • L’Ultra Pirineu va ser l’altra prova que m’ha marcat aquest any. Tot i no tenir-la al calendari va ser una autèntica acumulació de sensacions i on vaig gaudir de la bona companyia d’Eloy.
  • Alcanar va ser una prova en que ni pena ni glòria, arribant en les forces justes i Tivíssa també em va donar senyals que algo havia de canviar.
  • I finalment la Cursa d’Ulldecona i la de Pinell de Brai van tancar la meua temporada competitiva on m’han anat be per canviar la dinàmica de com  afrontar aquestes curses.

foto2

A banda d’això, en la memòria em queda els dos dies Montbike amb la gent del club, una bona ocasió per disfrutar de les mutanyes en bona companyia i fer club, o els Carros de Foc o Cavalls de Vent en dos dies que vaig fer d’entrenament, o la pujada al Pedraforca.

Ara ja, a preparar el 2015

pinell5

Crònica: Cursa dels Biberons – Pinell de Brai

Tot i no formar part del Circuit de Curses de Muntanya de Terres de l’Ebre, vaig decidir provar la Cursa del Pinell perquè volia conèixer la Serra de Pàndols, de la que m’havien parlat molt be.

DSC06972 (Copiar)

La sortida ja va ser curiosa, des de dins de la Catedral del Vi. Una primera meitat tècnica, majoritàriament de pujada, tot i que en alguna baixad molt tècnica, que amb la pluja t’obligava a posar cul a terra.

La segona part, molt corredora i divertida per corriols molt nets. Es notava la feina feta per l’organització.

pinell5

Temps final, 2h44m05s per fer 22Km i D+980m, que personalment em va deixar molt bones sensacions i amb ganes de tornar-hi l’any que ve.

ulldecona2

Crònica: Cursa de Muntanya d’Ulldecona 2014

Per fi una cursa amb un bon sabor de boca. Després de les dos darreres, Alcanar i Tivissa, on vaig acabar malament, necessitava acabar-ne una en bones sencacions. Curiosament era la cursa que pitjor anava a les meues característiques, una cursa molt corredora i amb poc desnivell però dins del procès d’adaptació a córrer, ja m’ha anat be. S’ha de dir que aquest cop he pogut mantenir una constància durant tota la cursa i això s’ha notat en el resultat.

IMG_20141026_083926_1

Crec que dos han estat les claus. Una, fer servir el pulsòmetre, jugant entre la zona de confort i la de patiment, buscant no passar passar-me d’aquest última per evitar males sensacions. I una segona, no parar de córrer en cap moment, fins i tot en pujada, encara que fós a pas de formiga. Només en la pujada que hi havia passada l’Ermita i en la darrera per la tartera he caminat. També he de dir que els darrers quilòmetres d’entrada al poble ja me costava aguantar el ritme, on els meus problemes amb els isquitibials ja havien fet acte de presència.

ulldecona1

ulldecona5

Pel que fa la cursa, tot i que molt corredora, m’ha agradat el traçat que han buscat la gent de SudActiu (Ulldecona) per la Serra de Godall. Normalment sempre vaig pel Montsià que me’l conec bastant i ara ja se que la Serreta de Godall té llocs també molt bonics i interessants per entrenar. Especialment, m’ha agradat la baixada cap a les Oliveres Milenàries i la baixada a l’Ermita.

ulldecona6

ulldecona2

Temps final, 2h41m01s en 23km i D+850m.

ulldecona4

Pel que fa als Montbike, un altre cop, molt bona participació amb cares noves i 3 podiums en fèmines, les dos Eves i Míriam. Llàtima que el pernil se l’han emportat els de la Ràpita, però personalment, em sembla be que es vaigue repartint la cosa.

ulldecona0

Ara ja, amb ganes de tornar treballar i preparar-me a conscièntment per millor cada cop més.

Entrenament amb Roberto Heras

Un altre cop he estat afortunat amb un sorteig de Twitter i el premi, un entrenament amb Roberto Heras, ex ciclista profesional i guanyador de 4 Vueltas a Espanya. Fa un any ha començat a córrer per la muntanya, influenciat pel seu germà Miguel, un dels integrants de l’equip Salomon i de moment no se li dona gens malament.

