Tag: Alcanar

torreta

Crònica: 1a nocturna Alcanar – Amposta

Estreno rentat de cara del bloc amb la crònica de la darrera locura dels Montbike. La idea va ser de Dani Climent i jo vaig col·laborar molt gustosament buscant el recorregut. La convocatòria la vam fer pública perquè no sols els dels club la fessin sinò que s’apuntés qui vulgués. Tot i que van confirmar més de 30 persones a la pàgina de Facebook al final vam ser 18 els valents que vam decidir fer esta bogeria. I dic bogeria perquè les condicios meterològiques eren prou dures amb un fort vent que com vam poder comprovar, ens tombava.

ermita

Eren les quasi les 21 quan arrancàvem cap l’Ermita de la Pietat. De moments les condicion eren prou bones. Un cop arroplegats ens vam dividir en 3 grups segons el coneixemet del camí i la velocitat. Jo vaig acabar en un grupet de 5 i la compantia. Pelli, selfi-man, i el seu inseparable Jack, Eva Cris, alias “No estem be”, Jaume, el nostre junior d’or, Jordi, l’infiltrat del BTT, i un servidor.

La primera part molt be, fins i tot ens sobrava roba, però a partir de les primeres rampes de cara a la Mola Cima i la Torreta vam començar a patir el un vent i un fred que no eren normals.

torreta

Un vent que et tombava i que en algun arribava a ser fins i tot perillós. Sobretot en les parts del recorregut més estretes i amb caigudes importants al costat. He de dir que jo no ho vaig passar gaire be i fins que no vam arribar a la Torreta, no vaig descansar. Un cop dalt i després de  la foto corresponent, cap al Mas d’en Comú a sopar que hi havia gana. Sort que vam poder entrar dins perquè se sentien unes ràfegues de vent que feien temor. No ens vam entretindre gaire perquè enseguida ens vam gelar.

D’allí, cap a Amposta per Matarredona, el Tossal dels 3 Termes, Cedrilles i Ermita del Montsià, vam tenir algun cop de vent important però el terreny ja era una altra cosa.

Content per l’èxit de la convocatòria i esperant que es repeteixi en unes condicions més idònies. I com a postre, diumenge calçotada i fideuada Montbike.

calsotada

Crònica: Pujada al Montsià 2014

Ara fa 10 dies que vaig fer la cursa Pujada al Montsià Memorial Francesc Bort (Madro), organitzada per la gent d’Alcanar, en la que vaig tenir una bona punxada . Fa 3 anys que l’havia fet en la modalitat de marxa i aquest any, amb l’objectiu de millorar en curses curtes i més corredors, vaig apuntar-me a la cursa llarga sense pensar-m’ho dos vegades. Són 28km en D+1450m, de les llargues del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre, coronant la Torreta del Montsià, el sostre de la nostra estimada Serra.

2014_PM_perfils_cursa_controls

 

10622819_10202860536610306_192358481677062528_n

Es dona la sortida i de moment bé, amb un ritme còmode i mirant de no animar-me massa. Els primers quilòmetres el recorregut invita a córrer perquè els desnivells no són molt pronunciats.  Jo ho recordo de quan vaig fer la marxa fa 3 anys on coincideixen tots dos traçats. Però quan ja es separen els dos recorreguts i iniciem la pujada a la torreta, jo ja noto que no estic tant be com pensava. Comença a avançar-me gent i no puc seguir el ritme. A meitat pujada,  pluja que havia aparegut tímidament cau en força i la pujada a la Torreta es converteix en èpica.

10482006_693491534062267_8205741260355947769_o

Un cop dalt la cosa s’ha calmat. Baixada ràpida per un corriol ple d’aigua i fang on sembla que em recupero però en arribar la pista les cames que no van. A partir d’aquí i fins l’arribada la cosa va a pitjor i fins i tot toca caminar en molt moments perquè les potes han dit prou. Si no fos perquè hagués hagut de caminar fins arribar al poble em retiro. Evidentment, els temps final, de pena. 4h23min20s i el 103 de 122 corredors.

10696199_693509687393785_7077978791455821474_n

Conclusions, una cursa massa llarga per després de l’Ultra Pirineu on millor haver descansat. Però no tot ha de ser negatiu. D’una banda, m’ha agradat molt el traçat de pujada a la Torr


eta i posterior baixada fins al Mas de Mulet,  una part del Montsià per mi desconeguda fins ara. També la companyia de la gent del club, els Montbike, que cada cop som més gent i on ens vam emportar el pernil al club amb més participants.

Només queda agrair als canareus per la bona cursa que ens han preparat, amb ganes de tornar l’any que ve per treure’m aquest mal sabor de boca que m’ha quedat. Propera parada, 12 d’octubre amb la Cursa Muntanyes de Tivissa.

