Tag: 2014

foto2

Balanç del 2014

Ara que ja hem entrat al 2015 es bo fer un balanç del que ha estat el 2014. Un any que la idea principal era superar la distància dels 100Kms en una Ultra. I per fer-ho vaig triar una de les curses pot ser més dures per aquesta distància, la Ultra Mític d’Andorra, amb 112Km i D+9700m. Però anem pam a pam.

612

A nivell competitiu la temporada la puc resumir en:

  • Començava l’any amb Cursa de les II Torres de Campredó, molt corredora
  • Seguia amb la Marxa Selva del Camp`- Muntanyes de Prades on coincidia amb esl companys de feina Xavi i Toni.
  • Tornava al Circuit de Terres de l’Ebre amb la Cursa Panxampla – Alfara, molt tècnica i on vaig acabar sense forces.
  • Buscant acumular quilòmetres repetia un any més a les 24h Cap de Creus amb prop de 90Km on coneixeria al Xavi, Vicente i Maria, bona gent.
  • L’Ultra dels Bastions em va anar molt be per mesurar el meu estat de forma de cara a Andorra. Acabar-la en tan males sensacions va fer que toques fer molt treball mental.
  • Camí de Sirga el vaig agafar com entreno de qualitat però la calor la va fer extremadament dura.
  • I arribava el punt clau de la temporada amb la Ultra Mític, una cursa que malgrat les 37h, 2 nits de marxa i la duresa del recorregut em va fer veure la importància d’afrontar aquests tipus de reptes en les condicions adequades.
  • Després d’estiu  la Cursa de Falset on vaig veure que he de millorar en proves corredores.
  • L’Ultra Pirineu va ser l’altra prova que m’ha marcat aquest any. Tot i no tenir-la al calendari va ser una autèntica acumulació de sensacions i on vaig gaudir de la bona companyia d’Eloy.
  • Alcanar va ser una prova en que ni pena ni glòria, arribant en les forces justes i Tivíssa també em va donar senyals que algo havia de canviar.
  • I finalment la Cursa d’Ulldecona i la de Pinell de Brai van tancar la meua temporada competitiva on m’han anat be per canviar la dinàmica de com  afrontar aquestes curses.

foto2

A banda d’això, en la memòria em queda els dos dies Montbike amb la gent del club, una bona ocasió per disfrutar de les mutanyes en bona companyia i fer club, o els Carros de Foc o Cavalls de Vent en dos dies que vaig fer d’entrenament, o la pujada al Pedraforca.

Ara ja, a preparar el 2015

pinell5

Crònica: Cursa dels Biberons – Pinell de Brai

Tot i no formar part del Circuit de Curses de Muntanya de Terres de l’Ebre, vaig decidir provar la Cursa del Pinell perquè volia conèixer la Serra de Pàndols, de la que m’havien parlat molt be.

DSC06972 (Copiar)

La sortida ja va ser curiosa, des de dins de la Catedral del Vi. Una primera meitat tècnica, majoritàriament de pujada, tot i que en alguna baixad molt tècnica, que amb la pluja t’obligava a posar cul a terra.

La segona part, molt corredora i divertida per corriols molt nets. Es notava la feina feta per l’organització.

pinell5

Temps final, 2h44m05s per fer 22Km i D+980m, que personalment em va deixar molt bones sensacions i amb ganes de tornar-hi l’any que ve.

ulldecona2

Crònica: Cursa de Muntanya d’Ulldecona 2014

Per fi una cursa amb un bon sabor de boca. Després de les dos darreres, Alcanar i Tivissa, on vaig acabar malament, necessitava acabar-ne una en bones sencacions. Curiosament era la cursa que pitjor anava a les meues característiques, una cursa molt corredora i amb poc desnivell però dins del procès d’adaptació a córrer, ja m’ha anat be. S’ha de dir que aquest cop he pogut mantenir una constància durant tota la cursa i això s’ha notat en el resultat.

