Tag: 2012

Entrega premis de la XV Copa Catalana de Caminades de Resistència

Dissabte 2 de febrer es va realitzar l’acte d’entrega de premis de la temporada 2012 de l’Àrea de Marxes de la FEEC. Això incloïa la XV Copa Catalana de Caminades de Resistència i de la XIV Copa Catalana de Marxes Tècniques i de Regularitat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. L’acte es va fer al se va celebrar al Centre Cívic Ildefons de Cornellà (C/ Gerdera s/n),  organitzat per la UEC Cornellà.

IMG_4285

Jo en principi no podia assistir però gràcies a una bona amiga finalment vaig poder ser-hi per recollir el trofeu que tants esforços m’ha costat. Primer és va passar un audiovisual amb fotos de les diferents Marxes que s’han anat fent a la Copa. En alguna, fins i tot, sortia jo. Va estar molt be per reviure diferents moments de les proves fetes.  També es va passar un vídeo sobre les Marxes Tècniques que bàsicament són d’orientació.

Després ja es va passar a l’entrega de premis començant per les Marxes Tècniques, seguit de les de Resistència. D’aquest últims érem un total de 89 premiats. Malauradament jo no vaig poder quedar-me fins al final on pel que sembla hi havia un petit refigeri. Així que, un cop recollit el meu trofeu vaig haver de marxar a corre cuita.

IMG_4290

Una gran tarda amb el retrobament de la gent que hem anat coincidint en les diferents proves del calendari.

Balanç 2012

Tot i que ja fa dies que hem començat el 2013 i que vaig acabar la temporada 2012 voldria fer una balanç del que ha estat per mi aquesta temporada, una temporada que s’ha fet llarga, molt llarga. Perquè en veritat tinc la sensació que la vaig començar quan vaig iniciar aquest bloc, al setembre del 2011.

Dos han estat els objectius que em vaig posar per al 2012. Un era completar amb èxit la Copa Catalana de Caminades de Resistència i l’altra era aconseguir els punts necessaris per apuntar-me al UTMB 2013 (Ultra Trail del Montblanc)

Copa Catalana de Caminades de Resistència (CCCR)

In extremis, a la darrera marxa, vaig obtenir els punts necessaris per quedar campió de la CCCR (juntament en més de 80 caminadors). Hi ha ha hagut moments de tot: alegria, patiment, satisfacció en acabar cada prova i un record molt agradable pel fet de coincidir en molta gent diferent al llarg de la Copa. Ara ja l’he completat crec que no repetiré i seré més selectius en les proves. Hi ha hagut proves que tornaria a fer amb els ulls tancat mentre que d’altres un cop fetes dificilment repetiré

CIMG9854

Punts per l’UTMB 2013

Per inscriuret a l’UTMB 2013, l’organització exigeix uns mínims per garantir que els participants estiguin en condicions per completar els 168 km i 9600 m de desnivell positiu. Per això assignen entre 1 i 4 punts a diferents proves del calendari que un guanya en completar-les. Per apuntar-te has d’haver obtingut 7punts en 3 proves. En el mau cas he fet 2 proves de 2 punts, Pels Camins dels Matxos i la Romànica de Navàs, i una prova de 3 punts, la Rialp-Matxicots Extrem.

De totes formes he decidit posposar la meua participació a la UTMB perquè entre altres coses, encara veig una distància massa heavy i primer he de superar la distància dels 100km.

Carte-UTMB_coureurs-2012_1000

Altres objectius

A banda que al principi de temporada vaig fer algunes proves del Cirtuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre després els meus esforços ja van estar concentrats en el CCCR. No obstant encara he tingut temsp d’intentar un repte que em feia molta il·lusió com és Carros de Foc SkyRunnes (menys de 24h). Malauradament vaig haver d’abandonar. També vaig apuntar-me a la Cavalls de Vent però no vaig tenir sort en el sorteigs de pitralls.

refugios-ccw

 

Crònica: Cursa de l’Esquiador

Avui diumenge ja he fet la que per mi ha de ser la darrera cursa de la temporada, la Cursa de l’Esquiador, a la comarca de l’Anoia.

