Tag: Adidas Kanadia TR4

Crònica: Pujada al Montsià 2014

Ara fa 10 dies que vaig fer la cursa Pujada al Montsià Memorial Francesc Bort (Madro), organitzada per la gent d’Alcanar, en la que vaig tenir una bona punxada . Fa 3 anys que l’havia fet en la modalitat de marxa i aquest any, amb l’objectiu de millorar en curses curtes i més corredors, vaig apuntar-me a la cursa llarga sense pensar-m’ho dos vegades. Són 28km en D+1450m, de les llargues del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre, coronant la Torreta del Montsià, el sostre de la nostra estimada Serra.

2014_PM_perfils_cursa_controls

 

10622819_10202860536610306_192358481677062528_n

Es dona la sortida i de moment bé, amb un ritme còmode i mirant de no animar-me massa. Els primers quilòmetres el recorregut invita a córrer perquè els desnivells no són molt pronunciats.  Jo ho recordo de quan vaig fer la marxa fa 3 anys on coincideixen tots dos traçats. Però quan ja es separen els dos recorreguts i iniciem la pujada a la torreta, jo ja noto que no estic tant be com pensava. Comença a avançar-me gent i no puc seguir el ritme. A meitat pujada,  pluja que havia aparegut tímidament cau en força i la pujada a la Torreta es converteix en èpica.

10482006_693491534062267_8205741260355947769_o

Un cop dalt la cosa s’ha calmat. Baixada ràpida per un corriol ple d’aigua i fang on sembla que em recupero però en arribar la pista les cames que no van. A partir d’aquí i fins l’arribada la cosa va a pitjor i fins i tot toca caminar en molt moments perquè les potes han dit prou. Si no fos perquè hagués hagut de caminar fins arribar al poble em retiro. Evidentment, els temps final, de pena. 4h23min20s i el 103 de 122 corredors.

10696199_693509687393785_7077978791455821474_n

Conclusions, una cursa massa llarga per després de l’Ultra Pirineu on millor haver descansat. Però no tot ha de ser negatiu. D’una banda, m’ha agradat molt el traçat de pujada a la Torr


eta i posterior baixada fins al Mas de Mulet,  una part del Montsià per mi desconeguda fins ara. També la companyia de la gent del club, els Montbike, que cada cop som més gent i on ens vam emportar el pernil al club amb més participants.

Només queda agrair als canareus per la bona cursa que ens han preparat, amb ganes de tornar l’any que ve per treure’m aquest mal sabor de boca que m’ha quedat. Propera parada, 12 d’octubre amb la Cursa Muntanyes de Tivissa.

Crònica: Cursa de Muntanya Vila de Falset

Gran dia i gran cursa la que ens van preparar la gent de Falset en un dia que inigualable. La cursa que per mi, a banda d’entrenament, m’ha servit per reengantxar-me a les curses curtes, tot i que vaig anar de més a menys. Com be em va dir el meu amic Roland, “has sortit massa fort”. Pot ser si però vaig disfrutar del recorregut, avituallaments i de la cronoescalada final, encara que vaig tenir algun problema físic.

IMG_20140911_075047

Per alguns moments em va recordar a la cursa de fa 3 anys, amb una primera part molt corredora que com l’altra vegada, i on jo em vaig animar massa. Després, en el mateix punt. sobre el quilòmetre 7.5 una pàjara coincidint amb la pujada al coll de l’Eudalda.

ferran4

En la baixada, recuperació  fins la part de la cronoescalada on vaig patir alguna ‘calambre’. La part final la vaig fer en precaució pels problemes als bessons. Finalment, temps de 2h44m36s.

ferran1

 

A destacar l’àmplia representació del club tot i que Falset ens queda una mica llunys de casa. FERRo

Crònica: 4a Cursa del Pastisset i entrenament UT les Fonts

Aquest cap de setmana ha estat un cap de setmana complet. Primer, dissabte 26, toca fer un entrenament de reconeixement de la prova trail de l’Ultra de les Fonts, amb 45km i D+ 2300m, mentre diumenge a córrer la 4a cursa del Pastisset de Benifallet de 25Km i D+ 1488m. La idea és veure com responen les cames per una situació com la de UT de les Fonts en que hauré de fer 3 proves seguides. I la veritat és es test ha estat bastant satisfactori tot i que he acabat en molèsties al genoll que espero que no sigui res. Però anem per parts.