IMG_20141026_083926_1

Crec que dos han estat les claus. Una, fer servir el pulsòmetre, jugant entre la zona de confort i la de patiment, buscant no passar passar-me d’aquest última per evitar males sensacions. I una segona, no parar de córrer en cap moment, fins i tot en pujada, encara que fós a pas de formiga. Només en la pujada que hi havia passada l’Ermita i en la darrera per la tartera he caminat. També he de dir que els darrers quilòmetres d’entrada al poble ja me costava aguantar el ritme, on els meus problemes amb els isquitibials ja havien fet acte de presència.

ulldecona1

ulldecona5

Pel que fa la cursa, tot i que molt corredora, m’ha agradat el traçat que han buscat la gent de SudActiu (Ulldecona) per la Serra de Godall. Normalment sempre vaig pel Montsià que me’l conec bastant i ara ja se que la Serreta de Godall té llocs també molt bonics i interessants per entrenar. Especialment, m’ha agradat la baixada cap a les Oliveres Milenàries i la baixada a l’Ermita.

ulldecona6

ulldecona2

Temps final, 2h41m01s en 23km i D+850m.

ulldecona4

Pel que fa als Montbike, un altre cop, molt bona participació amb cares noves i 3 podiums en fèmines, les dos Eves i Míriam. Llàtima que el pernil se l’han emportat els de la Ràpita, però personalment, em sembla be que es vaigue repartint la cosa.

ulldecona0

Ara ja, amb ganes de tornar treballar i preparar-me a conscièntment per millor cada cop més.

Entrenament amb Roberto Heras

Un altre cop he estat afortunat amb un sorteig de Twitter i el premi, un entrenament amb Roberto Heras, ex ciclista profesional i guanyador de 4 Vueltas a Espanya. Fa un any ha començat a córrer per la muntanya, influenciat pel seu germà Miguel, un dels integrants de l’equip Salomon i de moment no se li dona gens malament.

IMG_20141018_111712

 

Aixi, dissabte la gent de Energy Vitalité 4, un dels patrocinadors del Roberto i organitzadora de l’acte ens va convocar a la plaça de Monistrol de Montserrat. En total erem 6 i ell. Prèviament ens havien preguntat pels quilòtmetres habituals d’entrenament però quan Roberto va explicar el que volia fer, va haver qui va dir que allò era massa per ell.

heras1

Comencem i ell tira avant com si res, com si anés sol. Pujant al Monestir tota l’estona al trotet, per llocs molts anem caminant. No obstant mirem de seguir el ritme però ell sempre anava uns 20 o 30 metres per davant.

Una bona parada esperant per que la gent d’Energy Vitalité arribi per la foto del patrocinador ens permet descansar i  ja tenir una coversa més distesa en ell. Aprofitem per interrogar-lo sobre la seva preparació i fem les típiques bromes i comentaris dels corredors.

heras2

Continuem i arribem al Monestir, ple de vistants que ni les Rambles, i allí ja hi ha dos que decideixen tornar atràs. Del Monestir ens dirigim a Collbató, per una baixada molt divertida i llarga i amb unes vistes espectaculars. Llàstima que amb el ritme que ens fa anar Roberto no tinc temps de  fer foto.

IMG_20141018_105651

Un cop baix ja només som 3 i ell. Parem a un restaurant per fer un beure i els altres dos decideixen tornar en taxi. Jo decideixo acabar en Roberto tot i que s’ha fet tard. Ens  queda la tornada amb una bona pujada, on jo pateixo per seguir el ritme. Finalment arribem dalt i llavors, baixada corredora fins al Monestir, durant la qual, les cames decideixen que ja n’hi ha prou. Allí ja ens separem i jo baixaré al meu ritme. Acabo literalment destrossat.

IMG_20141018_104806_1

 

En resum, una jornada diferent, on sempre fa gràcia poder compartir entreno amb un crack com ell. Evidentment vaig aprofitar per preguntar-li sobre preparació per les curses, objectius, etc., i contràriament al que pensava sembla que no planifique massa els entrenaments sinò que va fent. Jo vaig disfrutar molt i em va permetre córrer per una de les muntanyes desconegudes per mi com és Montserrat.

Crònica: Muntanyes de Tivissa 2014

Com diu l’anunci aquell? “En las distancias cortas es donde un hombre se la juega“. Doncs em sembla que jo aquí fallo. De que em serveix fer més de 100kms a les Ultres ni històries si en una cursa de muntanya de 23km amb D+1400m acabo arrastrant-me i arribant a dures penes al final. No valen excuses. Que si és la més dura i tècnica del circuit o que ja porto molts quilòmetres a les cames. No ens enganyem, s’ha de treballar més per les curses d’aquest estil.