L’inici i arribada ha estat a Pujalt, com ja havia comentat a la prèvia. Tot i que havia de començar a les 8:00, al final s’ha retardat la sortida un quart d’hora. De moment,  -4ºC a l’hora d’inici. Jo m’he posat fins i tot 2 guants ja que les mans és de les parts que més fred  pateixo.

En donar-se el tret de sortida m’he posat ben posicionat, tot i que degut al fred el terra estava glaçat i jo per precaució he baixat el ritme. No volia acabar la temporada malament.

Quan portava quilometre i mig, parada per motius intestinals. Això ha fet que m’avanci molta gent. De totes formes ja he vist que el ritme és massa ràpid per mi. Sobre el quilòmetre 5, primer avituallament on he pres una mica d’isotònic i al 8, primer control de pas.

A partir d’aquí ja ha aparegut el vent. Sort que portava 2 bufs i m’he pogut tapar la cara. Pel quilòmetre 10, 2n avituallament i llavors la cursa ha transitat per una zona de corriols amb forta pendent cap a l’esquerra. En aquest tros m’he pegat 2 relliscades en que he aterrat amb el cul a terra però que afortunadament no ha tingut conseqüència. Jo m’he ajuntat en un grupet que he anat seguint pràcticament fins al final.

Després del  2n control de pas i el 3r avituallament, ha vingut una petita pujada i després baixada per un altre corriol que tot i no tenir cap dificultat tècnica, relliscava molt degut al glaç. Arribant al final de la baixada, m’he pegat la gran patinada amb la que rascat amb la punta d’una branca al nas. Resultat una mica de sang i dos bon senyals al nas i la galta. Sort que no he impactat amb l’ull perquè llavors, si que hagués pogut prendre mal.

A conseqüència de la caiguda baixo el ritme fins al 3 control. A partir d’aquí ja només queden 2 kms per una llarga pista, els darrers 500 m amb un fort pendent per arribar una altre cop a Pujalt. Al final, 1h45min un pobre registre però per mi era lo de menys.

En finalitzar, abans de l’entrepà de salsitxa, m’han curat les assistències mèdiques. I un cop ja he recollit la bossa amb obsequis i l’entrepà he decidit que, amb el fred feia, marxar ràpid cap a casa que s’està més calentet. Una llàstima que sempre dona gust viure l’ambient post-cursa però la idea de dutxar-me en aigua freda m’ha fet tirar-me enrere.

Com a conclusió, felicitar l’organització per lo ben preparada. En quan a sensacions personals, una cursa massa corredora per les meues característiques però en un recorregut que penso que estaria molt be per entrenar per les continues pujades i baixades.

Prèvia: Cursa de l’Esquiador

Tot i que ja he acabat la temporada després de la Marxassa i la Marxa del Garraf (de les que tinc pendent la crònica) abans d’acabar l’any encara volia fer alguna cursa. En principi vaig pensar en anar a la Cursa de les Roques d’Horta de Sant Joan però malauradament vaig fer tard i em va passar el plaç per apuntar-m’hi.

Així que he buscat una alternativa i no és altra que la Cursa de l’Esquiador que es fa a Pujalt, a la comarca de l’Anoia. Aquesta cursa són 3 proves a la vegada. Una cursa de cros, una marxa i una prova de BTT. Jo faré la cursa de cross de 17.5Km amb D+ 610m.

La cursa es disputa diumenge 2 de desembre i els de la cursa de cros comencem a les 8 del matí. De moment, a aquella hora, s’esperen temperatures  per sota els 0ºC. Això vols dir que tocarà abrigar-se i calentar el cos corrent el més ràpid que es pugui.

