Tag: Alfara de Carles

Crònica: Cursa de Panxampla – Alfara 2014

Dissabte vaig poder gaudir d’una de les proves  més del boniques de Circuit de Curses de Muntanya de Terres de l’Ebre. Es tracta de la V Cursa  de Panxampla d’Alfara de Carles, amb un recorregut molt tècnic, sobretot,  a la primera part del traçat. Ja l’havia fet al 2012 i d’aquella vegada recordava principalment la baixada de la tartera que tan malament em va anar. Aquest cop, n’hi havia dos, així que,  si vols caldo, pos dos tasses. La que vam fer el 2012 era la segona mentre que n’havia una abans molt més empinada. Afortunadament, vaig poder superar-les tot i que, com és normal, vaig perdre bastantes posicions.

Cursa Panxampla (22)

Cursa Panxampla (16)

Al principi, hi ha la llarga pujada fins l’Espina que vaig fer en la companyia d’Isidro. En arribar a la primera tartera ja ens vam separar ja que  ell va baixar molt millor que jo. A la segona tartera, vaig poder baixar més dignament, millor que al 2012 però vaig començar  notar que la musculatura no estava preparada per estos descensos. Estos avisos es van concretar a posteriori amb dolors als tibials i quadriceps, en la part final de recorregut. L’ultima baixadeta va ser un suplici i en la darrera pujada fins l’arribada ja no hi havia forces.

10174889_640789845996216_1774391651689827001_n

DSCF0366

Al final, em quedo en un bon entreno però del que m’ha costat 3dies a recuperar-me. El que vaig xalar molt va ser en l’amplia participació de la gent del Montbike. Per un pèl no ens vam emportar el pernil. Va estar una excel·lent prèvia per al dia següent on vam celebrar el dinar del club. La fideuada d’Alfara, per un compromís familiar,  no vaig poder tastar-la. Sempre s’agraeix el bon ambient que es viu en el circuit.

diploma

10154295_528644620578307_5069577916186750861_n

2 curses per Setmana Santa, Cursa Panxampla

Aprofitant la Setmana Santa i l’arribada del bon temps, m’he apuntat a dos curses/marxes. D’una banda, la Cursa de Panxampla a Alfara de Carles i d’altra, les 24 hores de Cap de Creus. Són dos proves ben diferents però que m’han de servir per no perdre ritme de competició i continuar amb la preparació. Coincideix  també el cas que no és el primer cop que les disputo.

L’any 2012 ja vaig fer la Cursa de Panxampla. És una cursa de muntanya bastant tècnica però molt divertit, amb alguna baixada per tartera que té tela. Són 22.2Km amb D+ 1665m.

cursapanxampla14Aquest any ens em apuntat molta gent del Club BTT Montbike, i ens servirà com a prèvia per al dinar de club que fem aquest diumenge. Ja veurem que tal anirà.

Crònica: 3a Ultra Trail de les Fonts (2a part)

Jo que havia decidit dormir a Xerta per poder descansar més i evitar l’anada i tornada a Amposta, no se si va ser una decisió massa encertada. En una comuna sempre hi ha el “personatge” que arriba tard i es posa a inflar el matalàs a hores intempestives. Sort que no tinc mal despertar que sinò… Però be, anem a lo que interessa.

La Trail

Em llevo prou be després de la nocturneta tot i que noto alguna molèstia a l’iliotibial però sense importància.  Tot preparat arribo a la sortida on em trobo en Alfredo i Martín del Montbike. Després de la foto de rigor, anem a esperar el comte enrere.

20130309_055842

Comença la prova i el grup surt molt bastant tranquil. Queden molts quilòmetres, molts metres d’elevació i moltes hores per endavant. Els primers 10 kms fins a Paüls son prou suaus tot i que en pujada. Jo vaig sol, al meu ritme, entretenint-me escoltant les converses dels grupets. Curiosament, en un d’ells, va el mateix “personatge” que no m’ha despertat amb l’inflador. Em fixo be i resulta que el conec. Vam coincidir a l’arribada de la Rialp-Matxicots.

P1050908

A Paüls, confio en menjar una mica però en aquell moment s’ha acabat el coc. Merda!, jo comptava en menjar una mica. Així que toca continuar en la panxa buida. Comença la pujada cap a la Refoia on m’ajunto en Jose i Ramon  d’Ampostai el seu grupet. Jo em noto be a la pujada i els avanço un trosset.