Seré breu perquè no hi ha molta cosa a dir. Un començament molt tranquil, amb uns primers quilòmetres corredors on jo aprofito per acompanyar una rato a Jon, el presi. Al primer corriol ja tiro avant perquè pateixo pel tall horari a les 2h. Pujada al Coll de Maula i, a partir d’aqui, crestall on córrer és més que complicat.

tivissa1

tivissa2

Baixada cap a Tivissa un altre cop on jo em trobo prou be. Es vora el km 11 i passo el tall en 20min de marge. Però a partir, en la Pujada a la Llena,  aquí comença la debacle i em costa seguir el ritme. A més, noto la boca seca per falta d’aigua i només pensant arribar al següent avituallament, al km15. Males sensacions i fins i tot mareig.

tivissa4

Aquí m’aturo una bona estona i apareix Jon amb la sabata mig desmanegada. Mirem d’anar junts però fins i tot ell se me’n va poc a poc. Després de tot el segon crestall, em quedo sol un altre cop i m’ho torno agafar en molta calma. Queden 3km en una última baixada molt lliscant que fa que més d’un cop toqui anar cul a terra. Arribo baix adolorit però lo meu pensament ja només està en la cerveseta de l’arribada. Temps final (fa mal escriure) 4h38m23s. Quina Pepa que estic fet. Mare meu.

tvissa3

Tot i que pensava parar una temporada per recuperar forces penso que no. Ho continuaré intentant i si torno a defallir, a continuar. No se si és l’opció més encertada però el meu cap em diu això encara que pot ser el meu cos digui una altra cosa.

No tot ha estat negatiu. Un altra vegada, àmplia parcicipació dels Montbike que ens va fer guanyar una generosa cistella de productes de la terra. I la cerveseta fresca del final, brutal. Sort que no hi havia controls a la sortida del poble. Espero poder tornar l’any que ve.

tivissa5

Crònica: Pujada al Montsià 2014

Ara fa 10 dies que vaig fer la cursa Pujada al Montsià Memorial Francesc Bort (Madro), organitzada per la gent d’Alcanar, en la que vaig tenir una bona punxada . Fa 3 anys que l’havia fet en la modalitat de marxa i aquest any, amb l’objectiu de millorar en curses curtes i més corredors, vaig apuntar-me a la cursa llarga sense pensar-m’ho dos vegades. Són 28km en D+1450m, de les llargues del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre, coronant la Torreta del Montsià, el sostre de la nostra estimada Serra.

2014_PM_perfils_cursa_controls

 

10622819_10202860536610306_192358481677062528_n

Es dona la sortida i de moment bé, amb un ritme còmode i mirant de no animar-me massa. Els primers quilòmetres el recorregut invita a córrer perquè els desnivells no són molt pronunciats.  Jo ho recordo de quan vaig fer la marxa fa 3 anys on coincideixen tots dos traçats. Però quan ja es separen els dos recorreguts i iniciem la pujada a la torreta, jo ja noto que no estic tant be com pensava. Comença a avançar-me gent i no puc seguir el ritme. A meitat pujada,  pluja que havia aparegut tímidament cau en força i la pujada a la Torreta es converteix en èpica.

10482006_693491534062267_8205741260355947769_o

Un cop dalt la cosa s’ha calmat. Baixada ràpida per un corriol ple d’aigua i fang on sembla que em recupero però en arribar la pista les cames que no van. A partir d’aquí i fins l’arribada la cosa va a pitjor i fins i tot toca caminar en molt moments perquè les potes han dit prou. Si no fos perquè hagués hagut de caminar fins arribar al poble em retiro. Evidentment, els temps final, de pena. 4h23min20s i el 103 de 122 corredors.

10696199_693509687393785_7077978791455821474_n

Conclusions, una cursa massa llarga per després de l’Ultra Pirineu on millor haver descansat. Però no tot ha de ser negatiu. D’una banda, m’ha agradat molt el traçat de pujada a la Torr


eta i posterior baixada fins al Mas de Mulet,  una part del Montsià per mi desconeguda fins ara. També la companyia de la gent del club, els Montbike, que cada cop som més gent i on ens vam emportar el pernil al club amb més participants.

Només queda agrair als canareus per la bona cursa que ens han preparat, amb ganes de tornar l’any que ve per treure’m aquest mal sabor de boca que m’ha quedat. Propera parada, 12 d’octubre amb la Cursa Muntanyes de Tivissa.

Crònica: Ultra Pirineu 2014

Ara fa un any vaig poder completar l’Ultra Cavalls de Vent 2013 que donava la vota al Cadí i de la que guardo molt bons records encara que en aquella ocasió el resultat en quan a temps no va ser ni molt menys per tirar cohets. Aquest 2014, la cursa canviava el nom i passava a dir-se Ultra Pirineus. També hi havia alguna modificació en el recorregut com ara que el seu pas per Gósol i Saldes i   es saltava uns quants dels refugis de la Cavalls de Vent. Pels puristes, era com perdre una mica l’essència.

recorregut

Jo ni molt menys pensava repetir. Per aquest setembre ja tenia en ment l’Ultra Comtes d’Erill, però en un sorteig de programa Tot Gira de Catalunya Ràdio  em va tocar un  pitrall per la cursa i evidentment no podia deixar passar l’oportunitat de tornar a Bagà.

