Tag: Adidas Riot 5

Crònica: Andorra Ultra Mític

Han estat 4 mesos de preparació i uns quants més d’il·lusió. Des del dia que em vaig apuntar tenia clar que aquest seria l’objectiu del 2014. El meu límit fins ara eren els 101Kms de l’Ultra Cavalls de Vent i aquest any tocava superar-ho. Pot ser una opció hagués estat Emmona (110km i D+8450m) però em vaig decidir per l’Ultra Mític d’Andorra (112Km i D+9700m).

L’Ultra Mític d’Andorra té 112Km però me la vaig plantejar com 3 etapes seguides d’acord amb els punts de vida o d’abandonament. M’acompanya el Xavi amb qui vaig començar les llargues distàncies, tot i que ell va estar a punt de no venir.

En arribar a Andorra ja es veu molta animació i ambient, Els de la Ronda dels Cims ja porten hores per estes muntanyes. Entre els participants, em trobo vells coneguts com la Pilar i el Pau de UT les Fonts i també algú del terreno com Sergi de la UEC Tortosa que participa a la Celestrail. Després del briefing, temps de descansar i acabar de preparar la motxilla. Són les 22h de la nit de divendres i comença l’aventura.

Ordino – La Margineda

És la primera i més dura. Per mi, la clau per saber si podria acabar la Ultra o no. Comencem a Ordino divendres a les 22h amb un ambient espectacular. Els primers 6km fins a Llorts és nota el suport de la gent que havingut a veure la sortida. A partir d’aquí, s’iniciarà la solitud de la muntanya. Be al principi,solitud poca perquè allò és una processor de corredors fins al Clot de Cavall, amb 1500m positius. Després, baixada fins al Pla de l’Estany (km17) amb el primer avituallament. Aquí s’inicia la pujada al Pic de Comadpedrosa. Un ascensió que com be comenta el meu company Xavi en algun tram sembla Mordor. Segur que si Frodo hagués hagut de pujar fins dalt a desfer-se de l’anell ho hagués desixat per algú altre. I és durent la pujada hi ha moments et toca anar a 4 grapes. Un cop coronat baixada tècnica on en certs moments, trepitges neu. Arribada al Refugi de Comapedroa,  moment per menjar un bon plat de pasta i recuperar forces. Jo estic més tranquil perquè li tenia molt respecte al Coma i l’he passat bastant be.

Continuem camí cap a Margineda. Primer fem la Portella de Sanfons i després el Bony de la Pica, on el Xavi comença a patir. Aquí jo m’avanço i inicio una baixada molt tècnica al principi que després es suavitza. És un descens de 1400m negatius que sembla no acabi mai. Pensar que un cop baix és el final de la 1a etapa i que em trobi prou be físicament em fa baixar bastant ràpid.

Un cop a Margineda menjo dos plat de pasta i em canvio de roba mentre m’espero al Xavi. Començo a veure que la fita de l’Ultra és possible. De moment porto 43Km i D+3900m, les cames responen i porto bastant de marge respecte a l’hora de tall.

pmitic1

Margineda – Bordes d’Envalira.

Xavi ja ha arribat i es planteja plegar. Comenta que mentalment no està preparat per la cursa, tot el contrari que jo. Des de principi d’any que la tinc en ment i el darrers 4 mesos han estat planificats per fer-la, així que continuo sol cap a les Bordes d’Envalira. De principi hi ha una dura i llarga pujada cap al Coll Bou Mort i el refugi Claror. Jo començo be però al tram final tinc una pàjara de les bones. Feia 10 dies que havia fet el mateix tram en 2h30 i aquesta vegada tardo 3h30. No obstat aconsegueixo arribar al refugi on descanso prou i m’alimento tot el que puc. Alli em trobo un vell conegut de l’UT les Fonts de Xerta que vaig fer fa 2 anys. És el Vier, alias Patillades, que estava dormint. Ell fa la Ronda i com que el tros fins el Refugi de l’Illa coincideixen totes dues curses, el fem junts. Això em fa revifar. M’adapto al seu ritme i aconsegueixo anar recuperant forces poc a poc. Un cop a l’Illa, torno a menjar un altre plat de pasta i un bon caldo d’arròs. Conec be el que em queda, pujadeta a la Collada de Pessons i després baixada interminable i pesada fins les Bordes on arribo sobre les 22:15. Ja porto mes de 24h i comença la 2a nit. Aquí prenc una decisió i és dormir una estona.

