Tag: 2015

catlllaras3

Crònica: Ultra Trail Catllaràs

Després de decidir NO fer l’Ultra Valls d’Àneu per trobar-la massa tècnica i dura, volia buscar una alternativa de cara a la preparació UTMB. Per calendari, l’única opció que em quedava,  era l’Ultra Catllaràs. La distància, massa curta, no em convencia però l’altra alternativa era fer alguna cosa pel meu compte. Així que vaig decidir apuntar-me.

perfil

M’havien parlat molt be de les Mission X3 que organitza Klassmark amb la col·laboració de Salomon i la veritat és que després de fer la carrera he quedat encantat. El circuit, tot un descobriment i molt bonic, diferent al que acostumem a tenir per les Terres de l’Ebre. L’organització i voluntaris exel·lents, marcatge, millor que portar un GPS i ambient, de fàbula.

Ja d’inici veig molta gent amb pals i sentint comentaris de lo dura que és. Això fa que agafi una posició conservadora sortint del últims. Tinc clar quins són els meus objectius. Provar com estic, testejar material i també disfrutar de la cursa.

DCIM100MEDIA
Moments abans de l’inici

Als pocs quilòmetres ja es fa el primer tap. Superat aquest punt, pujada per un terreny humit i amb una temperatura molt agradable. No obstant la xafogor fa que no pares de suar. Primer avituallament al km 13, Sant Julià de Cerdanyola en casi 45 minuts de marge sobre el temps de tall. Anem be!

IMG_5519

Segona pujad a la Creueta i arribant a Malanyeu. De moment encantat amb el paissatge i amb bones sensacions. Al poc de sotir de Malanyeu, 2n tap amb la pujada per una corda i escala. Més alicients per aplaudir el recorregut.

DCIM100MEDIA
Pujada corda i escales

 

Passat això bona pujada fins El Graell de Pujals que també supero prou be, i baixada a La Nou de Berguedà, meridià de la cursa. Aquí ens espera plat de pasta i bossa de vida. Una bossa de vida que jo no vaig aprofitar-la però que m’hagués anat be perquè hagués agraït un canvi de muda perquè els pantalons i samarreta estaven ben molls.

catllaras2

Comença la pujada més forta, la del pic de Sobrepuny on aquí si que patiré, principalment per la calor. Suant com mai. Però supero la crisi i arribo a dalt. Comença una llarga baixada corredora cap a Castell l’Areny. Abans però, trobo un salt d’aigua on no m’hi puc estar de descalçar-me i fer un banyet.

DCIM100MEDIA
Sobrespuny
DCIM100MEDIA
Salt d’aigua

Afronto una de les darreres pujades i continuo prou be tot i que necessito beure alguna cosa que no sigui aigua. Lo que donaria per una cervesa. I sembla que ‘nostre sinyor’ m’haigue escoltat perquè al quilòmetre 41, al refugi de Sant Romà de Clusà em trobo un poval ple. Llàstima que li falta frescor però per mi allò és el millor reconstituent.

catlllaras3

1-1025-imp

Els darrer 14kms ja va ser treball psicològic per les ganes d’arribar. L’entrada a l’arribada passant per mig del poble amb els bars plens de gent animant ja serà apoteòsic. Content per l’experiència i maravellat d’haver descobert Catllaràs del que m’he quedat encantat.

catllaras4

cocons1

Crònica: Cursa dels Cocons – Tivenys

Amb una mica de retard, aquí ve la crònica. Ni molt menys tenia pensat córrer aquesta cursa. En ment tenia disputar l’Ultra de les Valls d’Àneu (18-19juliol), però dos dies fent un test del recorregut van fer veure que UTVA no em convenia. Ultra molt dura i tècnica i amb el perill de prendre mal. Així que a darrera hora m’apuntava a la Cursa dels Cocons per treure’m la decepció de no fer Valls d’Àneu.