Divendres 19 tocava recollir la bossa del corredor i també hi havia el briefing. No se perquè, vaig tenir la sensació de menys ambient que l’any passat. La primera sorpresa és trobar-me a Eloy d’Amposta que anava acompanyat de la dona, Lorena i la filla Ainoha, i que tornava a repetir experiència. Amb ells vam anar a fer un beure abans del briefing, un briefing en el que, a banda d’explicar canvis de recorregut ens expliquen el material obligatori segons les previsions metereològiques. Sembla que farà bo.  Són vora les 22h, hora de sopar i descansar.

Dissabte 20 , l’ambient a Bagà previ a la sortida ja és diferent. Molta i molta gent, tant corredors com acompanyants. Al calaixò de sortida torno a coincidir en Eloy. Penso que una bona estratègia és posar-me a roda d’ell per rebaixar el temps. L’any passat jo havia fet 26h i ell 22h, i aquesta vegada el meu objectiu és baixar de les 24h. Un minut i comença a sonar la música de l’Ultim Mohicà, no puc evitar que se’m posin els pèls de punta i pensar en el que tinc per davant . Compte enrera i comença l’Ultra Pirineu 2014!!.

IMG_20140910_200415NOTA: aquesta és la xuleta que portava a sobre per controlar els temps de pas. Són referències  per fer-la el les 28h màxim que tens. Em va servir per poder anar retallant temps.

Bagà – Ref.Rebost

Primers metres i impossible córrer de tanta gent. Som prop de 1000 corredors. A la sortida del poble ja veig que estic de la meitat cap enrere i ja he perdut a Eloy que s’ha avançat. Primeres rampes camí de Rebost i el tap és descomunal. Molts estona sense poder anar al meu ritme però també va be perquè queda molta carrera. Més d’1h30 per pujar fins dalt de tot i en 1h37 ja estic al primer control. Omplir aigua, menjar un platan i a continuar. La idea que tinc és reduir al màxim els temps de parada als controls per poder rebaixar crono.

Ref.Rebost – Ref.Niu de l’Àliga

Continuo pujant direcció Niu de l’Àliga.  Als llocs on es pot arribar en cotxe trobes molta gent animant. L’ambient, com l’any passat és una passada. Anem pujant a bon ritme en fila índia perquè tampoc tens lloc per adelantar. Passem el Coll de Pal i pràcticament estem dalt. Només falta uns dos quilòmetres de carena fins al control de Niu de l’Àliga. Molta gent ha pujat amb el telefèric per veure la cursa, i entre ells la Lorena i el cunyat de l’Eloy, Joan. Em diuen que l’Eloy encara no ha arribat. Que extrany, pos si ell s’havia avançat des de l’inici. Els saludo i avituallar-me. Tampoc m’entretenc massa. Got de caldo, fruits secs, melò i omplir aigua i isotònic. Porto 3h10 i ja he rebaizat més de 2h sobre el temps de pas.

612

10707997_10202855020121368_240715557_n

Ref.Niu de l’Àliga – Plans

Començo la baixada direcció a les Planes Altes. De moment vaig be. Conec aquest tram fins al proper control perquè ja l’he fet diversos cops i se que s’ha de tenir paciència. És un contínuo puja i baixa, amb alguna desnivell important, que es fa llarg. Jo, com sempre, m’ajunto en algun grupet i a mirar de seguir el ritme, però ja no em noto tan fresc com al principi.  Després de fer tota la ceran de les Planes Altes, emprenc ja la baixada cap a el control Plans. És una bona estona de pista que a mi se’m fa un xic pesada. A més em falta aigua. Sort que finalment arribo a l’avituallament, Km27.

10646931_731134866960252_1750000297884791724_n

Plans – Bellver

Només sortir, sento que criden el meu nom. És Eloy!. Sembla ser que al sortir de Bagà li havia trucat la dona i s’havia entretingut. Per això l’havia avançat. Llavors em diu, “va que farem junts el que queda”. Jo encantat però interiorment penso. “Ai que me tocarà patir”. Ell està fort i no se si podré aguantar el seu ritme, però un company de viatge amb el que poder conversar fa que les hores i els quilòmetres passin més be. Comencem a baixar cap a Bellver per una corriol diferent a l’any passat. Al principi està be, però la part final d’aproximació al poble es fa llarga. Eloy caminant a bon ritme i jo al trotet perquè em costa seguir les seues passes. Començo a notar el cansament. No portem ni un terç de l’Ultra i ja me noto les cames. Finalment arribem a Bellver on ens espera la família d’Eloy.