Crònica: Trenkakames 2012

Realment el nom de Trenkakames se l’ha guanyat pols o aquesta és la sensació que m’ha quedat després del que he patit fent aquesta marxa. Però ara ja està i puc saborejar la sensació d’haver acabat.

És dissabte 6 d’octubre i la sortida és a les 10h del matí des de la seu de la Lira Vendrellenca, una hora pot ser massa tard pel meu gust. Abans es guarda un minut de silenci per la mort de Teresa Farriols a Cavalls de Vent i un corredor de Vilafranca a la Cap de Rec.

Els primers 2kms fins sortir del Vendrell són neutralitzats i a partir d’aquí la gent surt al seu ritme. En el meu cas fresquet com vaig, a un bon ritme. Passem per Sant Vicenç de Calders i allí hi ha el primer control. Seguim per la Serra Pedregosa on es poden apreciar les bones vistes de la zona.

Sobre el Km 11 a Albinyana aprofito per beure aigua de la font del poble. Es comença a notar la calor i el sol apreta de valent. De moment vaig be tot i que a partir del km20 ja començo a notar els isquios, para variar, i costa seguir el ritme de la gent que tinc a prop. A partir d’aquí ja vaig més tranquil combinant el córrer i caminar. Passo Masllorenç i arribo al km27 a Mas d’en Bosc on busco una sombre desesperadament i m’hidrato be amb una Estrella i menjo de valent.

Ara ve la pujada forta del recorregut però a mi ja em va be per canviar la dinàmica de marxa. Pujo banstant be i em trobo gent que pateix bastant. Arribo a una zona on vas carenant per un terreny molt semblant al que tenim a la Serra del Montsià. Després de passar l’avituallament del km33 hi ha la pujadeta final la Talaia de Montmell que havia fet en sentit contrari a la Marxa dels 7cims.


Després de coronar-la a la baixad pateixo una bona pàjara que fins i tot em fa pensar seriosament en l’abandonament però en arribar al següent avituallament em refaig i començo a recuperar bones sensacions. Fins i tot ja ha desaparegut el mal d’isquios. Fents quilòmetres arribo a Aiguaviva on hi ha l’avituallament fort de la marxa. És el quilòmetre 53. Allí s’agraeix l’atenció del voluntaris i converso a la mateixa taula en habituals de la CCCR i amb qui m’he creuat molts cops. Entre ells Josep de Terrassa que està fent totes les proves de la Copa i que evidentment ja te els punts necessaris. Amb ell compartiré els propers 15kms i a quí li he d’agraïr que em dones piles pel frontal. Les meues s’estaven esgotant i no se si haguessin durat fins al final.

A partir del 68km jo torno estar tocat i li dic a ell que continue que jo descanso una estona. A partir d’aquí aniré al meu ritme. En el darrer avituallament al km74 ja només en queden 8kms però quins darrers quilòmetres. Ens fan pujar a Puig de Lleò on fins i tot em perdo per moments i la baixada per un terreny molt pedregós m’acaba de rematar. Finalment arribo al final però molt tocat, amb una butllofa que se m’ha reventat al per dret i amb els peus que em fan molt de mal. Ara ja està així que dutxa, menjar una mica i cap a casa no sense abans dormir una estona perquè no estic en codicions d’agafar el cotxe.

Ara ja queda menys. El 20 d’octubre la Marxassa i per acabar la Copa, l’11 de novembre tinc la Marxa del Garraf.

Prèvia: Trenkakames 2012

Queden 3 curses del meu calendari per completar la Copa Catalana de Caminades de Resistència i aquesta és la més llarga de les que em queden. El Trenkakames, un referent de les caminades de resistència, són 82km amb desnivell acumulat de 5800m en un temps màxim de 24h. L’inici i final és al Vendrell i el seu recorregut transcorre pel Baix Penedés. Sortim a les 10h del matí, una mica tard pel meu gust.

El perfil és prou variat amb alguna pujada pronunciada però no massa llarga. El que tinc curiositat és saber si predomina les pistes o les senderes.