Ara feia dies que no feia cap cursa del Circuit i aquesta precisament no l’havia disputat mai. Una cursa que tenia l’al·licient que és fa de nit. D’altra banda tenia ganes de tornar sentir-me corredor. Normalment amb la preparació per les llargues distàncies et notes més lents i és la sensació que tenia jo. Tot i els 2 dies de dur d’entrenament pel Pirineu, em vaig notar fresc de cames. El més preocupant però era la calor.

cocons0

En donar-se el tret de sortida i de principi vaig mirar d’ajuntar-me amb els company de Montbike, Pelli i Marta. El ritme que portaven i que van portar al llarg del recorregut,  va  ser ideal per mi i em vaig notar be i fresc. Be, fresc de cames perquè la xafogor que va fer ens va fer suar de valent. Uns primers quilòmetres corredors per pista fins arribar als primers corriols. Moment en el que vaig encendre  el frontal. Aquí, en una de les baixades,  vaig tenir la primera caiguda sense conseqüències. T’havies de fixar be on posaves el peu i no et podies despistar ni un moment. Continuàvem tots tres a bon ritme i anàvem consumint els quilòmetres. De totes formes Pelli i Marta se m’escapaven a les baixades. Un cop arribats al punt més alt, venia la baixada més tècnica on vaig tenir la segona caiguda. Per sort no vaig prendre mal però si que vaig quedar adolorit. El frontal em va saltar i sort que es va quedar encès perquè sinó m’hagués costat trobar-lo.

cocons1

Després d’així em va costar tornar a agafar el ritme però vaig aconseguir tornar a contactar amb els companys. Ja només restaven els darrers quilòmetres de baixada i entrada a Tivenys amb un objectiu inesperat per mi, baixar de les 3h. Temps final, 2h 54m 38s. I Marta pujant al podi com a 3ª fèmina.

MMC_1657_Emmona_Ultra

Crònica: Ultra Emmona 2015

Per mi dos imatges es quedaran a la retina per recordar de l’Emmona. Una, els espectaculars colors verds del paissatge només sortir de Sant Joan de les Abadeses que dona idea de lo bonic del recorregut.  La segona, les llàgrimes del director de cursa durant l’entrega de premis explicant els motius que el van portar a suspendre-la, símbol de la decepció que ha estat per no poder completar-la.

DCIM100MEDIA
La veritat és que quan em vaig apuntar a l’Emmona, me la vaig agafar com a test per saber el meu estat de forma de cara a UTMB. Però a mesura que s’apropava la data em vaig adonar que això no era cap broma. Els 123Km amd D+9100m podien ser molt durs.

IMG_20150612_163007

Moltes cares conegudes a la recollida de dorsals. Després, a veure els valents que començaven la Gran Ultra. Al briefing ja ens anuncien que en pincipi el temps ens respectarà, tot i que a la zona de Vallter podem trobar alguna inestabilitat.

DCIM100MEDIA
Amb el Ramon que feia la Gran Ultra

Dissabte, 6 del matí i iniciem l’aventura. Busco ritme cómode per pujar el Puig Estela. Espectaculars les imatges d’un mar de núvols per sota nostre. La baixada (com la famosa cursa del formatge), divertida i amb molta pendent. Evidentment, fins a 3 cops poso cul a terra.

DCIM100MEDIA
Pujant Puig Estela

MMC_1657_Emmona_Ultra

Passat  l’avituallament de Pardines, pujada al Balandrau que personament se me fa llarga. Un cop dalt, una llarga carena fins al Coll de la Marrana on jo ja noto que les pujades em costen més de lo normal.

DCIM100MEDIA
Pujant al Balandrau

Un cop al Coll, escolto a un espectador que moments abans ha caigut una bona pedregada. Arribo a Vallter i després d’alimentar-me be, a continuar. Només sortir ens fan control de material i ja ens avisen que intentem anar en grup per la inestabilitat del temps. Una inestabilitat que es fa palesa en arribar a dalt al Bastiments on ens cau una pedregada que deixa el terra tot emblanquinat. És la zona més tècnica i hi ha algun tram que fa respecte.

DCIM100MEDIA

Pic de l’Infern

Un cop passat el Pic de l’Infern, em dirigeixo a Nou Creus, aquí jo que em pensava que hauríem de baixar cap a Núria però resulta que toca fer l’Olla fins a Pic de l’Àliga, un tros que se me farà molt llarg. Després, baixada al Santuari.

Allí primera sorpresa. No pugem a Finestrelles i Puigmal pel mal temps. Així que, directe cap a Planoles passant per Fontalba. Aquest tram entre que no para de ploure, els llamps que cauen i el fred, es farà llarg i pesat. El darrer tram de baixada a Planoles el faig de nit meditant que fer. Si abandonar aquí o acabar una Emmona descafeinada. Un cop al poble, no he trencar-me massa el cap perquè directament ja ens diuen que la cursa s’ha suspés. És a dir, que em quedo havent completat el recorregut de la Trail en 16h52min.