Crònica: 5a Pujada al Montsià

Quina satisfacció et queda al cos acabar una cursa millor del que un pensava. I és que al resultat per mi és més que satisfactori. Li tenia un cert respecte perquè si a Falset vaig acabar com vaig acabar, el fet que Alcanar fos més quilòmetres i més desnivell feia que no les tingués totes. A més aquesta setmana pràcticament no he sortit a còrrer perquè em noto les cames carregades. Para més inri, havia d’anar al fisio però em va anular la visita.

A les 8:55, 5min abans de l’hora es va donar la sortida a la marxa. Prèviament,  a les 8h en punt havien començat a correr els valents que feien la cursa llarga de 32km, que també era campionart de Catalunya individual de Curses de muntanya. En tots 2 casos es va fer un minut de silenci per la mort Joan Sabaté, membre de UEC Tortosa i que va tenir un desgraciat accident el passat dijous.

Tot i que m’he posat al davant per sortir tranquil molta gent m’ha adelantat. Una cosa tenia clara, la intencio era sortir molt tranquil. Sóc conscient que he d’anar poc a poc i el que he de fer és anar acumulant quilometres per anar millorant poc a poc.

La cosa anava be però a partir del quilòmetre 7, coincidint en el tram de pujada entre ca’l Naudi i Bassa Blanca,  m’he començat a notar els isquios carregats. Així que he optat per intenta ser conservador i anar trossos a peu i trossos trotant. A l’avituallament de Bassa Blanca m’he pres un gel. Allí també m’he trobat a Jaume Vidal del MontBike Amposta (ja està be que últimament sols ens trobem de festa) i a partir d’allí hem anat corrent junts. Això m’ha anat de maravella perquè el seu ritme era el mateix que el meu i en els moments de desfalliment m’ha estirat. A més, com es coneixia el recorregut, en tot moment m’anava dient el que ens trobaríem.

Així després de superar el punt més alt a la Cogula ja hem encarat la baixada. Una baixada que ell la fa en bici i que jo li deia que ni boig baixaria en bici per alguns d’aquells trams.

Quant estàvem al quilòmetree 13 sentim crits “que venen de la cursa!!” és el primer classificat i li deixem pas. Veure’l baixar és un goig. El  que nosaltres fem lentament i en precaució ell ho baixa en quatre combades. Anem continuant fins arribar a la pujada a l’ermita de Remei per on hem passat abans. A partir d’allí ja sols queda una forta baixada de pedreta solta, ideal alguna patinada, i després unes pujades i baixades finals per acabar-te de rematar. Ja entrant a Alcanar  ens queda una baixada de 114 esglaons i l’últim quilòmetre. La cosa ja està però oportunament, a falta de 500m noto el bessó. Merda!, una altra vegada em toca entrar a l’arribada mig coixejant. Però be, la Marxa s’ha completat i el temps millor del que em pensava. 2h20m38s.

A banda de la satisfacció d’acabar-la, el que he  fet molt be és el tema de la hidratació. en cap moment m’he notat la boca seca cosa que a Falset si que m’havia passat. Poc a poc anem millorant.  Sinò passa res la propera ja és Riudecanyes-Escornalbou, el 16 d’octube. Espero ja tenir un enteanement més consistent per fer-la molt millor.

Des d’aquí felicitar a l’organització per tot. A més del avituallaments i els nombrosos voluntaris que ajudaven a evitar perdre’t, les salsitxes, baldanes i la cerveseta del final m’ha sentat a glòria.

Prèvia: 5a Pujada al Montsià

Aquest diumenge 25 de setembre de 2011 es celebra a Alcanar la 5a Pujada al Montsià – Memorial Francesc Bort (Madro). La prova es disputa en 2 modalitats: cursa i marxa. La cursa són 32Km amb +3600m  +1800m de desnivells positiu i la marxa 18Km amb +1500m +700m.

Jo m’he apuntat a la marxa. Són 5km més que la Cursa curta de Falset però amb una mica més de desnivell positiu. M’hagués agradadat tenir més temps per preparar-la però només hi ha 15 dies entre cursa i cursa. La intenció és sortir més suau per arribar be al quilometre 11, que correspon al punt més alt. A partir d’allí fa més o menys baixada fins a completar els 18Km, tot i que abans hi ha la pujada a l’Ermita al km 15.


Revisant el perfil, el més detacat.

  • Els primers 1.3Km hi ha una pujada de més de 100m de desnivell.
  • 3.5Km Avituallament
  • Entre el 3.5 i el 4.5 pujada de quasi 100m.
  • 5.5Km Avituallament
  • Del 6 al 8 pujada d’uns 175m
  • 8.5Km i 9.2Km Avituallaments
  • De 9.5Km al 11.25Km pujada a la Cogula
  • 11.5Km i 13.8Km Avituallament en baixada
  • 15Km Avituallament a la Moleta del Remei
Espero poder acabar millor de com vaig acabar Falset per això aniré més tranquil.