20130126_114153 20130126_130736

Dissabte arranco de Xerta direcció a Paüls. Tot i que el recorregut és bastant corredor no es pot passar per alt que va fent pujada. Un cop a Paüls, en lloc de continuar cap al Montsagre de Paüls, com fa la trail, jo tinc la ruta per trencar cap a la font de Sant Roc. D’aquest forma retallo i faig la part final de recorregut. El més complicat ha estat aguantar el fort vent que més d’un cop, quasi em tira a terra. Al final, bon entreno tot i que vaig acabo bastant cascat de les cames.

Diumenge, afronto la Cursa del Pastisset per veure com respon el cos després de la palissa del dia anterior. Per això, agafo la cursa en tranquil·litat i les sensacions han estat prou satisfactòries tot i que com he comentat, m’he notat molèsties al genoll, concretament a la cintilla iliotibial, i que fan que ara estigui uns dies en repòs .

Per la resta, molt be. Una cursa com entretinguda amb el pas pel barranc, la pujada a la Creu de Santos amb unes vistes espectaculars i una baixada molt divertida fins el Balneari de Cardó. I com no, una organització exemplar i un dinar boníssim. Per cert, el que va triomfar va ser la meua samarreta. Si hagués tingut més, hauria fet l’agost.

Després de l’experiència, la sensació que em queda és que és possible completar l’Ultra. De totes formes no he de descuidar els entrenament. Com a curiositat, per la Cursa he servir les mateixes bambes que l’any passat, les Adidas Kanadia TR4.

cursa1cursa2 foto1.NOTA: fotos de la cursa extretes de Fotos Anna.Vizacarro. Fotos de Ramon Fotos Axel Messeguer

Crònica: Cursa de l’Esquiador

Avui diumenge ja he fet la que per mi ha de ser la darrera cursa de la temporada, la Cursa de l’Esquiador, a la comarca de l’Anoia.

L’inici i arribada ha estat a Pujalt, com ja havia comentat a la prèvia. Tot i que havia de començar a les 8:00, al final s’ha retardat la sortida un quart d’hora. De moment,  -4ºC a l’hora d’inici. Jo m’he posat fins i tot 2 guants ja que les mans és de les parts que més fred  pateixo.

En donar-se el tret de sortida m’he posat ben posicionat, tot i que degut al fred el terra estava glaçat i jo per precaució he baixat el ritme. No volia acabar la temporada malament.

Quan portava quilometre i mig, parada per motius intestinals. Això ha fet que m’avanci molta gent. De totes formes ja he vist que el ritme és massa ràpid per mi. Sobre el quilòmetre 5, primer avituallament on he pres una mica d’isotònic i al 8, primer control de pas.

A partir d’aquí ja ha aparegut el vent. Sort que portava 2 bufs i m’he pogut tapar la cara. Pel quilòmetre 10, 2n avituallament i llavors la cursa ha transitat per una zona de corriols amb forta pendent cap a l’esquerra. En aquest tros m’he pegat 2 relliscades en que he aterrat amb el cul a terra però que afortunadament no ha tingut conseqüència. Jo m’he ajuntat en un grupet que he anat seguint pràcticament fins al final.

Després del  2n control de pas i el 3r avituallament, ha vingut una petita pujada i després baixada per un altre corriol que tot i no tenir cap dificultat tècnica, relliscava molt degut al glaç. Arribant al final de la baixada, m’he pegat la gran patinada amb la que rascat amb la punta d’una branca al nas. Resultat una mica de sang i dos bon senyals al nas i la galta. Sort que no he impactat amb l’ull perquè llavors, si que hagués pogut prendre mal.