Pel que fa als avituallaments i controls veig que hi ha una bona distància entre punt i punt. Per tant hauré de previndre-ho per no quedar-me sense aigua. A vegades en les presses o per mandra t’oblides omplir el camelback i després ho acabes pagant.

Crònica: Ruta de les X Ermites

Pràcticament sense descansar després de la Rialp-Matxicots, toca continuar amb el Copa Catalana  de Caminades de Resistència. Aquest dissabte he fet la Ruta de les X Ermites amb inici i arribada a Begues. Són 50km amb D+ 2400m que en principi, pel que he llegit, són bastant corredors.

D’inici ja he tingut el problema que no tinc frontal. Buscant-lo el divendres pel pis no l’he trobat així que he hagut de demanar prestat una llinterna que para colmo no fa bon contacte. Per això de sortida m’ha tocat apegar-me a algun corredor poder veure de nit.

L’opció ha funcionat però el problema l’he trobat quan he hagut de fer la primera baixada tècnica quan encara era fosc. Amb alguna dificultat he pogut superar el contratemps encara que seguint un grupet de corredors, ens hem extraviat i hem fet 1.5km més.

Al primer avituallament, sobre el km6, el sol ja ha sortit i ara puc anar al meu ritme. Aprofito que el recorregut molt agraït ja que combina tant pista com sendera, amb pujades i baixades continues, per córrer una estona.

Tot i no fer molta calor, si que es nota és la xafogor. Porto els panatalons com si hagués sortit de l’aigua. Això serà un contínuo al llarg de de la cursa.

De moment vaig be però només tinc ganes d’arribar a l’avituallament de Torrelles per menjar algo consistent. És més o menys la meitat de la ruta.

A Torrelles menjo de valent per afrontar la segona part de la prova. La meua idea era fer una bon descans però com veig que la gent no s’entreté massa decideixo continuar.

Les cames comencen a notar-se i sobretot l’isquiotibial. Per sort el recorregut és tan variat en quan al perfil que en els forts pendents sembla em recupero i no se’m carrega tant. Això em permet recuperar-me de l’isquio.

Finalment faig els darrers quilòmetres a un ritme prou bo tot i la portar uns quants quilòmetres al darrera.  A més em diuen que en lloc dels 52kms que tenia jo calculat són 49.5km.

Ja a l’arribada, un cerveseta fresquíssima que ha entrat de maravilla. Després dutxa, sessió de massatge de recuperació i dos plats de pasta abans de tornar cap a casa content i satisfet.

A banda del recorregut que m’ha semblat molt ben triat i ideal per les meues característiques, en aquesta carrera he tingut dos bones sensacions. Una és com he millorat en les baixades tècniques veient com baixaven altres corredors i una altra lo be que pujo en fortes pendents on aconseguia també adelantar gent.

Crec que és de les curses que repetiré el proper any. Molt recomanable.

 

Crònica: Rialp-Matxicots Extrem

Quantes sensacions diferents pots tenir després de més de 22h caminant i corrent per la muntanya. Sensacions que van des de l’eufòria del principi i les bones sensacions pujant i baixant els primers pics, als patiments extrems que em van fer replantejar-me això de les curses de muntanya abans de finalitzar la primera part, a la tranquilitat en que em vaig agafar la segona part i l’alegria final per haver acabat. Però anem per parts.

Divendres arribem Xavi, company d’aventures, i jo a Rialp i primer de tot a recollir el pitrall així com la bossa del corredor. Després de passar per l’hotel, anem al briefing on acudim tard. Ja ens avisen que les condicions de temps seran calor durant el dia i fred a la nit.

Després d’un sopar a base de pasta i arròs, a dormir aviat que a les 4:00 toca llevar-se. Abans però a deixar tot la motxilla preparada així com la bossa que els de l’extrem podem deixar a meitat de recorregut.