DCIM100MEDIA
Entrega de premis

Sensació una mica de agredolça. D’una banda, bon test per provar el material de cara a Chamonix però d’altra, tristesa per no poder fer  la totalitat del recorregut. Això suposa que de moment sembla ja tinc un objectiu per 2016 i és tornar-hi a treure’m l’espineta d’acabar-la.

Reflexions

Primer de tot, respectar totalment la decisió presa pels organitzadors de suspendre la cursa. Les mal temps crec que així ho rerqueria per molt mal que ens sapiga als corredors.

Que important és el material obligatori. Per primer cop m’he trobat una cursa on realment ha fet falta. El Goretex que estrenava, genial.

En quan a nivell personal, tinc sensació que després d’Estels del Sud he baixat una xic la guàrdia i m’he de tornar a posar al lloc de cara a UTMB,  a banda de solucionar problemes amb les plantilles.

IMG-20150517-WA0008

Crònica: Volta a la Joca

Aquest passat diumenge 17 de maig hi havia dinar de club i a mi se me va ocórrer la ‘genial’ idea de fer una sortideta per fer gana. Buscant alternatives a lo que sempre fem pel Montsia vaig pensar que tocar una mica de Port estaria be i enseguida em va vindre al cap una volta que vaig fer fa més d’un any per la Joca, prop de Mas de Barberans.

En principi era per tots els públics però ‘sort’ que al final només vam ser 6 valents atès el que ens vam trobar després.La primera pujada ja tenia tela pel canal de l’Anyó. Jo no la recordava tan dura. Sort que els que anàvem estàvem més o menys forts perquè hi havia algun tram de grimpadeta que tela. Un cop dalt la cosa encara pujava més per sobre la Joca i quasi fins i tot a l’alçada de Caro.

IMG-20150517-WA0008

Un cop dalt lo paissatge ja era totalment diferent amb unes senderetes corredores que pujaven i baixaven suaus, per una zona emboscada i molt bonica. Ara si que xalàvem. Ja podria ser el recorregut tot així. Llàstima que primer has de fer tota la pujada previa perquè seria un lloc divertit per entrenar.

Després de fer parada per repostar forçes ja només quedava fer la tornada per la Portella de Calça, una bona baixada perdedora, on t’havies de fixar be en les marques roges. El problema és que ens vam animar massa i vam baixar massa ràpid, perdent els senyals.

IMG-20150517-WA0010

Llavors, en lloc de tornar enrere i recuperar la sendera bona vam pensar que pot ser la podríem trobar més endavant fent un recte. Greu errada perquè ens vam trobar en unes parets que eren impossible de pujar.Fins i tot a mi el GPS em va arribar a dir que havia recuperat el track correcte però és que el corriol anava per sobre la paret.Van ser dos hores perduts on vam viure moments de tensió i nervis i on ens vam graduar en trail-escalada. NOTA: en el mapa, en blau la ruta correcta i en roig el que vam fer.


mapa3

Finalment, ja desesperats, sense aigua i amb les forces a al límit, vam trobar miraculosament una sendera que em sembla que va a la font del Paradís i vam poder arribar als cotxes.

Evidentment vam fer tard al dinar i com no, se’ns en van riure el que van voler. Era igual, el més important per mi és que ningú va pendre mal i que al final vam poder gaudir del dinar Montbike, un club que cada cop es fa més i més gran.

IMG-20150517-WA0007

Reflexió

Aquesta sortida per mi  ha estat un toc d’atenció. I no és el primer cop. Personalment, en algun moment ho vaig passar malament. Jo era qui havia organitzat la sortida i qui havia proposat la ruta. Pot ser exagero però va haver algun moment que des del meu punt de vista va ser feo per la perillositat. Per sort, ningú va pendre mal i ho podem contar com a anècdota. El que si se és que aquesta sortida he estat una gran lliço per la propera vegada.

Agrair als companys Alfredo, Joan Andrei, Miquel, Ramon i al nou vingut Carlos la paciència i el temple en les situacions complicades. Us prometo que no tornarà a passar.