A conseqüència de la caiguda baixo el ritme fins al 3 control. A partir d’aquí ja només queden 2 kms per una llarga pista, els darrers 500 m amb un fort pendent per arribar una altre cop a Pujalt. Al final, 1h45min un pobre registre però per mi era lo de menys.

En finalitzar, abans de l’entrepà de salsitxa, m’han curat les assistències mèdiques. I un cop ja he recollit la bossa amb obsequis i l’entrepà he decidit que, amb el fred feia, marxar ràpid cap a casa que s’està més calentet. Una llàstima que sempre dona gust viure l’ambient post-cursa però la idea de dutxar-me en aigua freda m’ha fet tirar-me enrere.

Com a conclusió, felicitar l’organització per lo ben preparada. En quan a sensacions personals, una cursa massa corredora per les meues característiques però en un recorregut que penso que estaria molt be per entrenar per les continues pujades i baixades.

Prèvia: Cursa de l’Esquiador

Tot i que ja he acabat la temporada després de la Marxassa i la Marxa del Garraf (de les que tinc pendent la crònica) abans d’acabar l’any encara volia fer alguna cursa. En principi vaig pensar en anar a la Cursa de les Roques d’Horta de Sant Joan però malauradament vaig fer tard i em va passar el plaç per apuntar-m’hi.

Així que he buscat una alternativa i no és altra que la Cursa de l’Esquiador que es fa a Pujalt, a la comarca de l’Anoia. Aquesta cursa són 3 proves a la vegada. Una cursa de cros, una marxa i una prova de BTT. Jo faré la cursa de cross de 17.5Km amb D+ 610m.

La cursa es disputa diumenge 2 de desembre i els de la cursa de cros comencem a les 8 del matí. De moment, a aquella hora, s’esperen temperatures  per sota els 0ºC. Això vols dir que tocarà abrigar-se i calentar el cos corrent el més ràpid que es pugui.

En motxilla per Andorra

A vegades no tot és córrer i córrer per la muntanya sinò que s’ha de gaudir del monte en tranquilitat. Així que després de l’Olla de Núria volia descansar  donat que fins a final d’agost ja no tornava a competir.

Per tercer any consecutiu amb alguns amics hem pujat a Andorra a fer una mica de muntanya els dies 1 al 3 agost. El primer any vam fer el Pic de l’Estanyol, el segon vam intentar fer el camí de l’Ossa tot i que al final ens vam extraviar i només vam poder completar la primera part. I aquest any hem fet una troç de la Ronda dels Cims, la gran ultra d’Andorra. En total han estat uns 35km en 3 dies dormint en 2 refugis.


Josep (blanc) Xavi(gris) Roland(roig)

L’excursió l’he preparada jo i he hagut de retallar part del que pensàvem fer tenint en compte que a darrera hora es va apuntar un dels amics que practicament no fa res de muntanya. Així les etapes eren de 10km la més curta a 14 la més llarga. I crec que tot i que ha patit, ja m’ha dit que per l’any que ve es torna a apuntar.

Sorteny – Cabana Coms de Jan

Deixem el cotxe al parking del Sorteny lloc de sortida de la pujada al Pic de l’Estanyol i després de passar per la refugi del Sorteny anem a buscar la Collada de Meners (2718m). Josep pobre comença a patir una mica però com que no ens persegueix ningú anem al seu ritme i fent les parades que calgui. Un cop a la Collada, Roland, Xavi i jo decidim fer el Pic de Serrera de 2913m. Josep pobre està massa cansat i decideix quedar-se. Només són 200m de desnivell des de la Collada i val la pena allargar-se al Pic.

Després de la foto de rigor i tornar a reunir-nos amb Josep continuem marxa cap al refugi. A partir d’ara pràcticament tot és baixada cap al refugi. Aquí Roland i jo decidim adelantar-nos perquè és un refugi lliure i com només hi ha 10places pateixo perquè estiguin ocupades. Per sort, en arribar tenim 4 places lliures en una mateixa sala. Ideal. Al final del dia, tota la cabana està plena.

