Tag: Andorra

IMG-20150314-WA0032

Sortida raquetes Montbike 2015


Ara fa uns quants anys vaig provar les raquetes de neu i, tot i ser una iniciació una mica accidentada, em va agradar l’experiència. Aquest any volia tornar a provar-ho i vaig aprofitar la sortida que organitzava el club, els Montbike, per aputar-m’hi. Destinació Andorra, on només passar la frontera em van vindre al cap un munt d’imatges i records de l’Ultra Mític del juliol passat.

IMG_1232

Es van preparar dos rutes, una el dissabte i l’altre el diumenge. Dissabte vam anar a les pistes de Grau Roig i vam fer una ruta circular fins la zona del llac de Pessons. Va ser una ruta que vam començar amb un sol esplendid i vam acabar amb una nevada de les que costa veure alguna cosa. Va ser una passejada sencilla tot i que hi havia alguna pujadeta que tela. Segons el GPS van sortir uns 8Km amb casi D+600m, que vam completar en molta tranquilitat.

IMG_1245

IMG_1249

IMG-20150314-WA0032

IMG_1252

 

De totes formes a mi ja em va anar be perquè vaig tenir un problemilla amb les botes de muntanya. Ja es el segon cop que em passa. Es podreix la sola i es va desfents  a trossos. Estic segur que podria resseguir la ruta seguint tots els trossos que vaig deixar per la ruta. I com a mostra, aquí van un parell de fotos.

IMG_20150314_172631IMG_20150314_172722

 

El diumenge volíem fer la ruta del pics Maià i Ortafà que començava des del Port d’Envalira però malauradament l’estat de la carretera ens va aconsellar tirar enrere. Com a alernativa vam anar a la Vall d’Incles, una ruta bastant sencilleta i plana però que ens va permetre al menys fer alguna cosa que amb la nevada del dia anterior ens va deixar un estat de la neu immillorable. Van ser poc més de 6Kms en poc desnivell on si que vam riure tot i més, jugant i fent bromes.

IMG_20150315_101327

IMG_20150315_124150

 

La veritat és que va ser un cap de setmana dels de recordar i on, tot i ser un grup heterogeni, sempre saps que t’ho passaràs be. Evidentment no tot va ser excursions i monte, sinò que també vam tenir temps per la diversió, com no. L’any que ve a veure si puc repetir-ho.

IMG-20150314-WA0021

Crònica: Andorra Ultra Mític

Han estat 4 mesos de preparació i uns quants més d’il·lusió. Des del dia que em vaig apuntar tenia clar que aquest seria l’objectiu del 2014. El meu límit fins ara eren els 101Kms de l’Ultra Cavalls de Vent i aquest any tocava superar-ho. Pot ser una opció hagués estat Emmona (110km i D+8450m) però em vaig decidir per l’Ultra Mític d’Andorra (112Km i D+9700m).

L’Ultra Mític d’Andorra té 112Km però me la vaig plantejar com 3 etapes seguides d’acord amb els punts de vida o d’abandonament. M’acompanya el Xavi amb qui vaig començar les llargues distàncies, tot i que ell va estar a punt de no venir.

En arribar a Andorra ja es veu molta animació i ambient, Els de la Ronda dels Cims ja porten hores per estes muntanyes. Entre els participants, em trobo vells coneguts com la Pilar i el Pau de UT les Fonts i també algú del terreno com Sergi de la UEC Tortosa que participa a la Celestrail. Després del briefing, temps de descansar i acabar de preparar la motxilla. Són les 22h de la nit de divendres i comença l’aventura.

Ordino – La Margineda

És la primera i més dura. Per mi, la clau per saber si podria acabar la Ultra o no. Comencem a Ordino divendres a les 22h amb un ambient espectacular. Els primers 6km fins a Llorts és nota el suport de la gent que havingut a veure la sortida. A partir d’aquí, s’iniciarà la solitud de la muntanya. Be al principi,solitud poca perquè allò és una processor de corredors fins al Clot de Cavall, amb 1500m positius. Després, baixada fins al Pla de l’Estany (km17) amb el primer avituallament. Aquí s’inicia la pujada al Pic de Comadpedrosa. Un ascensió que com be comenta el meu company Xavi en algun tram sembla Mordor. Segur que si Frodo hagués hagut de pujar fins dalt a desfer-se de l’anell ho hagués desixat per algú altre. I és durent la pujada hi ha moments et toca anar a 4 grapes. Un cop coronat baixada tècnica on en certs moments, trepitges neu. Arribada al Refugi de Comapedroa,  moment per menjar un bon plat de pasta i recuperar forces. Jo estic més tranquil perquè li tenia molt respecte al Coma i l’he passat bastant be.