pmitic2

Borde d’Envalira – Ordino

Torno a canviar-me de roba i aquest cop m’abrigo. La temperatura ha baixat i la gent ja comenta que la nit serà més freda que l’anterior. Això no em traquilitza perquè que aquesta segona nit l’hauré de fer sol. Per sort, tot aquesta etapa me la conec d’una de les excursions que havia fet altres anys per Andorra. La primer pujada fins el Pas de les Vaques és com la recordo. Pujada pel recte. Res de corriols. A banda del desnivell, perdo molta estona buscant contínuament el marcatge de la cursa. Però finalment arribo a dalt i per sort no fa tant de fred com esperava. Després d’una bona estona carenant baixo cap al Refugi d’Incles. Que llargues es fan les distàncies quan estàs cansat, sembla que no arribi mai. Finalment ho aconsegueixo i un bon caldo calentet mira d’ajudar-me a calentar el cos. Toca la pujada més dura de les dos que em queden. És la de Cabana Sorda i a banda de ser llarga hi ha algun tram de forta pendent. Estic tremolant, amb les mans gelades i per empitjorar-ho tinc son. És lo pitjor perquè vas caminant i no controles la direcció. Sembla que porti alguna cervesa de més. Com a solució em poso cantar i això em revifa, fent la pujada bastant decidit. Arribo a dalt i ja surt el sol. Baixada cap al com de Jam, on em trono a trobar un vell conegut de Xerta. És el Jordi Costa, un màquina que també fa la Ronda i que aquest any fa UTMB. Ara ja darrer coll. És la colla de Meiers, costa però al final el corono i allí ja baixada de 17Kms cap a Ordiono passant pel Sorteny. els darrers quilòmetres els faig bastant ràpida i finalment arribo al poble en mig de l’aplaudiment del públic i l’speaker corejant el meu nom. Gallina de pell!!

Temps final, 37h25m, bastant per sota de les 40h que havia previst i veient la possibilitat d’haver-la fet en menys de 36h.

pmitic3

 

Reflexions post-cursa

Primer de tot, molt content per haver complert objectiu, havent acabat per sota del temps esperat i fer-ho prou be físicament. Això dona idea que el treball d’aquests 4 mesos ha donats els seus resultats. També m’alegra haver estat un dels 155 corredors de 325 que han acabat. Amb tants abandonaments dona idea de la duresa de l’Ultra. I no és un tema només físic sinò també mental. Recordo uns nois de Castelló que a Bordes van plegar i jo els vaig dir que els més dur estava fet. La seva resposta va ser, “uf, una segona nit sense dormir no l’aguantarem..

Felicitar a l’organització per tot el treball fet. Els avituallaments, completíssims. Poder menjar el que vulguessis en cada parada i sobretot , coses consistents, crec que per mi va ser clau. A diferència de Bastions on va haver llocs que només quedaven engrunes aquí no et feia falta de res. El voluntaris, un 10, sobretot aquells que estaven als controls de pas de llocs complicats com al Comapedrosa, on de fred i vent en feia un rato. També s’agraeix com han vetllat per la nostra seguretat. Aquest ultra transcorre molts trams per alta muntanya i les condicions de temps són imprevisibles. No obstant, hem tingut la gran sort que el temps ens ha acompanyat. Amb pluja i fred, hagués estat un infern.

I per acabar, unes paraules per una persona que a cada parada m’enviava missatges d’ànims i preocupació, gràcies al quals vaig poder el petit moments de crisi.

I ara que?

