Tag: Cavalls

Crònica: Ultra Pirineu 2014

Ara fa un any vaig poder completar l’Ultra Cavalls de Vent 2013 que donava la vota al Cadí i de la que guardo molt bons records encara que en aquella ocasió el resultat en quan a temps no va ser ni molt menys per tirar cohets. Aquest 2014, la cursa canviava el nom i passava a dir-se Ultra Pirineus. També hi havia alguna modificació en el recorregut com ara que el seu pas per Gósol i Saldes i   es saltava uns quants dels refugis de la Cavalls de Vent. Pels puristes, era com perdre una mica l’essència.

recorregut

Jo ni molt menys pensava repetir. Per aquest setembre ja tenia en ment l’Ultra Comtes d’Erill, però en un sorteig de programa Tot Gira de Catalunya Ràdio  em va tocar un  pitrall per la cursa i evidentment no podia deixar passar l’oportunitat de tornar a Bagà.

Divendres 19 tocava recollir la bossa del corredor i també hi havia el briefing. No se perquè, vaig tenir la sensació de menys ambient que l’any passat. La primera sorpresa és trobar-me a Eloy d’Amposta que anava acompanyat de la dona, Lorena i la filla Ainoha, i que tornava a repetir experiència. Amb ells vam anar a fer un beure abans del briefing, un briefing en el que, a banda d’explicar canvis de recorregut ens expliquen el material obligatori segons les previsions metereològiques. Sembla que farà bo.  Són vora les 22h, hora de sopar i descansar.

Dissabte 20 , l’ambient a Bagà previ a la sortida ja és diferent. Molta i molta gent, tant corredors com acompanyants. Al calaixò de sortida torno a coincidir en Eloy. Penso que una bona estratègia és posar-me a roda d’ell per rebaixar el temps. L’any passat jo havia fet 26h i ell 22h, i aquesta vegada el meu objectiu és baixar de les 24h. Un minut i comença a sonar la música de l’Ultim Mohicà, no puc evitar que se’m posin els pèls de punta i pensar en el que tinc per davant . Compte enrera i comença l’Ultra Pirineu 2014!!.

IMG_20140910_200415NOTA: aquesta és la xuleta que portava a sobre per controlar els temps de pas. Són referències  per fer-la el les 28h màxim que tens. Em va servir per poder anar retallant temps.

Bagà – Ref.Rebost

Primers metres i impossible córrer de tanta gent. Som prop de 1000 corredors. A la sortida del poble ja veig que estic de la meitat cap enrere i ja he perdut a Eloy que s’ha avançat. Primeres rampes camí de Rebost i el tap és descomunal. Molts estona sense poder anar al meu ritme però també va be perquè queda molta carrera. Més d’1h30 per pujar fins dalt de tot i en 1h37 ja estic al primer control. Omplir aigua, menjar un platan i a continuar. La idea que tinc és reduir al màxim els temps de parada als controls per poder rebaixar crono.

Ref.Rebost – Ref.Niu de l’Àliga

Continuo pujant direcció Niu de l’Àliga.  Als llocs on es pot arribar en cotxe trobes molta gent animant. L’ambient, com l’any passat és una passada. Anem pujant a bon ritme en fila índia perquè tampoc tens lloc per adelantar. Passem el Coll de Pal i pràcticament estem dalt. Només falta uns dos quilòmetres de carena fins al control de Niu de l’Àliga. Molta gent ha pujat amb el telefèric per veure la cursa, i entre ells la Lorena i el cunyat de l’Eloy, Joan. Em diuen que l’Eloy encara no ha arribat. Que extrany, pos si ell s’havia avançat des de l’inici. Els saludo i avituallar-me. Tampoc m’entretenc massa. Got de caldo, fruits secs, melò i omplir aigua i isotònic. Porto 3h10 i ja he rebaizat més de 2h sobre el temps de pas.

612

10707997_10202855020121368_240715557_n

Ref.Niu de l’Àliga – Plans

Començo la baixada direcció a les Planes Altes. De moment vaig be. Conec aquest tram fins al proper control perquè ja l’he fet diversos cops i se que s’ha de tenir paciència. És un contínuo puja i baixa, amb alguna desnivell important, que es fa llarg. Jo, com sempre, m’ajunto en algun grupet i a mirar de seguir el ritme, però ja no em noto tan fresc com al principi.  Després de fer tota la ceran de les Planes Altes, emprenc ja la baixada cap a el control Plans. És una bona estona de pista que a mi se’m fa un xic pesada. A més em falta aigua. Sort que finalment arribo a l’avituallament, Km27.