Cabana Coms de Jan – Refugi Juclar

Després d’esmorzar i plegar tota la motxilla comencem la caminada en busca el Coll de la Cabans Sorda. Durant la tarde d’ahir hem estat intentant esbrinar per on es puja i finalment veiem que puja per  on havíem intuït. De lluny sembla molta complicat però quan ens trobem a part final veiem que tot i pujar vertical no te cap dificultat.

Un cop dalt del coll, aprofitem per fer el Pic de la Coma de Varilles de 2758m. Aquest cop el fem tots 4. Després de tornar al coll baixem al refugi de la Cabana Sorda on ens trobem un grup nombrós de xiquets, que es veu han passat la nit allí, així com un ramat de cavalls. Després de parar per menjar una mica continuem en direcció a la Vall d’Incles.

En arribar-hi a la zona del parquing ja només queda la pujada fins al Refugi de Juclar, on allí el Roland i jo ens piquem per veure quina diferència li trec pujant. Sembla que no s’acaba mai però finalment arribem a dalt on després de registrar-nos aprofitem per fer un banyet al llac del mateix nom.

Refugi de Juclar – Pas de la Casa (Envalira)

La darrera etapa ens ha de portar al Pas de la Casa. Baixem del refugi pel mateix lloc on fa 1 any van morir  6 persones en un accident d’helicopter. No acabem de baixar del tot ja que agafem el GR que ens porta directament a la Vall de Siscaró. Dels troços més divertits que hem fet i a més de forma inesparada.

En arribar a la Vall encarem la pujada al Coll del Port Dret. Ja de pujada i veient lo cansament de Josep, Roland i jo decidim que el millor és retallar el recorregut. Per això en lloc d’anar cap al Pas baixem directament a Bordes d’Envalira seguint les indicacions del mapa.

El descens al ser bastant directe té trossos que tela i veiem que la decissió ha estat encertada perquè Josep pobre ja no pot més.

Un cop al poble a esperar l’autobus que ens portarà a Andorra la Vella i d’allí a gaudir del cap de setmana.

 

 

 

 

 

 

 

 

Crònica: 4a Cursa de muntanya la Cameta Coixa, a Miravet

Amb un temps digne de principi d’estiu esperava el poble de Miravet com si fossin festes majors. Molta animació i un alicient afegit: la participació de la Sel·lecció Catalana de Curses de Muntanya. Per tant, nivell assegurat.

Després de recollir el dorsals anem a fer un cafè uns quants Montbikers per comentar la jugada. Després del calentament previ es dona el tret de sortida i ja de primeres comences a pujar de cara al castell i d’allí ja agafes les primeres senderes. El grups de corredors es va estirant i veus com avancen en fila índia per les muntanyetes de Miravet.

Com havia dit a la prèvia aquesta carrera és un contínuo puja i baixa amb el punt culminant del quilòmetre 10 al 12 on hi ha la pujada més bèstia.  Abans però, pel quilòmetre 6, jo ja he començat a notar l’entreno que vaig fer 2 dies fent 2 terços de la Marxa de la Selva del Camp amb un total de 44Km (+2300m positius). El bessons se m’han començat a carregar per lo que decideixo baixar el ritme i agafar un tàctica més aviat conservadora. Això fa que corredors que tinc de refrència d’altres carreres em superin. Que hi farem, avui no és el meu dia. Se que no s’ha de descansar abans d’una carrera però el que vaig xalar amb aquell entreno s’ho valia.

Després d’un tram molt divertit per la vora del riu comença la pujada forta. Per animar els corredors hi ha l’alicient d’un tio que toca la gaita dalt de tot. La pujada és empinada però poc a poc vas sentint el so més a prop de Paquito Xocolatero que el curiós personatge repeteix una i altra vegada. Finalment arribo dalt de tot i toca crestejar per afrontar després una baixada molt tècnica. Ja quasi baix de tot, a un dels avituallaments veig que tenen un barril de Heyneken. No meu penso 2 vegades em bec el got com si fos aigua. No és el més convenient però sóc dèbil i la cervesa em xifla. Encara queden les 2 últimes pujades, però es veu que la tàctica conservadora ha anat be i encara supero gent que m’han avançat el principi. Els que no han reservat forces per les darreres pujades ho estan començant a pagar.