Això em pregunto jo. Ara que he fet el que volia, ara que? De moment ja tinc un altre objectiu totalment inesperat. fa unes setmanes vaig ser agraciat amb un pitrall per la Ultra Pirineu, l’antiga Cavalls de Vent, gràcies al programa Tot Gira de Catalunya Ràdio. Així que, no he de continuar preprant-me per millorar el paper de l’any passat.

Abans però m’agradaria treure’m una espina clavada….

Crònica: Cursa Camí de Sirga 2014 – Mora d’Ebre

Bona cursa i bona organització la de Camí de Sirga. Recorregut molt xulo i entretingut i a la  vegada dur i exigent que amb la calor encara ho va accentuar més. Com a exemple d’aquesta duresa és que pujant a l’Aliga, allò semblava els rosari de l’Aurora. Corredors parat, algun sota l’ombra d’un arbre, un altre sentat mirant de recuperar forces i fins i tot una ajudat per l’organització per recuperar-se d’un cop de calor.

foto2

Pel que fa a mi, com sempre és un tipus de cursa que cada cop em costa més. La gent està molt forta i per seguir el ritme jo no estic preparat.  A més, la calor em mata. Com be parlava en un dels companys del club avui, fer una cursa d’este tipo a l’estiu és duríssim. Pot ser l’únic però que se li pot posar a la magnífica organització de l’Associació Excursionista la Picossa és que donades les dates i el temps calurós, millor haver avançat l’hora d’inici per no patir tant. També vaig patir de massa calor en les vambes, les Adidas Riot 5. Semblava que les tingués continuament sota l’aigua fins al punt de provocar-me inestabilitat i algun que altre ‘calambre’ als dits.

DSCF3013

Pel que fa als company/es del Montbike, magnífic paper de Pelli i podi de dos de les fèmines, Andrea a la marxa i Eva a la cursa. Cada vegada este club fa més patxoca.

montbike1

Prèvia: Cursa Camí de Sirga 2014 – Mora d’Ebre

Sí!!, torno a disputar una de les curses del circuit més ben parit del país. Torno al Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre, i concretament a una carrera que no he fet mai: Cursa Camí de Sirga de Mora d’Ebre. Seran 23km amb D+1200m, que per mi representa un bon substitut de l’entrenament que em tocaria aquest diumenge.

El que em sorpren és que per a aquesta distància, hi hagi fins a 9 avituallaments líquids, molts per la distància que és. Possiblement la causa sigui que per aquestes dates, la calor apreta. Serà d’agrair perquè així t’estalvies haver de portar botella o camelback.

Revisant el perfil ja es veu que, tot tenir massa altitud (màx: 465m) , si que és un contínuo puja i baixa. Segurament trobaré un bon entrenament de cames.

camisirga

Crònica: Ultra Els Bastions

Ja fa un dies que vaig fer els Bastions i pot ser el motiu de no haver escrit abans la crònica és que les sensacions que en que vaig acabar no van ser del tot bones. I això que es podria considerar un èxit ser un dels afortunats que la van completar amb prop d’un 50% d’abandonaments.

IMG_20140607_061644

Com havia comentat en la prèvia m’ho vaig agafar com un test del meu estat de forma. Un test un xic heavy però volia saber quin era el meu estat de forma a poc més d’un mes de l’objectiu de la temporada. Lo bo és que he tret conclusions tant positives com negatives, però crec que va ser un encert haver-me apuntat havent de renunciar a altres compromisos.

Divendres ja vaig començar a ser conscient que allò no seria un camí de roses. Amb el briefing vaig veure que tocaria patir. Els de l’Ultra erem 1 per cada 4 de la Trail. Després , a descansar i preparar-se per demà.

IMG_20140607_082535

Són les 6:30 i es dona la sortida. La meua tàctica és arribar el més sencer possible a Núria on hi ha el dinar. També controlar els temps de tall així com les sensacions al llarg de la carrera. Tot sense forçar la màquina. Al principi, tot be. A Planelles (km20)  ja es comença a notar que farà molta calor i hidratar-se be és important. Després de passar la Font de l’Home Mort encaro el pas per Fontalba i l’arribada a Núria (km38). Temps per canviar-se de roba i menjar plats de pasta. He arribat prou sencer i amb forces per encarar la segona part.