10646931_731134866960252_1750000297884791724_n

Plans – Bellver

Només sortir, sento que criden el meu nom. És Eloy!. Sembla ser que al sortir de Bagà li havia trucat la dona i s’havia entretingut. Per això l’havia avançat. Llavors em diu, “va que farem junts el que queda”. Jo encantat però interiorment penso. “Ai que me tocarà patir”. Ell està fort i no se si podré aguantar el seu ritme, però un company de viatge amb el que poder conversar fa que les hores i els quilòmetres passin més be. Comencem a baixar cap a Bellver per una corriol diferent a l’any passat. Al principi està be, però la part final d’aproximació al poble es fa llarga. Eloy caminant a bon ritme i jo al trotet perquè em costa seguir les seues passes. Començo a notar el cansament. No portem ni un terç de l’Ultra i ja me noto les cames. Finalment arribem a Bellver on ens espera la família d’Eloy.

Allí, control de material.  En el meu cas i de l’Eloy, tot en regla, però al darrera meu sento com desqualifiquen a un corredor. Em sembla que és per la jaqueta impermeable. I no serà l’únic. S’han posat durs i ja està be després de l’experiència de fa dos anys on, amb el mal temps, es van donar situacions dramàtiques.

10647829_10202855019201345_911704715_n

Bellver – Pendis

Després de mitja hora de parada, reemprenem la marxa. Hem pogut recuperar forces tot i que lo plat de pasta no era cap delicatessen. La pujada cap a Pendis coincideix amb la baixada de l’any passat i no és tan pesada. De totes formes sembla que no acabi mai. A més, la calor ja es nota i l’aigua pràctiacament l’hem acabat, A més, la que ens queda està calenta. Sort que un cop dalt trobem una caiguada d’aigua i aprofitem per beure.  L’aigua està fresquíssima i sap a glòria. I això que tenim l’avituallament a ben just 500m.

Pendis – Prats

La parada ha estat curta. El tram que ve ara és llarg. Són uns 11kms en que vas pujant progresivament. Quan estem  al quilòmetre 50  portem ja 10h de cursa. Bona mitja  que em dona esperances de complir el meu objectiu. De totes formes jo començo a tenir pajares mentals perquè no som ni a la meitat i començo a notar els quadriceps molt carregats. Només puc mirar de seguir el ritme d’Eloy. En arribar on està el refugi, sopresa, l’avituallament està 200m més avall. Molt extrany tot. Sembla que, com m’havien comentat, tots els canvis d’un any per un altre és per alguna discusió entre refugis i organització. Una llàstima.

Prats – Gósol

Emprenem la pujada del pas de Gossolans, no és molt llarga tot i que de primeres impresiona. Entre Eloy i jo fem càlculs del que podem tardar. Ell diu hora i mitja i jo li dic que una hora. Finalment, serà 50minuts. Hem pujat a bon ritme. Després de saludar als voluntaris que ens han animat a dalt de tot, ens dirigim de baixada cap a Gósol. Al principi de la baixada es pot córrer prou be i aprofitem per avançar perquè s’està fent de nit i no tardarem en necessitar els frontals. A meitat de la baixada ja toca treure’ls de la motxilla. A més, el tram que resta fins a baix és una pista pedregosa i a perill de pendre mal.

Ja estem baix i ens trobem control sorpresa. Resten poc més de 4kms fins a Gósol. Al poble, molta animació i entre la gent, la famíla d’Eloy. Portem 70kms i cada vegada veiem més coll avall acabar l’Ultra. El Joan, la Lorena i l’Imma s’encarreguen que no ens falti de res. És una sort no haver-se de preocupar d’anar buscar menjar o omplic d’aigua. Per moments, em sento com els pros.