11014972_10153440026854994_5697914881746956660_n(2)

Crònica: Ultra Estels del Sud 2015

Quan fa uns mesos vaig saber que es creava una Ultra que faria el recorreguts dels Estels del Sud, immediatament la vaig incloure dins dels objectius 2015. Fa temps que volia fer la volta però mai m’havia decidit i vaig veure que aquesta era l’ocasió. A més, que tinguem una Ultra a casa crec que es mereix tot el recolzament que faci falta. Per això ja m’avanço i vull felicitar al Trail Roquetes i a tota la gent implicada en muntar aquest sarau.

Per la meua part, després de Xerta volia avaluar el meu estat de forma de cara a Montblanc. Comprovar sensacions, millorar ens aspectes tan importants com són l’alimentació i la hidratació, testejar el material com les sabatilles o les noves plantilles que m’he fet, i he de dir que he pogut treure molt bones conclusions de cara a UTMB.

IMG-20150505-WA0000

Tenia clar que volia gaudir la cursa i que millor que fer-ho en la bona companyia  d’Eloy (Ultra Pirineu), Joan i Xavi. Llàstima que per circumstàncies ens van fallar 3 més.

IMG-20150505-WA0001

El primers quilòmetres la gent va sortir com un coet. Nosaltres frescos com una rosa comentant el que ens espera i un fet que després serà determinant en la cursa. El sol pegarà fort avui.


DSCF3610

Després de passar Clotes, les rases del Marraco i l’Espina arribem a Paüls. Allí ja ens avisen de l’organització que carreguem aigua. A la primera pujada important, el coll de la Gilaberta, ja tenim el primer contratemps. Joan pateix molt els efectes de el calor i jo fins i tot li deixo els pals. Direcció a Roques Benet el grup s’allarga. Xavi ja ni el veiem. Eloy porta un fort ritme i jo miro de seguir-lo però me costa. I Joan, patint de valent.

P1100457

A les Roques on ens espera Pelli i Marga, aprofito per hidratar-me be i llençar-me aigua per sobre mirant de refrescar-me. Joan fa el primer amago de retirada però el convencem per seguir. Continuem direcció a Arnes passant pel estrets on no deixem passar l’oportunitat de posar-nos dins l’aigua. Allí coincidim durant una bona estona amb Josep Manel, d’Amposta, que està provant el recorregut de la Half.

IMG-20150503-WA0018

L’arribada a Arnes es fa dura perquè coincideix amb la màxima calorada. Però un cop allí a l’ombra de l’avituallament em permet recuperar forces encara que només puc menjar pinya. Joan ho deixa però encara el tornem a convencer per continuar. Però cap al Toll del Vidre ja no pot més i ho deixa. Una llàstima.

Continuem Eloy i jo direcció Beseit passant el Penyagalera. És una zona que no coneixem ni un ni l’altre. A meitat de la pujada jo tinc una bona ‘pájara’. Me quedo sense forces i necessito menjar una barreta. Poc a poc em vaig recuperant i arribo a Beseit bastant sencer. Una dutxa, una mica de pasta, dos cerveses, i com a nou. Però Eloy també decideix abandonar. I Xavi que se’ns havia escapat, ho fa en el següent avituallament.

IMG_0088

A partir d’aquí els 40 quilòmetres que resten els faré pràcticament sol. Fins a 4 parades em tocarà fer per asseure’m una estona perquè la son em venç. També em toca patir una butllofa al peu que em fa la guitza. Però estranyament, a mesura que avancen els quilòmetres, em vaig trobant millor, en més forces. Els darrers 10 kms, de Casetes Velles a Caro els faig com si res. Eloy em ve a buscar a la baixada del Coll de Pallers i fem els darrers quilòmetres plegats. Arribada emotiva i final a una Ultra durilla per la calor però espectacular pel recorregut, l’ambient i la bona organització. El temps final bastant discret, 26h19m06s. Ja aviso que em podeu apuntar per l’any que ve que això s’ha de millorar.

11207865_10153440724474994_909874871_o

 

IMG_1458

Crònica: Trailwalker 2015

L’Oxfam Trailwalker és una marxa solidària que té l’objectiu de recollir diners per ajudar a construir pous d’aigua. Són equips de 4 corredors amb 2 persones de suport que han de recórrer 100Km entre Olot i Sant Feliu de Guíxols seguint la via verda. Fa dos anys ja vaig disputar-la i la veritat és que vaig gaudir molt per la bona sintonia que va haver en l’equip. Això si, no com a corredor. Massa quilòmetres al mateix ritme per un recorregut que és més aviat per fer-lo en bici.