Continuem camí cap a Margineda. Primer fem la Portella de Sanfons i després el Bony de la Pica, on el Xavi comença a patir. Aquí jo m’avanço i inicio una baixada molt tècnica al principi que després es suavitza. És un descens de 1400m negatius que sembla no acabi mai. Pensar que un cop baix és el final de la 1a etapa i que em trobi prou be físicament em fa baixar bastant ràpid.

Un cop a Margineda menjo dos plat de pasta i em canvio de roba mentre m’espero al Xavi. Començo a veure que la fita de l’Ultra és possible. De moment porto 43Km i D+3900m, les cames responen i porto bastant de marge respecte a l’hora de tall.

pmitic1

Margineda – Bordes d’Envalira.

Xavi ja ha arribat i es planteja plegar. Comenta que mentalment no està preparat per la cursa, tot el contrari que jo. Des de principi d’any que la tinc en ment i el darrers 4 mesos han estat planificats per fer-la, així que continuo sol cap a les Bordes d’Envalira. De principi hi ha una dura i llarga pujada cap al Coll Bou Mort i el refugi Claror. Jo començo be però al tram final tinc una pàjara de les bones. Feia 10 dies que havia fet el mateix tram en 2h30 i aquesta vegada tardo 3h30. No obstat aconsegueixo arribar al refugi on descanso prou i m’alimento tot el que puc. Alli em trobo un vell conegut de l’UT les Fonts de Xerta que vaig fer fa 2 anys. És el Vier, alias Patillades, que estava dormint. Ell fa la Ronda i com que el tros fins el Refugi de l’Illa coincideixen totes dues curses, el fem junts. Això em fa revifar. M’adapto al seu ritme i aconsegueixo anar recuperant forces poc a poc. Un cop a l’Illa, torno a menjar un altre plat de pasta i un bon caldo d’arròs. Conec be el que em queda, pujadeta a la Collada de Pessons i després baixada interminable i pesada fins les Bordes on arribo sobre les 22:15. Ja porto mes de 24h i comença la 2a nit. Aquí prenc una decisió i és dormir una estona.

pmitic2

Borde d’Envalira – Ordino

Torno a canviar-me de roba i aquest cop m’abrigo. La temperatura ha baixat i la gent ja comenta que la nit serà més freda que l’anterior. Això no em traquilitza perquè que aquesta segona nit l’hauré de fer sol. Per sort, tot aquesta etapa me la conec d’una de les excursions que havia fet altres anys per Andorra. La primer pujada fins el Pas de les Vaques és com la recordo. Pujada pel recte. Res de corriols. A banda del desnivell, perdo molta estona buscant contínuament el marcatge de la cursa. Però finalment arribo a dalt i per sort no fa tant de fred com esperava. Després d’una bona estona carenant baixo cap al Refugi d’Incles. Que llargues es fan les distàncies quan estàs cansat, sembla que no arribi mai. Finalment ho aconsegueixo i un bon caldo calentet mira d’ajudar-me a calentar el cos. Toca la pujada més dura de les dos que em queden. És la de Cabana Sorda i a banda de ser llarga hi ha algun tram de forta pendent. Estic tremolant, amb les mans gelades i per empitjorar-ho tinc son. És lo pitjor perquè vas caminant i no controles la direcció. Sembla que porti alguna cervesa de més. Com a solució em poso cantar i això em revifa, fent la pujada bastant decidit. Arribo a dalt i ja surt el sol. Baixada cap al com de Jam, on em trono a trobar un vell conegut de Xerta. És el Jordi Costa, un màquina que també fa la Ronda i que aquest any fa UTMB. Ara ja darrer coll. És la colla de Meiers, costa però al final el corono i allí ja baixada de 17Kms cap a Ordiono passant pel Sorteny. els darrers quilòmetres els faig bastant ràpida i finalment arribo al poble en mig de l’aplaudiment del públic i l’speaker corejant el meu nom. Gallina de pell!!