Un cop dalt afluixo i menjo una barreta. A partir d’aquí fins a Prat de Compte ens anirem avançant mútuament amb els ampostins. Arribat ja al poble, ataco el pa en tomata i l’embotit, i fins i tot faig un trago de cervesa.

20130309_102924

Continuo camí de cara al Tossal dEngrilló. Després de l’aproximació arriba la pujada final que tela. Sort dels Pals perquè en algun moment em noto principi d’estrebada a la cuixa. Finalment a dalt, km33 i cap al següent avituallament, al km41. Tot i haver de superar alguna pujada  com el Coll de la Gilaberta, la part el descens fins a Sant Roc és bastant corredor.

20130309_120648

Allí, esperant menjar de valent, resulta que ja no els queda embotit. Merda! En les ganes que tenia. Pos au, trago de cervesa, una mica de pa i a continuar. Cap  a  la 3ª pujada del dia, l’Espina.

Aquí trobo restes de neu i encara que ens havien avisat que estava molt malament, no trobo gaires complicacions. A banda de les cames començo a notar la planta dels peus que fa mal. Un cop coronada l’Espina, toca la baixada a Alfara de Carles. Jo ja se que m’espera perquè entrenant la vaig fer, però tot i estar preparat, és un autèntic trencacames.

Per fi, arribo a Alfara, bastant matxacat de peus. Així que m’agafo un bon descans. Després de canviar-me els mitjons i avituallar-me be (no falten els 2gots de cervesa) decideixo afrontar els darrers 17km amb l’última pujada del dia.

M’ho agafo en molta calma. Vaig xino-xano i a meitat de pujada em torno a trobar el Raül, el personatge de l’inflador, amb qui entable conversa. Va acompanyat d’una parella, Pau i Pilar amb qui ja faré la resta del camí fins l’arribada. Jo els vaig explicant el que ens anirem trobant i a mi em serveix per estar entretingut els darrers quilòmetres.

Finalment, ja de nit, arribem tots 4 a Xerta, molt cansats però contents. Un cop creuada l’arribada,  ja em veig en possibilitat de completar l’Ultra de les Fonts. 70km i 4000 D+ en 14h26m

Després de la dutxa m’ajunto a sopar en Raül i tota la seua colla dels Koala Team on gaudim d’uns plats de macarrons, unes cerveses i em faig un fart de riure escoltant les seues aventures. Mira si estem entretinguts que tota la penya ja ha marxat a dormir i som els últims d’abandonar el Casal de Xerta.

Crònica: 3a Ultra Trail de les Fonts (1a part)

Uf, encara estic al núvol per totes les sensacions viscudes en este magnífic cap de setmana. Mira que vaig estar a punt de renunciar perquè el mateix cap de setmana coincidia amb una celebració d’una persona molt especial. Espero que em sàpiga perdonar no haver estat al seu costat. Però al final vaig triar intentar la Ultra Trail i puc dir que estic molt content per haver pogut acabar-la. 120km amb 6000m D+ en un temps de 21h26m21s. Però anem al detall.

 La nocturneta

Després de recollir els dorsals i la bossa dels obsequis  marxo a preparar-me per la sortida. De camí a Xerta ha plogut no obstant, encara que a mitja hora de començar, ha parat. Em vesteixo i cap a la sortida. En el briefing, on ja ens avisen que ens haurem de mullar-nos perquè passem per un barranc. Un cop finalitzat comença la música i el compte enrere.

Es dona el tret de sortida i començo suau però a ritme alegre pels carrers de Xerta. La nocturneta, de 23km i 350m D+ és molt ràpida i s’ha de vigilar de no anar gastar massa energies perquè encara queda la Trail de dissabte i la Cursa de diumenge.

Quan arriba el primer corriol, anem en fila índia i jo, amb el llum del lot, vaig seguint els passos del corredor que tinc davant. Conscient de no passar-me modero el ritme en quan l’elevació és més pronunciada. En arribar al punt més alt, sobre el Km6, comença una baixada per pista bastant trotadora, tot  i que el terreny està tot enfangat. Passo per l’Ossera on hi ha el primer avituallament i prenc 2 gots d’issotònic.