Després d’un bon esmorzar, cap a la sortida. Passem el control de material i a esperar que donin el tret de sortida. Allí em trobo Elena, del UEC Tortosa que després d’una descafeinada UTMB s’ha apuntat a darrera hora. També hi ha corredors d’Alcanar, La Ràpita i la Sènia. Bona representació de les Terres de l’Ebre.

 

Són les 5:30 i arrenquem. La gent surt massa ràpid i jo prefereixo ser més conservador ja que queden molts quilòmetres per endavant. No obstant el ritme de pujada a Llesuí és bastant alt. Encara així passo en 10 minuts menys del temps de tall. Això fa que acceleri el ritme. Arribo a la Cabana del Pastor i aquí comença la forta pujada a Montsant de Pallars que no s’acaba mai. Tot i així, em trobo prou be i pujo a bon ritme.

Corono el Montsent i encaro la baixada a Entremonts i després la pujada a Montorroio, el segon pic. Ara ja se que tot és baixada. La part més dura de la primera part del recorregut ja l’he completada. Vaig fent la baixada cap al pas de la Mainera. Allí , un dels canareus ha tingut una caiguda i pobre l’han de venir a buscar amb l’helicopter. A l’avituallament de la Mainera jo ho agafo en calma. La baixada m’ha matxacat els peus i ho agafao en calma però sense pausa.

Poc a poc avanço i passo per Caregue i arribo a Escàs. Uf, començo a notar la calor.  I arriba la pujada a Serra de Posa on no vaig ni en rodes. Miro de menjar una mica però no m’entra res. Començo a tenir un moment de crisi i això em fa replantejar entre altres abandonar. A més et van adelantant gent que fa la marató i que a meitat de camí teu ja acaben.

La baixada direcció Rialp passant per Surpla trobo molt dura perque està ple de pedra solta. La decisió està presa, a la Barraca dels caçadors miraré fer una bona parada i segons com em trobi, o plegaré o miraré de continuar.

En arribar, em descalço, los peus bullint, amb un mal. Miro de menjar i en tranquilitat poc a poc els peus es van recuperant. Em canvio de roba i vaig parlant en diferents corredors que arriben i continuen. Decideixo que s’ha d’intentar. En tot això he estat més d’una hora de descans.

L’arrancada de moment be tot i que tinc la pujada a Rodés que fa una calor de mil dimonis. I jo en malles llargues en previsió del fred que pugui tenir a la nit. Vaig avançant fins Sant Romà de Gulleri i de moment em trobo prou sencer. Baixada aquest cop fins al Pont Gulleri. Allí a l’avituallament se m’obren els ulls en veure una Voll-Damm  que tot i no està massa fresca entra de maravilla. A més em preparen una llesca de pa en tomata que menjo en tranquilitat. Ho agafo en molta calma.

Ara ja només queda la pujada a Pic de l’Orri i després 18km de baixada fins l’arribada. Pujant em poso a roda d’un xaval de banyoles curtit en mil batalles (UTMB, Emmona i un llarg historial). Ja em va be perquè em porta tot i que al final li dic que continui sol perquè jo començo estar cansat. Així que a l’alçada dels bunquers em quedo sol. I se me fa de nit. Continuio fins a l’hotel on en arribar sento els gols de Barça contra el Getafe. Un caldet i com nou. Com que caminar sol de nit em fa respecte per la possibilitat de perdre’m m’ajunto en 3nois amb qui faré la part final de recorregut. Són el Toni, José Luis i Miguel.

Les converses diverses sobre curses , futurs reptes, maratons, la colombiana de Mujeres, Hombres y Viceversa…Poc a poc anem consumint els quilòmetres no sense algun renec del tipus “Això no s’acaba mai…”.  I Finalment arribem a Rialp després de 22h5min32s.

Satisfacció inmensa després dels mals moments que he tingut tot i que el temps és més aviat dolent. Però per mi el repte era acabar i així ho ha aconseguit. Ara ja tinc els 3punts que em faltaven per al sorteig UTMB2013 tot i que encara no tinc clar si, tot i tenir un any per endavant, seré capaç de fer els 166Km.