Allí, control de material.  En el meu cas i de l’Eloy, tot en regla, però al darrera meu sento com desqualifiquen a un corredor. Em sembla que és per la jaqueta impermeable. I no serà l’únic. S’han posat durs i ja està be després de l’experiència de fa dos anys on, amb el mal temps, es van donar situacions dramàtiques.

10647829_10202855019201345_911704715_n

Bellver – Pendis

Després de mitja hora de parada, reemprenem la marxa. Hem pogut recuperar forces tot i que lo plat de pasta no era cap delicatessen. La pujada cap a Pendis coincideix amb la baixada de l’any passat i no és tan pesada. De totes formes sembla que no acabi mai. A més, la calor ja es nota i l’aigua pràctiacament l’hem acabat, A més, la que ens queda està calenta. Sort que un cop dalt trobem una caiguada d’aigua i aprofitem per beure.  L’aigua està fresquíssima i sap a glòria. I això que tenim l’avituallament a ben just 500m.

Pendis – Prats

La parada ha estat curta. El tram que ve ara és llarg. Són uns 11kms en que vas pujant progresivament. Quan estem  al quilòmetre 50  portem ja 10h de cursa. Bona mitja  que em dona esperances de complir el meu objectiu. De totes formes jo començo a tenir pajares mentals perquè no som ni a la meitat i començo a notar els quadriceps molt carregats. Només puc mirar de seguir el ritme d’Eloy. En arribar on està el refugi, sopresa, l’avituallament està 200m més avall. Molt extrany tot. Sembla que, com m’havien comentat, tots els canvis d’un any per un altre és per alguna discusió entre refugis i organització. Una llàstima.

Prats – Gósol

Emprenem la pujada del pas de Gossolans, no és molt llarga tot i que de primeres impresiona. Entre Eloy i jo fem càlculs del que podem tardar. Ell diu hora i mitja i jo li dic que una hora. Finalment, serà 50minuts. Hem pujat a bon ritme. Després de saludar als voluntaris que ens han animat a dalt de tot, ens dirigim de baixada cap a Gósol. Al principi de la baixada es pot córrer prou be i aprofitem per avançar perquè s’està fent de nit i no tardarem en necessitar els frontals. A meitat de la baixada ja toca treure’ls de la motxilla. A més, el tram que resta fins a baix és una pista pedregosa i a perill de pendre mal.

Ja estem baix i ens trobem control sorpresa. Resten poc més de 4kms fins a Gósol. Al poble, molta animació i entre la gent, la famíla d’Eloy. Portem 70kms i cada vegada veiem més coll avall acabar l’Ultra. El Joan, la Lorena i l’Imma s’encarreguen que no ens falti de res. És una sort no haver-se de preocupar d’anar buscar menjar o omplic d’aigua. Per moments, em sento com els pros.

10704957_10202855018321323_908280382_n

Gósol – Saldes

Tornem a fer càlculs. Són les 22h i tenim 10kms fins a Saldes. Jo calculo 2h a 5km/h., Eloy és més optimista. Allí m’ha d’esperar el meu germà Gener i tinc que avisar-lo perquè faci cap. No és un tram en gran desnivell però ja portem molts quilòmetres i les cames ho noten. Jo continuo a roda d’Eloy i com que també conec el tram, se que ens espera. Sembla que Saldes no arriba mai perquè ni rastre de les llums del poble.  Queda una bona baixada on jo pateixo dels peus, el meu talo d’Aquiles de sempre. Confio que algun dia trobaré el calçat adient. Per fi, Saldes i el Gener esperant-nos. Que reconfortant és trobar-te algú conegut que et doni suport.

Saldes – coll de la Bena

Després de despedir-nos, afrontem els que sera la penúltim pujada,  una pujada que quan la faig entrenar fa 1mes se me va fer molt i molt dura. Semblava que no acabés mai. Coincidim en un noi de Benissanet, Diego, amb qui farem els darrers quilòmetres de la cursa. Abans de l’ascens al coll de la Bena hem tenim una baixada pedregosa en que jo començo a notar molèsties a una ungla del peu i em fa retrassar-me una mica. Un cop baix comencem a pujar. Jo ja estic mentalitzat però encara així sembla que no acabi mai. L’Eloy no para de renegar i jo, per tranquilitzar-lo, li vaig donant referències del que queda. Ja estem dalt pero encara ens queda 1km fins al control. Per fi aribem i jo aprofito l’ambulància de per fer-me cures del peu.