Continuo baixant amb molt bones sensacions de cara a Aldover. Prop del poble em trobo amb el famós barranc, on l’aigua baixa en força. L’organització, molt prudentment, ha posat una corda per ajudar a passar-lo. L’aigua per sobre el genoll ens deixa els peus ben mullats. Espero que després no passi factura amb alguna butllofa.

Foto TrailRoquetes

Arribo al poble d’Aldover , km14, que sembla una festa. Molta gent al carrer, música de xaranga i fins i tot speaker animant als corredors. Dona gust l’ambient. Després de veure i menjar alguna fruita, Continuo per fer els darrers 9kms. A partir d’aquí decideixo baixar el ritme perquè tinc el cap més pensant en la Trail que no en lo que estic fent. A més, del barranc m’ha entrat alguna pedreta a la sabata. Per a més iniri, ens toca tornar a creuar per dins de l’aigua per sota d’un pontet de la carretera.

A partir d’aquí el camí transcorre per pista en pujada. Així que, a consumir quilòmetres. Darrer avituallament i a tornar cap a Xerta. Els darrers quilòmetres passen per canal de la dreta de l’Ebre fins arribar a Xerta. La darrera recta es fa llarga i només tinc ganes d’acabar.

Finalment, arribada en un temps molt per sota del que tenia previst. 2h18 quan el que calculava era 2h30 en el millor del casos. Nomes espero que això no em passi factura el dia següent

Crònica: 3a Cursa de Panxampla a Alfara de Carles

Sensacions contraposades les que he tingut aquest diumenge després de fer la 3a Cursa de Panxampla a Alfara de Carles, en un recorregut molt tècnic i exigent però a la vegada molt bonic.

Començàvem puntuals a les 9h després de recollir el dorsal i la bossa del corredor i de saludar a altres ‘matats’ que com jo ens llevem un diumenge a les 7h del matí per córrer per estos montes. A més, amb el fort vent que va fer acte de presència i que avisava del que ens trobaríem a les Rases.

Després d’1km en que sortim del poble i passem pel costat d’una granja que ens ofereix els seus millors aromes, ja trobem el primer tap amb l’inici de la sendera que puja cap a amunt. Evidentment, impossible d’avançar i toca adaptar-se al ritme dels que tens al davant. Un cop arribem al corral de Marí, on hi ha el primer avituallament, tombem cap a l’esquerra i anem planejant per una sendera molt divertida i corredora fins arribar a un tram de pista on hi ha el 2n avituallament. Una mica d’isotònic i platan i a afrontar la pujada forta del dia. Poc a poc anem pujant i aquí noto jo que el tema cardio no el porto massa be últimament. Costa seguir el ritme del grupet que tinc davant per això m’adapto al ritme d’un altre corredor que com a jo anem més lents. La pujada és llargueta així que l’agafo en paciència. Com a referència faig servir l’altímetre del GPS i també el tipus de vegetació que va canviant a mesura que anem pujant. Finalment arribo dalt de la Punta de l’Espina (1182m)  i ja començo a notar el fort vent que ens espera a les Rases. Començo la baixadeta un altre cop a bon ritme passant pel 3r control on el sofrits voluntaris tenen un tip per conservar els gots d’enpeus.

 

Arribo a les rases i certament costa mantenir-se dret.De quan en quan venen uns ràfegues de vent que tela. Sento unes esquelles de bou a l’altra banda de les Rases i quan passo a l’altre costat intento buscar el bous i l’únic que veig són 3voluntaris indicant el camí batent les esquelles.

Deprés d’una lleugera pujada comença una baixada molt tècnica i empinada per una zona de pedreta fina tipo tartera que intento baixar com puc.Sempre he estat un negat per les baixades i això ho corrobora veient la quantitat de gent que m’adelanta en este troç, entre ells Ramon Monteso que temps de saludar-lo ja està baix de tot. Al final del tram em dono cop al turmell en una pedra que em deixa mig coixo. Intento agafar l’estela dels darrers que m’han avançat però impossible.Massa tard.Poc a poc el turmell es va tornant a posar al lloc i puc tornar a correr.Així arribo a la cova del Adells on hi ha un altre avituallament.

Continuo i aconsegueixo atrapar als que van davant meu i arribo al desviament cap a cova Pintada. Un altre cop a pujar tot i que de forma més suau.Jo intento accelerar el ritme però no hi ha manera.Un cop passada la Cova toca una sendereta que, entre que és estreta i sobretot que patina bastant, torno a perdre temps. Finalment arribo a les fonts del Toscar.