Última pujada al Castell i finalment entrada al poble al ritme d’una banda de gaiteros disfressats d’escocesos esperant a l’arribada. Ja està, tot i que al principi ho he passat malament he acabat bastant be. Al final un temps de 2h49m18s, 3min pitjor que fa 2 anys tot i que pot ser el recorregut era més dur aquest.

Pot ser m’he reservat massa i hagués pogut apretar a la segona part de la cursa. És igual, ja estava feta i només tocava del menjar de pinxo, salsitxa i el crep de xocolata i unes quantes cervesetes i comentar la carrera amb la resta de corredors que conec. En definitiva molt bon ambient i amb un sol que cremava i tot.

Ara ja toca canviar el xip i pensar en les llargues distàncies. 11 de març la Marxa dels Castells de Segarra i 24 de març la Marxa de la Selva del Camp. I tot i que encara queda, també estic apuntat a la Pels Camins dels Matxos el 22 d’abril.

 

 

Crònica: 3a Cursa de muntanya lo Frare de Ginestar 2012

Bona prova la 3a Cursa del Frare de Ginestar i també 3a del Circuit de Curses de Muntanya de Terres de l’Ebre 2012, en un recorregut amb una primera part de pujada amb alguns troços bastant tècnics i una segona part de baixada molt corredora i divertida.

En arribar a Ginestar aquest matí, recollida de dorsal i saludar la gent que et vas trobant i que son habituals, entre ells Sílvia, l’única representant del Montbike que s’ha animat a venir a banda de mi. Per ella és la seua primera cursa i pel que m’ha comentant al final, malgrat una caiguda i tot i que se li ha fet dureta, estava molt contenta per haver acabat.

Pel que fa a mi, he aconseguit un temps oficial de 2h40m06s, 20 minuts menys que fa dos anys (3h00m37s). De totes formes  he fet un esprint final per baixar de 2h40 però sembla que entre que he creuat la línia d’arribada i m’han marcat el xip, han passat més de 6segons.

Començava la cursa a les 9:30 puntuals després del discurs pletòric del frare qua ha arribat en burro a donar la sortida. Els primers quilòmetres bastant corredors ha permés que el grup s’estiri. D’aquesta forma s’ha evitat que es produeixin taps quan arriben les primeres senderes de pujada. Jo m’he posat a un ritme còmode i a seguir el grup que desfilava en fila índia. De les senderes normals s’ha passat a senderes cada cop més tècniques amb unes pujades bastant divertides coronant les muntanyes amb fins i tot cordes per als trams més escarpats.

Un cop arribat ja al punt més alt ha començat una baixada fent ziga zagues bastant ràpida i corredora. Sobre els quilòmetre quinze, les darreres pujades important i aquí si que he notat el canvi de recorregut respecte fa 2 anys ja que han substituit els darrers 6quilòmetres per sendera per posar uns quilòmetres per un barranquet que han fet aquest tros més divertit però menys corredor.

Un cop entrat al poble darrer esprint veient el crono de la línia d’arribada i pensant que baixaria de les 2h40 però be. Un altre cop. Al final recollida de diploma, una dutxeta gelada  per revitalitzar la musculatura  i un bon pa en tomata en baldana i salsitxa per recuperar forces, acompanyat d’una cerveseta. Que ens ho hem guanyat.

Un apunt que vull fer és que s’ha d’aplaudir la feina dels voluntaris que  l’organització ha situat en punts conflictius per ajudar a indicar el camí correcte. I és que amb els fred que feia, aguantar estoicament com ho fan allí parats és d’admirar.