Coll de la Bena – Sant Martí

Tram bàsicament de baixada en una primera part de corriols i després pista i més pista. Jo, amb la cura, ja no tinc cap tipus de molèstia a l’ungla, ara els peus no paren de queixar-se. Això només té una solució i és acabar d’una vegada. Només cal tenir pàciència fins la darrera pujada. Vaig fent l’acordió apropant-me i allunyant-me de l’Eloy i Diego. Se’ns ajunta algun altre corredor més i ja arribem a Sant Martí.

Sant Martí – Bagà

Darrera pujada pels Empedrats. Llàstima que sigui de nit perquè és del llocs més bonics de tota la cursa. Per sort, tot i que llarga, no és tan dura com l’anterior encara que els darrers metres són de l’estil del coll de la Bena. Cada cop queda menys i jo només penso que després ens queden vora 8kms de pista fins al final i que amb el mal de peus poden ser suplici. El consol que tinc és que són els últims. Anem fent càlculs i per previsió sembla que finalment baixaré de les 24h. Mirem de correr tot i que costa. Entrem ja Bagà i afrontem els darrers metres. Són les 6:14 i només hi ha le famílies de corredors que han d’arribar, a banda de gent de l’organització. Ho he aconseguit un altre cop i amb un temps final de 23h 14m25s.

0521

Reflexió post cursa

Tenim en compte que aquest any els pros havien fet pitjors temps que l’any passat, és un indicatiu que la cursa era més llarga (entre 3 o 4kms). Això vol dir que segurament hagués fet ménys  de  23h, per mi un temps del que puc estar més que satisfet.

temps

A banda de problemes de peus, mentalment també ha estat molt dura. Haver de fer molta estona amb molèsties fa que li estigues donant voltes i voltes a mateix. Ara mateix, crec q fins al 2015 no faré cap més llarga distància i buscaré altres curses més curtes per millorar en velocitat i en consistència.

Finalment, només em queda agrair a l’Eloy i tota la família, Lorena, Joan, Imma, Ainoha i Paula, perquè gracies a ells he pogut fer tant bona cursa. Com li he dit a Eloy, espero que no sigue l’única carrera en que coincidim. Eloy, You’ll never walk alone!!

10615981_660696250703876_3695179638630052844_n

10711686_10202855017401300_2102499260_n

Crònica: Cursa de Muntanya Vila de Falset

Gran dia i gran cursa la que ens van preparar la gent de Falset en un dia que inigualable. La cursa que per mi, a banda d’entrenament, m’ha servit per reengantxar-me a les curses curtes, tot i que vaig anar de més a menys. Com be em va dir el meu amic Roland, “has sortit massa fort”. Pot ser si però vaig disfrutar del recorregut, avituallaments i de la cronoescalada final, encara que vaig tenir algun problema físic.

IMG_20140911_075047

Per alguns moments em va recordar a la cursa de fa 3 anys, amb una primera part molt corredora que com l’altra vegada, i on jo em vaig animar massa. Després, en el mateix punt. sobre el quilòmetre 7.5 una pàjara coincidint amb la pujada al coll de l’Eudalda.

ferran4

En la baixada, recuperació  fins la part de la cronoescalada on vaig patir alguna ‘calambre’. La part final la vaig fer en precaució pels problemes als bessons. Finalment, temps de 2h44m36s.

ferran1

 

A destacar l’àmplia representació del club tot i que Falset ens queda una mica llunys de casa. FERRo

Crònica: Andorra Ultra Mític

Han estat 4 mesos de preparació i uns quants més d’il·lusió. Des del dia que em vaig apuntar tenia clar que aquest seria l’objectiu del 2014. El meu límit fins ara eren els 101Kms de l’Ultra Cavalls de Vent i aquest any tocava superar-ho. Pot ser una opció hagués estat Emmona (110km i D+8450m) però em vaig decidir per l’Ultra Mític d’Andorra (112Km i D+9700m).

L’Ultra Mític d’Andorra té 112Km però me la vaig plantejar com 3 etapes seguides d’acord amb els punts de vida o d’abandonament. M’acompanya el Xavi amb qui vaig començar les llargues distàncies, tot i que ell va estar a punt de no venir.