Quen poc més de 7km en que es pot córrer i agafo un ritme cómode per fer aquests darrers quilòmetres. De totes formes aquí començo a notar els isquios i em costa seguir els que van en mi. Després d’una forta baixada s’arriba a la carretera d’Alfara on toca tornar a pujar en direcció al poble. Alguna sendereta i els darrers 2 quilòmetes per una carretereta asfaltada fins entrar al poble. Finalment 3h46m42s i bona sensació de cames (excepte els isquios) però també una mica marejat.

Ja acabat, conversa per comentar la cursa amb els companys de club Montbike Martí, 8è classificat final, Gasparín i Adolfo, amb el seu particular pique. I mentre feia la cerveseta un plaer parlar en Elena de la UEC Tortosa, 2a classificada en fémines i recent guanyadora de la UT Les Fonts a qui li agraeixo els consells de cara a les properes curses. El proper dimege torno a la Copa Catalana de Caminades de Resistència, Pels Camins dels Matxos de 62.8Km en 6000m desnivell acumulat i que a més dona 2punts per l’UTMB.

NOTA: Excepte la primera foto, la resta són totes del web de la Cursa.

Prèvia: 3a Cursa de Panxampla a Alfara de Carles

Torno a fer canvi de xip. Abandono la CCCR i torno a disputar una de les proves del Circuit de Curses de Muntanya de Terres de l’Ebre. En aquest cas vaig a fer la 3a Cursa de Panxampla a Alfara de Carles de 23Km i desnivell +1600m, una cursa que com vaig poder comprovar aquesta Setmana Santa és molt xula però a la vegada dura i tècnica.

I és que aprofitant que el dilluns de Pàsqua era festa vaig anar a fer el cicrcuit complet com a entrenament i a la vegada per veure que tal es comporta el meu peu després de les molèsties que vaig patir a la Marxa Molins – Vilafranca. Vaig fer servir un altre calçat diferent i la verita és que molt be. Amb les Puma NightFox ja no vaig notar en cap moment les molèsties a l’empeine i crec que les tornaré a comprar.

Pel que fa a la cursa, després de fer tot el recorregut, puc dir la cursa és molt xula.  Com he comentat també, és bastant tècnica i personalment no penso fer l’animal no sigue que prengue mal.

Només sortir del poble ja s’agafa el GR que puja durant prop de 3km uns 350m. Després hi ha 1.km de carena per per agafar la pujada forta que a mi em semblava que no acabava mai. Són 2.5km en un desnivell positiu de 600m fins arribar a la Punta de l’Espina. D’aquí comença una lleugera baixada de cap a les Rases del Marraco. Ésta part és molt xula, amb unes vistes impresionants.

Un cop superades les Rases toca fer la baixada molt tècnica. Aquí ja li pots posar un parell i sobretot, com he dit, no pendre mal. En aquest troç, el passat dilluns vaig trobar bous i sobretot un mascle que em va fer girar cua fins que va marxar ja ques estava de ple del recorregut. Després de superar la baixada, en dirigim cap a la Cova dels Adells. Després de la cova, cap a la Font del Bosc Negre on jo vaig aprofitar per posar el cap baix l’aigua que queia. Continuem baixant de cara a el Toscar per una baixadeta molt divertida tot i que amb moltes pedres soltes que has de vigilar on posar el peu.

Abans d’arribar al Toscar s’agafa la desviació cap a la Cova Pintada. Este troç el vaig intentar fer un cop, però com que no s’havia quan es tardava fins la cova i anava just de temps, vaig tirar cap endarrera. Estem sobre el Km13 i després de la pujadeta. be una baixadeta per un sender molt estret.

S’arriba a les Fonts del Toscar i ja encares la tornada cap a Alfara per una zona que en el meu cas i segons la ruta de GPS passes per una zona que hi havia un ramat de bous i vaques. Com que el camí passava pel mig d’ells jo vaig pegar una bona volta deixant-me les cames com un mapa.

Passat este troç j acanvia el paissatge i és més de garriga. Es baixa per un fort pendent fins a tocar la carretera que ve de Tortosa. Abans toca creuar un rierol on a mi em va tocar sucar els peus de ple. Ja queda poc. Una sendereta, que jo no la vaig trobar i vaig seguir la carretera, i el darrer quilòmetre fins entrar al poble.