IMG_1346

Dos anys després de la Universitat de Barcelona ens van tornar a animar per participar-hi i jo encantat. Aquesta vegada, els dos que van fer de suport Salva i Xavi ens van substituir a Toni i a mi com a corredors. A banda, se’ns va afegir el Ramon, corredor de muntanya experimentat amb un currículum res a envejar al Toni.

De la cursa no puc parlar massa perquè no la vaig córrer però si que puc parlar de l’experiència d’acompanyar l’equip fent de suport portant el vehicle de l’equip.

IMG_1532

He de reconèixer que al principi m’hagués canviat per qualsevol dels corredors. Amb l’ambient que regnava tot els cap de setmana i sobretot a la sortida, em van agafar ganes de tornar a córrer. De totes formes a mesura que avançava la cursa i veient el patiment dels corredors em va venir a la memòria la meua experiència. Es curiós veure com a mesura que van passant els quilòmetres el ritmes així com les cares de la gent va canviant. Als principis els veus frescos però a mesura que passen els quilòmetres apareixen les cares de patiment. Això si, a l’arribada, satisfacció màxima.

IMG_1458

Tot i que es pugui pensar, entre parada i parada  no teníem molt de temps d’espera. A més sempre tens coses a fer o preparar. I sinó t’entretens observant altres equip o en el meu cas, mirant d’editar fotos. Menció especial per a Toni que, sense avisar, va preparar menjar per alimentar un regiment amb uns macarrons dignes d’un restaurant de forquilla i ganivet. Que be aniria tenir avituallaments d’aquests en les Ultres.

IMG_1434

Que gratificant són els continus agraïments per part dels companys d’equip per la feina de suport feta. Per moments em va recordar a quan vaig córrer jo. Arribar a una parada i tenir una persona que estigui per tu oferint totes les atencions és molt còmode. Tu només t’has de preocupar de menjar i beure per recuperar forces.

En fi, un cap de setmana genial on tot i algun moment de crisi l’ambient entre els 6 va ser genial. Si em diuen de repetir l’any que ve, signo ara mateix. Pot ser Trailwalker Madrid 2016?

IMG-20150314-WA0032

Sortida raquetes Montbike 2015


Ara fa uns quants anys vaig provar les raquetes de neu i, tot i ser una iniciació una mica accidentada, em va agradar l’experiència. Aquest any volia tornar a provar-ho i vaig aprofitar la sortida que organitzava el club, els Montbike, per aputar-m’hi. Destinació Andorra, on només passar la frontera em van vindre al cap un munt d’imatges i records de l’Ultra Mític del juliol passat.

IMG_1232

Es van preparar dos rutes, una el dissabte i l’altre el diumenge. Dissabte vam anar a les pistes de Grau Roig i vam fer una ruta circular fins la zona del llac de Pessons. Va ser una ruta que vam començar amb un sol esplendid i vam acabar amb una nevada de les que costa veure alguna cosa. Va ser una passejada sencilla tot i que hi havia alguna pujadeta que tela. Segons el GPS van sortir uns 8Km amb casi D+600m, que vam completar en molta tranquilitat.

IMG_1245

IMG_1249

IMG-20150314-WA0032

IMG_1252

 

De totes formes a mi ja em va anar be perquè vaig tenir un problemilla amb les botes de muntanya. Ja es el segon cop que em passa. Es podreix la sola i es va desfents  a trossos. Estic segur que podria resseguir la ruta seguint tots els trossos que vaig deixar per la ruta. I com a mostra, aquí van un parell de fotos.

IMG_20150314_172631IMG_20150314_172722

 

El diumenge volíem fer la ruta del pics Maià i Ortafà que començava des del Port d’Envalira però malauradament l’estat de la carretera ens va aconsellar tirar enrere. Com a alernativa vam anar a la Vall d’Incles, una ruta bastant sencilleta i plana però que ens va permetre al menys fer alguna cosa que amb la nevada del dia anterior ens va deixar un estat de la neu immillorable. Van ser poc més de 6Kms en poc desnivell on si que vam riure tot i més, jugant i fent bromes.

IMG_20150315_101327

IMG_20150315_124150

 

La veritat és que va ser un cap de setmana dels de recordar i on, tot i ser un grup heterogeni, sempre saps que t’ho passaràs be. Evidentment no tot va ser excursions i monte, sinò que també vam tenir temps per la diversió, com no. L’any que ve a veure si puc repetir-ho.