10704957_10202855018321323_908280382_n

Gósol – Saldes

Tornem a fer càlculs. Són les 22h i tenim 10kms fins a Saldes. Jo calculo 2h a 5km/h., Eloy és més optimista. Allí m’ha d’esperar el meu germà Gener i tinc que avisar-lo perquè faci cap. No és un tram en gran desnivell però ja portem molts quilòmetres i les cames ho noten. Jo continuo a roda d’Eloy i com que també conec el tram, se que ens espera. Sembla que Saldes no arriba mai perquè ni rastre de les llums del poble.  Queda una bona baixada on jo pateixo dels peus, el meu talo d’Aquiles de sempre. Confio que algun dia trobaré el calçat adient. Per fi, Saldes i el Gener esperant-nos. Que reconfortant és trobar-te algú conegut que et doni suport.

Saldes – coll de la Bena

Després de despedir-nos, afrontem els que sera la penúltim pujada,  una pujada que quan la faig entrenar fa 1mes se me va fer molt i molt dura. Semblava que no acabés mai. Coincidim en un noi de Benissanet, Diego, amb qui farem els darrers quilòmetres de la cursa. Abans de l’ascens al coll de la Bena hem tenim una baixada pedregosa en que jo començo a notar molèsties a una ungla del peu i em fa retrassar-me una mica. Un cop baix comencem a pujar. Jo ja estic mentalitzat però encara així sembla que no acabi mai. L’Eloy no para de renegar i jo, per tranquilitzar-lo, li vaig donant referències del que queda. Ja estem dalt pero encara ens queda 1km fins al control. Per fi aribem i jo aprofito l’ambulància de per fer-me cures del peu.

Coll de la Bena – Sant Martí

Tram bàsicament de baixada en una primera part de corriols i després pista i més pista. Jo, amb la cura, ja no tinc cap tipus de molèstia a l’ungla, ara els peus no paren de queixar-se. Això només té una solució i és acabar d’una vegada. Només cal tenir pàciència fins la darrera pujada. Vaig fent l’acordió apropant-me i allunyant-me de l’Eloy i Diego. Se’ns ajunta algun altre corredor més i ja arribem a Sant Martí.

Sant Martí – Bagà

Darrera pujada pels Empedrats. Llàstima que sigui de nit perquè és del llocs més bonics de tota la cursa. Per sort, tot i que llarga, no és tan dura com l’anterior encara que els darrers metres són de l’estil del coll de la Bena. Cada cop queda menys i jo només penso que després ens queden vora 8kms de pista fins al final i que amb el mal de peus poden ser suplici. El consol que tinc és que són els últims. Anem fent càlculs i per previsió sembla que finalment baixaré de les 24h. Mirem de correr tot i que costa. Entrem ja Bagà i afrontem els darrers metres. Són les 6:14 i només hi ha le famílies de corredors que han d’arribar, a banda de gent de l’organització. Ho he aconseguit un altre cop i amb un temps final de 23h 14m25s.

0521

Reflexió post cursa

Tenim en compte que aquest any els pros havien fet pitjors temps que l’any passat, és un indicatiu que la cursa era més llarga (entre 3 o 4kms). Això vol dir que segurament hagués fet ménys  de  23h, per mi un temps del que puc estar més que satisfet.

temps

A banda de problemes de peus, mentalment també ha estat molt dura. Haver de fer molta estona amb molèsties fa que li estigues donant voltes i voltes a mateix. Ara mateix, crec q fins al 2015 no faré cap més llarga distància i buscaré altres curses més curtes per millorar en velocitat i en consistència.

Finalment, només em queda agrair a l’Eloy i tota la família, Lorena, Joan, Imma, Ainoha i Paula, perquè gracies a ells he pogut fer tant bona cursa. Com li he dit a Eloy, espero que no sigue l’única carrera en que coincidim. Eloy, You’ll never walk alone!!

10615981_660696250703876_3695179638630052844_n

10711686_10202855017401300_2102499260_n

Balanç del 2013

Ara que ja hem començat el 2014 i quan encara he de definir els reptes per la nova temporada, res millor que fer balanç del que ha estat el 2013.

Al gener vaig començar en moltes ganes preparant la Ultra Trail de les Fonts a Xerta. Per preparar-la, vaig augmentar el volum d’entrenaments i fer alguna cursa del circuit de Curses de Muntanya de Terres de l’Ebre, com la de Benifallet.