En arribar a Andorra ja es veu molta animació i ambient, Els de la Ronda dels Cims ja porten hores per estes muntanyes. Entre els participants, em trobo vells coneguts com la Pilar i el Pau de UT les Fonts i també algú del terreno com Sergi de la UEC Tortosa que participa a la Celestrail. Després del briefing, temps de descansar i acabar de preparar la motxilla. Són les 22h de la nit de divendres i comença l’aventura.

Ordino – La Margineda

És la primera i més dura. Per mi, la clau per saber si podria acabar la Ultra o no. Comencem a Ordino divendres a les 22h amb un ambient espectacular. Els primers 6km fins a Llorts és nota el suport de la gent que havingut a veure la sortida. A partir d’aquí, s’iniciarà la solitud de la muntanya. Be al principi,solitud poca perquè allò és una processor de corredors fins al Clot de Cavall, amb 1500m positius. Després, baixada fins al Pla de l’Estany (km17) amb el primer avituallament. Aquí s’inicia la pujada al Pic de Comadpedrosa. Un ascensió que com be comenta el meu company Xavi en algun tram sembla Mordor. Segur que si Frodo hagués hagut de pujar fins dalt a desfer-se de l’anell ho hagués desixat per algú altre. I és durent la pujada hi ha moments et toca anar a 4 grapes. Un cop coronat baixada tècnica on en certs moments, trepitges neu. Arribada al Refugi de Comapedroa,  moment per menjar un bon plat de pasta i recuperar forces. Jo estic més tranquil perquè li tenia molt respecte al Coma i l’he passat bastant be.

Continuem camí cap a Margineda. Primer fem la Portella de Sanfons i després el Bony de la Pica, on el Xavi comença a patir. Aquí jo m’avanço i inicio una baixada molt tècnica al principi que després es suavitza. És un descens de 1400m negatius que sembla no acabi mai. Pensar que un cop baix és el final de la 1a etapa i que em trobi prou be físicament em fa baixar bastant ràpid.

Un cop a Margineda menjo dos plat de pasta i em canvio de roba mentre m’espero al Xavi. Començo a veure que la fita de l’Ultra és possible. De moment porto 43Km i D+3900m, les cames responen i porto bastant de marge respecte a l’hora de tall.

pmitic1

Margineda – Bordes d’Envalira.

Xavi ja ha arribat i es planteja plegar. Comenta que mentalment no està preparat per la cursa, tot el contrari que jo. Des de principi d’any que la tinc en ment i el darrers 4 mesos han estat planificats per fer-la, així que continuo sol cap a les Bordes d’Envalira. De principi hi ha una dura i llarga pujada cap al Coll Bou Mort i el refugi Claror. Jo començo be però al tram final tinc una pàjara de les bones. Feia 10 dies que havia fet el mateix tram en 2h30 i aquesta vegada tardo 3h30. No obstat aconsegueixo arribar al refugi on descanso prou i m’alimento tot el que puc. Alli em trobo un vell conegut de l’UT les Fonts de Xerta que vaig fer fa 2 anys. És el Vier, alias Patillades, que estava dormint. Ell fa la Ronda i com que el tros fins el Refugi de l’Illa coincideixen totes dues curses, el fem junts. Això em fa revifar. M’adapto al seu ritme i aconsegueixo anar recuperant forces poc a poc. Un cop a l’Illa, torno a menjar un altre plat de pasta i un bon caldo d’arròs. Conec be el que em queda, pujadeta a la Collada de Pessons i després baixada interminable i pesada fins les Bordes on arribo sobre les 22:15. Ja porto mes de 24h i comença la 2a nit. Aquí prenc una decisió i és dormir una estona.