IMG_20141018_111712

 

Aixi, dissabte la gent de Energy Vitalité 4, un dels patrocinadors del Roberto i organitzadora de l’acte ens va convocar a la plaça de Monistrol de Montserrat. En total erem 6 i ell. Prèviament ens havien preguntat pels quilòtmetres habituals d’entrenament però quan Roberto va explicar el que volia fer, va haver qui va dir que allò era massa per ell.

heras1

Comencem i ell tira avant com si res, com si anés sol. Pujant al Monestir tota l’estona al trotet, per llocs molts anem caminant. No obstant mirem de seguir el ritme però ell sempre anava uns 20 o 30 metres per davant.

Una bona parada esperant per que la gent d’Energy Vitalité arribi per la foto del patrocinador ens permet descansar i  ja tenir una coversa més distesa en ell. Aprofitem per interrogar-lo sobre la seva preparació i fem les típiques bromes i comentaris dels corredors.

heras2

Continuem i arribem al Monestir, ple de vistants que ni les Rambles, i allí ja hi ha dos que decideixen tornar atràs. Del Monestir ens dirigim a Collbató, per una baixada molt divertida i llarga i amb unes vistes espectaculars. Llàstima que amb el ritme que ens fa anar Roberto no tinc temps de  fer foto.

IMG_20141018_105651

Un cop baix ja només som 3 i ell. Parem a un restaurant per fer un beure i els altres dos decideixen tornar en taxi. Jo decideixo acabar en Roberto tot i que s’ha fet tard. Ens  queda la tornada amb una bona pujada, on jo pateixo per seguir el ritme. Finalment arribem dalt i llavors, baixada corredora fins al Monestir, durant la qual, les cames decideixen que ja n’hi ha prou. Allí ja ens separem i jo baixaré al meu ritme. Acabo literalment destrossat.

IMG_20141018_104806_1

 

En resum, una jornada diferent, on sempre fa gràcia poder compartir entreno amb un crack com ell. Evidentment vaig aprofitar per preguntar-li sobre preparació per les curses, objectius, etc., i contràriament al que pensava sembla que no planifique massa els entrenaments sinò que va fent. Jo vaig disfrutar molt i em va permetre córrer per una de les muntanyes desconegudes per mi com és Montserrat.

Crònica: Muntanyes de Tivissa 2014

Com diu l’anunci aquell? “En las distancias cortas es donde un hombre se la juega“. Doncs em sembla que jo aquí fallo. De que em serveix fer més de 100kms a les Ultres ni històries si en una cursa de muntanya de 23km amb D+1400m acabo arrastrant-me i arribant a dures penes al final. No valen excuses. Que si és la més dura i tècnica del circuit o que ja porto molts quilòmetres a les cames. No ens enganyem, s’ha de treballar més per les curses d’aquest estil.

Seré breu perquè no hi ha molta cosa a dir. Un començament molt tranquil, amb uns primers quilòmetres corredors on jo aprofito per acompanyar una rato a Jon, el presi. Al primer corriol ja tiro avant perquè pateixo pel tall horari a les 2h. Pujada al Coll de Maula i, a partir d’aqui, crestall on córrer és més que complicat.

tivissa1

tivissa2

Baixada cap a Tivissa un altre cop on jo em trobo prou be. Es vora el km 11 i passo el tall en 20min de marge. Però a partir, en la Pujada a la Llena,  aquí comença la debacle i em costa seguir el ritme. A més, noto la boca seca per falta d’aigua i només pensant arribar al següent avituallament, al km15. Males sensacions i fins i tot mareig.

tivissa4

Aquí m’aturo una bona estona i apareix Jon amb la sabata mig desmanegada. Mirem d’anar junts però fins i tot ell se me’n va poc a poc. Després de tot el segon crestall, em quedo sol un altre cop i m’ho torno agafar en molta calma. Queden 3km en una última baixada molt lliscant que fa que més d’un cop toqui anar cul a terra. Arribo baix adolorit però lo meu pensament ja només està en la cerveseta de l’arribada. Temps final (fa mal escriure) 4h38m23s. Quina Pepa que estic fet. Mare meu.

tvissa3

Tot i que pensava parar una temporada per recuperar forces penso que no. Ho continuaré intentant i si torno a defallir, a continuar. No se si és l’opció més encertada però el meu cap em diu això encara que pot ser el meu cos digui una altra cosa.

No tot ha estat negatiu. Un altra vegada, àmplia parcicipació dels Montbike que ens va fer guanyar una generosa cistella de productes de la terra. I la cerveseta fresca del final, brutal. Sort que no hi havia controls a la sortida del poble. Espero poder tornar l’any que ve.

tivissa5