Al febrer vaig poder baixar el ritme per molèsties al genoll, concretament a la cintilla iliotibial, però sense parar i vaig fer tot el recorregut de la ultra, en dies saltejats

Al març va arribar el moment i vaig disputar les ultra les Fonts. Van ser 3 dies de cursa molt intensos i on vaig conèixer molta gent de món de les curses de muntanya, culminat amb la satisfacció de poder acabar la prova. Amb la gran alegria de poder acabar la UT les Fonts, vaig apuntar-me a les 24h del Cap de Creus. Allí em vaig ressentir de la Cintilla Iliotibial tot i que vaig poder acabar.

IMG-20130310-WA0017

A l’abril vaig córrer la Trailwalker amb els meus companys de feina. Tot i no ser una cursa del meu estil, vaig gaudir molt amb la companyia i la satisfacció d’acabar-la bastant be. També vaig fer la Cursa de muntanya de l’Ordal de preparació de la Trailwalker.

Imagen 052_1620x1080

Al maig, vaig fer la Cursa del Vent al Reguers. Li tenia moltes ganes per ser una assignatura pendent. Malauradament vaig acabar enrampat i amb no massa bon sabor de boca.

Juny, juliol i agost vaig aturar la competició però em vaig dedicar a mirar de preparar l’altre gran objectiu de la temporada: La Cavalls de Vent. Per això, a l’agost vaig fer la Cavalls de vent en dos dies i després, amb el company Jaume Vidal, vam anar fer l’Alta Ruta de los Perdidos per Ordesa, Mont Perdut i Vignemale.

A finals de setembre vaig poder completar la Cavalls de Vent amb la bona companyia de Victor de Tarragona que vaig conèixer en el transcurs de la prova. No va ser un bon temps però tampoc arribava en el millor moment de forma.

IMG-20130926-WA0000

Octubre, darrera prova de l’any amb la Cursa de Neandertal, amb més pena que glòria.

I el que quedava d’any a descansar i ja preparar la nova temporada.

Resum de 3 setmanes sense competició.

Apuntat a l’Olla de Núria.

Feia temps que volia fer aquest excursió per l’Olla de Núria i que millor que fer-ho en una cursa. Per sort vaig obtenir plaça per aquesta cursa de 21km amb 2000m D+ que es farà el proper 15 de juliol. Ara mateix els meus entrenaments estan orientat per fer-ho el millor possible.

Mala sort en la Ultra Cavalls del Vent.

Malauradament no vaig tenir sort en el sorteig de la Cavalls de Vent. 900 places per a 1700 peticions i jo em vaig quedar fora. Una verdadera llàstima perquè tenia molta il·lusió de fer aquesta cursa que l’anys passat va tenir un cartell de luxe. A més era la cursa en la que intentaria aconseguir els 3 punts que em fan falta per apuntar-me a la UTMB.

Per sort ja he trobat una alternativa. La Rialp Matxicots, el 15setembre.

Cap de setmana de 3dies a Andorra

Aprofitant que dilluns 28maig era festa, vaig fer una visita als meus amics que viuen allí i de passo a entrenar per aquelels muntanyes. Dissabte em va acompanyar el meu amic Iban a pujar el Casamanya, un 2740m. Ell pobre, no va arribar a fer cim i va patir molt dels genolls. La pujada molt be però la baixada vam tirar pel dret i a més ens va agafar la pluja, calamarssada i fins i tot llamps. Una bona aventura de 22Km amb 2000m D+.

Diumenge, a recuperar-se de l’esforç del dia i de la nit i per la tarda visita de botigues per Andorra on jo vaig fer fira: Salomon XT Wings 2 i uns pals de la Black Diamond plegables.

Dilluns, aprofitant que el meu amic treballava vaig decidir fer la ruta del Camí de l’Ossa en solitari que havia intentat amb una colla fer l’estiu passat i que en aquella ocasió ens vam equivocar de camí i no la vam acabar. Aquest cop la vaig completar i vaig aprofitar per fer el Pic de Pessons de 2857m. Total 33km amb 1800m D+.



Primavera Sound 2012

I és que no tot són marxes i curses a la meua vida. Feia 10mesos que tenia l’abonament per aquest festival i ja porto anys repetint. Ideal per escoltar velles glòries i descobrir nous grups. Llàstima que el darrer dia no vaig poder anar per un compromís.