IMG-20150314-WA0021

11025868_10206066319808094_3717753860773977364_o

Crònica: Ultra Trail de les Fonts 2015

Diuen que es valoren les coses segons el que costen aconseguir-les i crec que per això estic tant satisfet d’haver acabat l’Ultra de les Fonts 2015, per la forma com ha anat. Parlar d’Ultra de les Fonts és sinònim de bon ambient, companyerisme, tracte immillorable cap als corredors però també de duresa i patiment. Jo li afegiria de retrobaments, de veure moltes cares conegudes. L’Ultra les Fonts es fonamenta en tot un poble volcat en fer possible  una cursa única i irrepetible, amb un format d’allò més original. Són 3 etapes, nocturneta, trail i cursa que sumen 120Km en D+6000m.

IMG_20150308_145530

Nocturneta (23Km D+300m)

És la primera etapa i com he pogut comprobar aquest any la més traïdora. Vens fresc i si no ets intel·ligent pots patir la resta de dies. I això és el que m’ha passat a mi.  Em vaig trobar tant be, sobretot per la bona preparació que havia portat aquest mesos previs, que vaig anar massa ràpid para el que jo acostumo anar, tot i que anava carregat d’un bessó de la BML. També pateixo de falta de llum per no voler posar piles noves al frontal i anant en compte de no fer-me mal. De totes formes vaig córrer molt a gust i rebaixant el temps de fa 2 anys en 12 min,  confiant que amb el bon sopar de la gent de Xerta i un bons descans seria suficicient per recuperar-me.

Trail (70Km D+4000m)

Aquest és la més dura i la més temuda. Em llevo en principi be i ja vaig preparat amb tot el que toca, encara que em deixo el got. Tot i trobar-me descansat si que em noto una mica revolt de l’estòmac. Començo be seguint el ritme dels companys Montbike Pelli i Carlos Metrakit i superem la primera pujada sense problemes, però a la baixada cap a Prat de Compte ja noto que algo no funciona quan ensopego diversos cops i estic a punt de pendre mal. Senyal inequivoca que estic cansat i només portem 20Km. A Prat de Compte miro de menjar però no m’entra res de res. Això si que és preocupant perquè si no menges no tens energia i pujant al Tossal d’Engrilló acabo fos. Tant fos que a dalt em sento totalment buit i començo a meditar que si no és millor deixar-ho. Ni els gels m’entren. I encara queda molta cursa  i molt dura.   Després d’una estona arriba Eloy i companyia i miren d’animar-me. Ells arranquen i decideixo fer un esforç més fins Sant Roc.
santroc
A Sant Roc arribo i em trobo el grup d’Eloy i gent de Montbike. Descanso be. La cervesa crec que em salva. Em deixen uns pals (gràcies Àngela) i a continuar. El problema és que començo anar just de temps. Que llarga se me fa pujar l’Espina i no diguem la dura baixada a Alfara. Allí trobo Eloy decidit a abandornar però al final la família el convenç i continuem junts per afrontar la darrera pujada a la Coscollosa. Anem justos de temps i arribem a la font Nova, a 8Km de meta que ja ens diuen que els següents ja entraven fora de temps. Això ja està fet però encara així ens toca córrer. Finalment, entrada en 10min de marge per sota les 15h.

alfara

Cursa (27Km D+1700m)

És la darrera etapa i jo ho tinc clar. No vull tornar a patir com ahir i només vull acabar. Per això m’ho prenc en molta calma. Sé que la primera part és pujadora fins arribar la Coscollosa i després ja només resta baixar. Aprofito per conversar en corredors que em vaig trobant i comparteixo molt tros en Dani, el quart Montbike que també fa els 3 dies. També disfruto dels paissatge com lo de la zona de la Vall de l’Infern. He de tornar per allí en més calma. Un cop coronada la Coscollosa, ja només resta baixar corrents cómodament cap a la meta. Això ja està fet. Entrada triomfal i amb la satisfacció majúscula d’haver  completat un altre cop els 3 dies.

IMG-20150309-WA0013

Reflexions post cursa

Tot i que estic content per haver acabat, em queda un regust agredolç perquè crec que arribava molt be de forma física. Crec que el segon dia podia haver fet molt bon paper i no patir tant com ho vaig fer. No obstant, la satisfacció per haver completat l’Ultra no me la treu ningú. Moralment hagués quedat tocat si hagués plegat i més quan tota la preparació d’enguany va encarada a arribar en perfectes conficions a finals l’agost, a la UTMB.