pmitic2

Borde d’Envalira – Ordino

Torno a canviar-me de roba i aquest cop m’abrigo. La temperatura ha baixat i la gent ja comenta que la nit serà més freda que l’anterior. Això no em traquilitza perquè que aquesta segona nit l’hauré de fer sol. Per sort, tot aquesta etapa me la conec d’una de les excursions que havia fet altres anys per Andorra. La primer pujada fins el Pas de les Vaques és com la recordo. Pujada pel recte. Res de corriols. A banda del desnivell, perdo molta estona buscant contínuament el marcatge de la cursa. Però finalment arribo a dalt i per sort no fa tant de fred com esperava. Després d’una bona estona carenant baixo cap al Refugi d’Incles. Que llargues es fan les distàncies quan estàs cansat, sembla que no arribi mai. Finalment ho aconsegueixo i un bon caldo calentet mira d’ajudar-me a calentar el cos. Toca la pujada més dura de les dos que em queden. És la de Cabana Sorda i a banda de ser llarga hi ha algun tram de forta pendent. Estic tremolant, amb les mans gelades i per empitjorar-ho tinc son. És lo pitjor perquè vas caminant i no controles la direcció. Sembla que porti alguna cervesa de més. Com a solució em poso cantar i això em revifa, fent la pujada bastant decidit. Arribo a dalt i ja surt el sol. Baixada cap al com de Jam, on em trono a trobar un vell conegut de Xerta. És el Jordi Costa, un màquina que també fa la Ronda i que aquest any fa UTMB. Ara ja darrer coll. És la colla de Meiers, costa però al final el corono i allí ja baixada de 17Kms cap a Ordiono passant pel Sorteny. els darrers quilòmetres els faig bastant ràpida i finalment arribo al poble en mig de l’aplaudiment del públic i l’speaker corejant el meu nom. Gallina de pell!!

Temps final, 37h25m, bastant per sota de les 40h que havia previst i veient la possibilitat d’haver-la fet en menys de 36h.

pmitic3

 

Reflexions post-cursa

Primer de tot, molt content per haver complert objectiu, havent acabat per sota del temps esperat i fer-ho prou be físicament. Això dona idea que el treball d’aquests 4 mesos ha donats els seus resultats. També m’alegra haver estat un dels 155 corredors de 325 que han acabat. Amb tants abandonaments dona idea de la duresa de l’Ultra. I no és un tema només físic sinò també mental. Recordo uns nois de Castelló que a Bordes van plegar i jo els vaig dir que els més dur estava fet. La seva resposta va ser, “uf, una segona nit sense dormir no l’aguantarem..

Felicitar a l’organització per tot el treball fet. Els avituallaments, completíssims. Poder menjar el que vulguessis en cada parada i sobretot , coses consistents, crec que per mi va ser clau. A diferència de Bastions on va haver llocs que només quedaven engrunes aquí no et feia falta de res. El voluntaris, un 10, sobretot aquells que estaven als controls de pas de llocs complicats com al Comapedrosa, on de fred i vent en feia un rato. També s’agraeix com han vetllat per la nostra seguretat. Aquest ultra transcorre molts trams per alta muntanya i les condicions de temps són imprevisibles. No obstant, hem tingut la gran sort que el temps ens ha acompanyat. Amb pluja i fred, hagués estat un infern.

I per acabar, unes paraules per una persona que a cada parada m’enviava missatges d’ànims i preocupació, gràcies al quals vaig poder el petit moments de crisi.

I ara que?

Això em pregunto jo. Ara que he fet el que volia, ara que? De moment ja tinc un altre objectiu totalment inesperat. fa unes setmanes vaig ser agraciat amb un pitrall per la Ultra Pirineu, l’antiga Cavalls de Vent, gràcies al programa Tot Gira de Catalunya Ràdio. Així que, no he de continuar preprant-me per millorar el paper de l’any passat.

Abans però m’agradaria treure’m una espina clavada….

Crònica: Cursa Camí de Sirga 2014 – Mora d’Ebre

Bona cursa i bona organització la de Camí de Sirga. Recorregut molt xulo i entretingut i a la  vegada dur i exigent que amb la calor encara ho va accentuar més. Com a exemple d’aquesta duresa és que pujant a l’Aliga, allò semblava els rosari de l’Aurora. Corredors parat, algun sota l’ombra d’un arbre, un altre sentat mirant de recuperar forces i fins i tot una ajudat per l’organització per recuperar-se d’un cop de calor.

foto2

Pel que fa a mi, com sempre és un tipus de cursa que cada cop em costa més. La gent està molt forta i per seguir el ritme jo no estic preparat.  A més, la calor em mata. Com be parlava en un dels companys del club avui, fer una cursa d’este tipo a l’estiu és duríssim. Pot ser l’únic però que se li pot posar a la magnífica organització de l’Associació Excursionista la Picossa és que donades les dates i el temps calurós, millor haver avançat l’hora d’inici per no patir tant. També vaig patir de massa calor en les vambes, les Adidas Riot 5. Semblava que les tingués continuament sota l’aigua fins al punt de provocar-me inestabilitat i algun que altre ‘calambre’ als dits.

DSCF3013

Pel que fa als company/es del Montbike, magnífic paper de Pelli i podi de dos de les fèmines, Andrea a la marxa i Eva a la cursa. Cada vegada este club fa més patxoca.

montbike1