IMG_20140607_090936

IMG_20140607_102943

IMG_20140607_121006

IMG_20140607_135753

Després de Núria queden 52Km amb la pujada al Puigmal, olla de Núria i acabar amb dos regalets finals, Bastiments i el Taga. Una ascensió al Puigmal que em costa una mica. Entre la calor i la deshidratació la pujada es fa molt dura. Fins i tot m’he de parar a recollir aigua d’un dels rierols que trobo. Un cop a dalt toca fer l’olla amb la companyia del fort vent, un vent que fins i tot s’ha emportat l’avituallament a Eina. Sort que un grup de voluntaris de l’organització es preocuparan de fer arribar lo bàsic un altre cop.

IMG_20140607_114916

IMG_20140607_162253

IMG_20140607_192509

Després de Coll de la Marrana, a l’avitallament de Coma de Vaca m’avisen que hauré d’apretar per no quedar fora de cursa. M’ajunto amb un noi de Reus, el Lluís (Lulú) i gràcies a la seva ajuda puc superar la pujada a Bastiments. A la baixada però, no puc seguir el seu ritme perquè em sento buit, sense menjar i la resta de recorregut em tocarà fer-la en solitari. Després de Pardiñes, on m’entretenc a conversar amb els voluntaris de l’avituallament, faig la pujada al Taga. Pel meu gust amb massa pista, tot i que la part final, uns altres voluntaris amb esquelles m’animen a coronar-lo.

Ja només queda la forta baixada fins a Ribes i l’entrada triomfal a l’arribada, amb el grup escombra que entra darrera meu. AL final, 90km i D+6000m en 22h50m.

final

Reflexions post cursa

Primer, felicitar l’organització per l’exel·lent marcatge i salvar entrebancs com el de l’avituallament d’Eina. També agrair als voluntaris la seua implicació i amabilitat perquè no ens faltés res. A Núria, per exemple, un senyor molt amable es va preocupar de guardar les meues coses a la bossa del corredor mentre jo continuava la cursa.

Pel que fa a mi, aquí estan les meues valoracions:

Positiu
  • Físicament m’he trobat molt be. Al dia següent de la cursa, i havent dormit poc i malament, les cames es trobaven bastant be. Bona senyal que el treball físic que estic fent darrerament dona els seus fruits.
  • Les noves vambes, Adidas Riot 5 m’han donat comfort i seguretat en trams tècnics.
Negatiu
  • He de controlar l’alimentació. No pot ser quedar-me sense forces per poc menjar
  • Hidratació. En alguns moments vaig patir deshidratació i això fa efecte semblant a la falta de menjar.
  • Psicològicament ha estat una cursa molt dura. He patit molt i m’ha fet replantejar les ultres, Espero que no passi factura.

 

Prèvia: Ultra Els Bastions

Dissabte faré l’Ultra Els Bastions, la volta a la Vall de Núria, amb 90Km i D+6000m. Els Bastions s’inicia de Ribes de Freser, passa per Planoles, es puja a Núria (1964m) i a continuació cap al Puigmal (2910m) i fas l’Olla de Núria fins al Coll de la Marrana(2529m). Per acabar, el Balandrau (2585m) i el Taga (2038m). Part de la cursa ja la conec des de que vaig participar a l’Olla de Núria.

bastions1

Em vaig apuntar per fer un test del meu estat de forma de cara al meu objectiu principal d’aquest any. La veritat és que fa dos anys no se si m’hagués vist en forces per completar-la però després d’aquest dos any la veig factible tot i que tinc clar que patiré com toca.

Aquest setmana, amb els preparatius, he revisat el recorregut amb el Google Earth i és espectacular. Ja tinc ganes d’estar allí.