Temps final, 37h25m, bastant per sota de les 40h que havia previst i veient la possibilitat d’haver-la fet en menys de 36h.

pmitic3

 

Reflexions post-cursa

Primer de tot, molt content per haver complert objectiu, havent acabat per sota del temps esperat i fer-ho prou be físicament. Això dona idea que el treball d’aquests 4 mesos ha donats els seus resultats. També m’alegra haver estat un dels 155 corredors de 325 que han acabat. Amb tants abandonaments dona idea de la duresa de l’Ultra. I no és un tema només físic sinò també mental. Recordo uns nois de Castelló que a Bordes van plegar i jo els vaig dir que els més dur estava fet. La seva resposta va ser, “uf, una segona nit sense dormir no l’aguantarem..

Felicitar a l’organització per tot el treball fet. Els avituallaments, completíssims. Poder menjar el que vulguessis en cada parada i sobretot , coses consistents, crec que per mi va ser clau. A diferència de Bastions on va haver llocs que només quedaven engrunes aquí no et feia falta de res. El voluntaris, un 10, sobretot aquells que estaven als controls de pas de llocs complicats com al Comapedrosa, on de fred i vent en feia un rato. També s’agraeix com han vetllat per la nostra seguretat. Aquest ultra transcorre molts trams per alta muntanya i les condicions de temps són imprevisibles. No obstant, hem tingut la gran sort que el temps ens ha acompanyat. Amb pluja i fred, hagués estat un infern.

I per acabar, unes paraules per una persona que a cada parada m’enviava missatges d’ànims i preocupació, gràcies al quals vaig poder el petit moments de crisi.

I ara que?

Això em pregunto jo. Ara que he fet el que volia, ara que? De moment ja tinc un altre objectiu totalment inesperat. fa unes setmanes vaig ser agraciat amb un pitrall per la Ultra Pirineu, l’antiga Cavalls de Vent, gràcies al programa Tot Gira de Catalunya Ràdio. Així que, no he de continuar preprant-me per millorar el paper de l’any passat.

Abans però m’agradaria treure’m una espina clavada….

En motxilla per Andorra

A vegades no tot és córrer i córrer per la muntanya sinò que s’ha de gaudir del monte en tranquilitat. Així que després de l’Olla de Núria volia descansar  donat que fins a final d’agost ja no tornava a competir.

Per tercer any consecutiu amb alguns amics hem pujat a Andorra a fer una mica de muntanya els dies 1 al 3 agost. El primer any vam fer el Pic de l’Estanyol, el segon vam intentar fer el camí de l’Ossa tot i que al final ens vam extraviar i només vam poder completar la primera part. I aquest any hem fet una troç de la Ronda dels Cims, la gran ultra d’Andorra. En total han estat uns 35km en 3 dies dormint en 2 refugis.


Josep (blanc) Xavi(gris) Roland(roig)

L’excursió l’he preparada jo i he hagut de retallar part del que pensàvem fer tenint en compte que a darrera hora es va apuntar un dels amics que practicament no fa res de muntanya. Així les etapes eren de 10km la més curta a 14 la més llarga. I crec que tot i que ha patit, ja m’ha dit que per l’any que ve es torna a apuntar.

Sorteny – Cabana Coms de Jan

Deixem el cotxe al parking del Sorteny lloc de sortida de la pujada al Pic de l’Estanyol i després de passar per la refugi del Sorteny anem a buscar la Collada de Meners (2718m). Josep pobre comença a patir una mica però com que no ens persegueix ningú anem al seu ritme i fent les parades que calgui. Un cop a la Collada, Roland, Xavi i jo decidim fer el Pic de Serrera de 2913m. Josep pobre està massa cansat i decideix quedar-se. Només són 200m de desnivell des de la Collada i val la pena allargar-se al Pic.

Després de la foto de rigor i tornar a reunir-nos amb Josep continuem marxa cap al refugi. A partir d’ara pràcticament tot és baixada cap al refugi. Aquí Roland i jo decidim adelantar-nos perquè és un refugi lliure i com només hi ha 10places pateixo perquè estiguin ocupades. Per sort, en arribar tenim 4 places lliures en una mateixa sala. Ideal. Al final del dia, tota la cabana està plena.