Per la resta, agraïements majúsculs a tots els que m’han donat suport i ajudat durant la cursa i tornar a aplaudir a la gent de Xerta i especialment als organitzadors i voluntaris per fer una cursa que tant d’èxit té fora de les nostres contrades.

final

IMG-20150308-WA0004

IMG-20150303-WA0012

Crònica: BML 2015

La BML, Barcelona Magic Line, és una caminada popular organitzada per l’Hospital Sant Joan de Déu per recollir diners per programes d’atenció a les persones més vulnerables. Els participant poden triar entre 4 distàncies, 40, 30, 20 o 10Km.

mapa

I que pintava jo aquí? Doncs aquest any amb la gent de la Universitat de Barcelona tornem a participar en la Oxfam Trailwalker 2015 i com a prèvia, ens van animar a participar en aquesta prova fent la distància de 40Kms. Personalment jo només pensava fer el tram de terra i més a una setmana de la primera ultra de la temporada però amb les ganes que tenia de córrer em vaig anima a fer-la tota. I la veritat és que vaig xalar molt. Primer pel recorregut i després per la companyia revivint l’esperit de la Trailwalker 2013.

IMG-20150303-WA0013

Un recorregut que combina parts de terra amb parts d’asfalt. En la primera part ens van fer pujar a diferents turons de Barcelona que ni coneixia com el Turó de Roquetes, el de la Peira, el de la Rovira, el del Carmel o la Creueta de Coll per culminar amb la pujada al Tibidabo. D’allí per la carretera de les Aigües fins a Sant Pere Màrtir i tot baixada cap a la Diagonal i direcció Plç. Espanya. Pujada al castell de Montjuic i baixant fins al Paral·lel, Raval i acabant a la Plça de la Catedral.

IMG-20150303-WA0012

Impressionant la gent que va participar per una bona causa. Al principi vam poder córrer però a mesura que anàvem fent quilòmetres cada cop trobaves més i més gents i en zones de corriol ja era impossible avançar ningú tot i que jo ja ho intentava.

En definitiva una ‘cursa’ on jo em vaig trobar molt be i on el més important va ser l’immillorable ambient entre els companys que vam certificar en un bon dinaret.IMG-20150303-WA0008

marcenca4

Crònica: Cursa de la Marcenca – Bítem

Ens ha d’agradar molt aquest esport perquè un diumenge com aquest,  amb el fred que feia, ens peguem estes matinades per córrer per estes muntanyes. Personalment m’ha costat déu i ajuda sortir del cotxe per anar a buscar la bossa del corredor però després de com ha anat la Cursa de la Marcenca de Bitem s’ho valia. Això si, ben abrigat en guants, maneguets, 2 buffs i fins i una armilla (a falta de tallavent).

marcenca4
Els primers quilometres han estat molt corredors i ens han servit per entrar en calor. La part bona ha estat a partir del Km 7,  on hem començat a pujar el Montaspre. A mesura que anàvem ascendint el paisatge anava canviant per regalar-nos unes imatges de cine. Encara hi havia restes de la nevada d’aquesta setmana passada. Semblava que per moments estiguessis al Pirineu i això feia aquest tram més èpic. Jo només patia per si trobàvem algun tros gelat però per sort, cap problema. Han estat una bons quilòmetres amb aquestes condicions i disfrutant molt del recorregut. Darrera pujada i una baixada tècnica però a la vegada corredora i arribada al poble amb una sensació de plena satisfacció.

marcenca6

Personalment la meua satisfacció ha estat doble. D’un banda i com ja he dit, un recorregut molt corredor i xalador que amb la neu ho ha accentuat i per una altra part, físicament m’he trobat de fàbula. Crec que fa temps que no hem trobava tant be i crec que això és fruit d’una preparació com la que estic portant aquestes setmanes per l’Utra de les Fonts.

marcenca5

Després d’una dutxeta ben fresqueta, a disfrutar dels magnífic estofat que ens han preparat la gent de Bitem compartint taula en los companys Montbike on les risses estan assegurades. Gràcies al organitzadors i col·laboradors per les atencions i per preocupar-se que no ens faltés de res a taula. Guardeu-me lloc per l’any que ve que si puc torno.


marcenca7