2 dies Montbike 2014

Aquests cap de setmana 24 i 25 de maig vam fer sortida de 2 dies de la gent del Club Montbike. Va ser sortida conjunta de la secció BTT i Trail. Els de BTT si que fan més coses junts però els corredors encara estem començant a fer pinya. A més, natros teníem el handicap que coincidia en la Cursa del Vent del Reguers i el 10mil del Perelló. Així que vam acabar sent menys del que m’hagués agradat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Des de que fa uns mesos que em vaig enterar-me de la moguda, jo em vaig comprometre a organitzar les rutes a peu. Les dos zones per on es feia me les conec per la proximitat en Tarragona i d’alguna cursa. I pels comentaris dels companys, sembla que vaig encertar de ple.

Dia 1

Cornudella – Serra Major – La Morera del Montsant – Cornudella
Cornudella – Siurana – Cornudella

Dissabte comencem des de Cornudella per fer una volta d’uns 20Km pujant a la Serra Major, passant per la Morera del Montsant i tornant a Cornudella. Com que tampoc sabia qui vindria vaig buscar un ruta principal que faríem tots i una suplementària,  pujant a Siurana, per qui és quedés en ganes de més.

Al final som 4. Ramón, Miquel, Jon (el presi) i un servidor que acabaremm completant els 36km que ens sortiran. De principi enfilem cap a la Serra Major. Els 4 anem prou conjuntats. Ramon  que està molt fort. Seguir el seu ritme costa lo seu . Miquel que té cama de sobres. Per cada gambada d’ell, jo n’he de fer dos. Jon, al seu ritme. És com un diesel, que mai deixes al darrera. I jo aprofitant que sóc l’únic que porta GPS per frenar-los quan cal.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Dalt la Serra Major el temps estava emboirat i fa fred. Les esperances de poder coincidir en los BTTeros es fa complicat. El que si que comentem entre natros és quin goig fa córrer per aquella serra. Tombem cap a la Morera del Montsant per una baixada tècnica i molt divertida. Després de les pertinent fotos en uns cingles de la vora, al poble fem la primera cerveseta i menjem alguna cosa. A patir l’últim dia.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Continuem de tornada ja cap a Cornudella per un corriol de baixada molt corredor i acabem amb uns quilometres finals de pista.

No són ni les dos i per les notícies dels BTT, ja sabem que tardaran. Així que , una altra cervesa i menjar una mica més. Tots decidim fer la ruta cap a Siurana. L’aproximació per pista, una mica pesada fins que arriba la pujada al poble. Però el premi de les vistes a dalt del cingles no té preu. Són espectaculars i el poble molt bonic també. Ja només queda la tornada fins a Cornudella on arribem ja una mica cansats.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Un altre avituallament de Voll-Damm i cotxe fins a Poblet on dormirem i gaudirem de sopar conjunt en tot lo grup. Llàstima que la victòria del Madrid amb la Décima ens destrempa una mica.

Dia 2.

Masies de Poblet, la Pena, Cogullons i Mola d’Estat dels 4 Termes

El segon dia s’afegeixen al grup Pelli, que el dia anterior havia fer BTT, i Marga. Malauradament Marga no es troba be i torna al apartaments al poc de començar. Una llàstima.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Lo bo de la ruta d’avui és que coincideix molts trams del traçat amb els de BTT. Fem una pujada de corriol amb molta ombra i on es nota la humitat. És un terreny diferent al que tenim al Montsià. Les trobades amb els BTT és moment de broma i ‘piques’ a veure qui puja més ràpid. Fins i tot tenim temps de fer-mos un ‘selfie’.  Arribem a la Pena on carreguem aigua i fem foto de rigor.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Continuem pujada fins el Mirador amb unes vistes espectaculars. La pujada més forta ja està feta.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Com que jo em conec la ruta perquè la vaig fer dos setmanes abans, aprofito per avisar-los quan poden apretar. Això són moments pique entre natros, eh Pelli i Ramon!!.

Finalment arribem a la Mola d’Estat dels 4 Termes on ens fem la foto de família. El camí de tornada tot i coincidir, permet fer alguna variant com la baixada kamikaze pels Cogullons.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

A la darrera baixada ens trobem als ciclistes que han tingut problemes mecànics. Sort que porten a Barberà que és ‘mano de santo’.

Ja arribats als apartaments, dutxa i dinar de despedida a Montblanc.