En quan a sensacions meus, el que ja se. Faltaria augmentar el ritme per quilòmetre per millorar en les curses perquè el que fa a les cames em sento prou be i em recupero amb bastanta rapidesa. Avui he tornar a córrer amb les Adidas Kanadia TR4 i a banda de problemes que he tingut perquè portava fluixos els cordons a la part final m’he notat molèsties a la planta del peu. D’aquí a 15 dies ja veurem a Miravet.

Crònica: 3a Cursa del Pastisset a Benifallet 2012

Gran cursa l’organitzada per la gent de Benifallet, amb un recorregut molt bonic i distret. Una pujada a la Creu de Santos dura, dura, i un barranquet al principi que tela. Destacar també la pujada al Coll de Murtero, amb un vent que et refredava la suor i et feia caure la moquilla. I amb uns avituallaments  més que suficients.

A les 9:30 comença la cursa amb una tempertura freda però no tant com a Campredó. El fred ja ens espera més a dalt. Després d’una sortida neutralizada  sortim de Benifallet i passats 1.5Kms fem cap al Barranc del Mas, un barranquet que sort que està sec perquè en los trossos de pedra llisa s’hagués convertit en una pista de gel. Sembla que no s’acabi mai però finalment sortim del barranc i encarem ja la primera pujada,  seguida d’una segona pujada més pronunciada que ens porta al Mas de Monclús cap al km8.  Les meus sensacions no són bones. No portem ni un terç de carrera i ja estic patint, i encara queda el Coll de Murtero i la Creu de Santos. Em poso a roda de 2 ampostins, Jose i Joan, en qui ja vaig compartir ratos a Campredó, i que porten un ritme prou bo. A mesura que ens anem apropant al Coll es comença a notar el vent, un vent que et deixa gelat. A mi fins i tot em costa vocalitzar. De totes formes faig el cor fort i cap a munt. Jo m’endarrereixo, vaig al meu ritme perquè encara porto la pàjara. Superat el Coll toca una pista de baixada per deprés encarar la darrera pujada forta al principi de la qual torno a agafar al ampostins i fem junts el tros final per coronar la Creu de Santos.

A partir d’aquí comença una baixada prou divertida. De totes formes jo patino i acabo amb el cula  terra. Res, a aixecar-se i continuar. De totes formes si ja sóc lent a les baixades amb la inseguretat de la caiguda i algun tros humit no ajuden. Encara així baixo al meu ritme i arribo al Balneari de Cardó on torno a trobar-me en Jose i Joan. Al tros de carretera jo poso la directa i m’allunyo d’ells. Les sensacions són bastant bones Queden uns 10Kms i sembla que lo complicat ja està fet. De totes formes les cames es van carregant però encara així ni molt menys com a Campredó. Jo vaig tirant al meu ritme i sobre el quilòmetre 17.5 arriba la darrera pujada forta que un cop superada toca baixar per passar una altre cop pel Mas de Monclús. Ja només resten 6Kms que en principi són de baixada. A partir d’aquí m’aniré creuant amb gent de la marxa que vaig avançant. Ja tinc ganes d’acabar, el poble cada cop queda més prop però ancara així sembla que no s’acabi mai. Els darres 2 quilòmetres els faig amb una noia de del UEC Tortosa que sembla que haigue començat a córrer allí mateix perquè les últimes rectes ni li puc seguir el ritme. Però ja està. Temps record per mi,baixant en més d’1hora respecte la participació al 2010. 3h33m42s (per 4h36m fa 2 anys).

Ja només queda fer massatget de descàrrega, dutxa i dinaret an companyia dels companys de cursa i Rafa del Montbike per comentar la jugada.

A diferència de Campredó aquí m’he trobat molt millor a la segona part del recorregut que a la primera. I per mi el més important és que a la tarda em trobo fresc com una rosa. Destacar també el comportament dels nous neumàtics, les Adidas Kanadia TR4, que en principi les he comprat per aquest tipus de curses tot i que només havia fet un entrena,ent en elles. L’única pega com sempre és en pedra mullada, però sabent-ho, per la resta genial.