Cabana Coms de Jan – Refugi Juclar

Després d’esmorzar i plegar tota la motxilla comencem la caminada en busca el Coll de la Cabans Sorda. Durant la tarde d’ahir hem estat intentant esbrinar per on es puja i finalment veiem que puja per  on havíem intuït. De lluny sembla molta complicat però quan ens trobem a part final veiem que tot i pujar vertical no te cap dificultat.

Un cop dalt del coll, aprofitem per fer el Pic de la Coma de Varilles de 2758m. Aquest cop el fem tots 4. Després de tornar al coll baixem al refugi de la Cabana Sorda on ens trobem un grup nombrós de xiquets, que es veu han passat la nit allí, així com un ramat de cavalls. Després de parar per menjar una mica continuem en direcció a la Vall d’Incles.

En arribar-hi a la zona del parquing ja només queda la pujada fins al Refugi de Juclar, on allí el Roland i jo ens piquem per veure quina diferència li trec pujant. Sembla que no s’acaba mai però finalment arribem a dalt on després de registrar-nos aprofitem per fer un banyet al llac del mateix nom.

Refugi de Juclar – Pas de la Casa (Envalira)

La darrera etapa ens ha de portar al Pas de la Casa. Baixem del refugi pel mateix lloc on fa 1 any van morir  6 persones en un accident d’helicopter. No acabem de baixar del tot ja que agafem el GR que ens porta directament a la Vall de Siscaró. Dels troços més divertits que hem fet i a més de forma inesparada.

En arribar a la Vall encarem la pujada al Coll del Port Dret. Ja de pujada i veient lo cansament de Josep, Roland i jo decidim que el millor és retallar el recorregut. Per això en lloc d’anar cap al Pas baixem directament a Bordes d’Envalira seguint les indicacions del mapa.

El descens al ser bastant directe té trossos que tela i veiem que la decissió ha estat encertada perquè Josep pobre ja no pot més.

Un cop al poble a esperar l’autobus que ens portarà a Andorra la Vella i d’allí a gaudir del cap de setmana.

 

 

 

 

 

 

 

 

Resum de 3 setmanes sense competició.

Apuntat a l’Olla de Núria.

Feia temps que volia fer aquest excursió per l’Olla de Núria i que millor que fer-ho en una cursa. Per sort vaig obtenir plaça per aquesta cursa de 21km amb 2000m D+ que es farà el proper 15 de juliol. Ara mateix els meus entrenaments estan orientat per fer-ho el millor possible.

Mala sort en la Ultra Cavalls del Vent.

Malauradament no vaig tenir sort en el sorteig de la Cavalls de Vent. 900 places per a 1700 peticions i jo em vaig quedar fora. Una verdadera llàstima perquè tenia molta il·lusió de fer aquesta cursa que l’anys passat va tenir un cartell de luxe. A més era la cursa en la que intentaria aconseguir els 3 punts que em fan falta per apuntar-me a la UTMB.

Per sort ja he trobat una alternativa. La Rialp Matxicots, el 15setembre.

Cap de setmana de 3dies a Andorra

Aprofitant que dilluns 28maig era festa, vaig fer una visita als meus amics que viuen allí i de passo a entrenar per aquelels muntanyes. Dissabte em va acompanyar el meu amic Iban a pujar el Casamanya, un 2740m. Ell pobre, no va arribar a fer cim i va patir molt dels genolls. La pujada molt be però la baixada vam tirar pel dret i a més ens va agafar la pluja, calamarssada i fins i tot llamps. Una bona aventura de 22Km amb 2000m D+.

Diumenge, a recuperar-se de l’esforç del dia i de la nit i per la tarda visita de botigues per Andorra on jo vaig fer fira: Salomon XT Wings 2 i uns pals de la Black Diamond plegables.

Dilluns, aprofitant que el meu amic treballava vaig decidir fer la ruta del Camí de l’Ossa en solitari que havia intentat amb una colla fer l’estiu passat i que en aquella ocasió ens vam equivocar de camí i no la vam acabar. Aquest cop la vaig completar i vaig aprofitar per fer el Pic de Pessons de 2857m. Total 33km amb 1800m D+.



Primavera Sound 2012

I és que no tot són marxes i curses a la meua vida. Feia 10mesos que tenia l’abonament per aquest festival i ja porto anys repetint. Ideal per escoltar velles glòries i descobrir nous grups. Llàstima que el darrer dia no vaig poder anar per un compromís.