Un cop acabat vaig estar sopant plat de macarrons i conversant amb els organitzadors, Xema i companyia i sobretot felicitant-los pel gran marcatge de la cursa.

 

Prèvia: Rialp-Matxicots Extrem

Aquesta serà de moment la cursa més dura que hauré fet mai,  tot i que no les tinc totes per acabar. Són 82Km amb un desnivell positiu de fins a 7000m. Una animalada. El recorregut és com un 8 on es puja a 3 pics. D’una banda, Montsent de Pallars de 2883m i Montorroio de 2863m, que es coronen en la primera part del recorregut, i el Pic de l’Orri de 2439m, en la segona part.

Jo ja vaig aprofitar l’estiu per fer un entrenament de reconeixement on vaig fer la primera part i la sensació és que la pujada del Montsent és molt dura, principalment perquè es puja pel dret, superant un desnivell de 2000m. I no menys dura vaig trobar la baixada ja que també es fa directa, sense cap sendera a seguir i es converteix en un trencacames. A més en aquell entrenament vaig acabar mig lesionat del turmell esquerre, lesió que espero que no es reprodueixi.


Per l’ocasió estrenaré les Puma Complete Nightfox TR model que ja he tingut i que tants bons resultats m’han donat. Sobretot valoro la seva comoditat i tinc l’esperança que no torni a patir del turmell. No obstant, per si les mosques, aprofitant que l’organització permet deixar una bossa a meitat del recorregut, també tinc preparades les Salomon XT Wings 2.

Espero que a la crònica pugui dir que sóc finisher. L’entreno està fet, tot i que hi ha alguns detalls que m’ha faltat treballar. També em preocupa que no pugue acabar tocat  quan ja estic inscrit a 3 curses mes de la Copa Catalana de Caminades de Resistència.

Prèvia: Borges Blanques – Montblanc

Aquest diumenge 26 d’agost torno a fer una marxa de la Copa Catalana de Caminades de Resistència. Es tracta de la Borges Blanques – Montblanc de 51km amb 2400m de desnivell positiu. En principi no té més dificultat, pot ser serà la calor que darrerament fa i que obligarà a hidratar-se a consciència.

En quan al perfil l’altitud màxima és d’uns 700m i va pujant paulatinament. Només a la part final hi ha 2 pujades-baixades fortes.

En quan als avituallaments més o menys cada 5km n’hi haurà una. Això està be per anar recuperant líquid i sòlids que seran necessaris per completar la cursa.

La Plaça Borges 0 km (SORTIDA)
Ermita de Sant Salvador 4 km (AIGUA)
Font Inclèria 9 km (AIGUA I FRUITS SECS, FRUITA)
L’Albi 14,5 km CP1 (ESMOZAR, CROISSANTETS I ALTRES)
Font de la Teula 19,5 km (AIGUA, FRUITS SECS I FRUITA)
El Vilosell 23,5 km CP2 (AIGUA, PASTES, FRUITS SECS, FRUITA, ISOTONIC)
Mas de la Cova 29,5 km (IGUAL QUE VILOSELL)
Vimbodí-Ermita Mare de Déu dels Torrents 35 km CP3 (ENTREPANS FREDS, REFRESCS I ALTRES)
Castell de Milmanda 36,5 km (AIGUA, FRUITS SECS)
Monestir de Poblet 39 km (IGUAL QUE VILOSELL)
Ermita de la Santíssima Trinitat 43 km CP4 (IGUAL QUE VILOSELL)
Emita de Sant Joan 46 km CP5 (IGUAL QUE VILOSELL)
Montblanc 51,4 km CP6 ARRIBADA (IGUAL QUE VILOSELL)

En principi serà un bon començament per afrontar els mesos de setembre – octubre – novembre on com a objectius hi ha aconseguir els punts necessaris de la CCCR i els 3 punts que em fan falta per poder entrar al sorteig de l’UTMB 2013