Tag: CCCR

11025868_10206066319808094_3717753860773977364_o

Crònica: Ultra Trail de les Fonts 2015

Diuen que es valoren les coses segons el que costen aconseguir-les i crec que per això estic tant satisfet d’haver acabat l’Ultra de les Fonts 2015, per la forma com ha anat. Parlar d’Ultra de les Fonts és sinònim de bon ambient, companyerisme, tracte immillorable cap als corredors però també de duresa i patiment. Jo li afegiria de retrobaments, de veure moltes cares conegudes. L’Ultra les Fonts es fonamenta en tot un poble volcat en fer possible  una cursa única i irrepetible, amb un format d’allò més original. Són 3 etapes, nocturneta, trail i cursa que sumen 120Km en D+6000m.

IMG_20150308_145530

Nocturneta (23Km D+300m)

És la primera etapa i com he pogut comprobar aquest any la més traïdora. Vens fresc i si no ets intel·ligent pots patir la resta de dies. I això és el que m’ha passat a mi.  Em vaig trobar tant be, sobretot per la bona preparació que havia portat aquest mesos previs, que vaig anar massa ràpid para el que jo acostumo anar, tot i que anava carregat d’un bessó de la BML. També pateixo de falta de llum per no voler posar piles noves al frontal i anant en compte de no fer-me mal. De totes formes vaig córrer molt a gust i rebaixant el temps de fa 2 anys en 12 min,  confiant que amb el bon sopar de la gent de Xerta i un bons descans seria suficicient per recuperar-me.

Trail (70Km D+4000m)

Aquest és la més dura i la més temuda. Em llevo en principi be i ja vaig preparat amb tot el que toca, encara que em deixo el got. Tot i trobar-me descansat si que em noto una mica revolt de l’estòmac. Començo be seguint el ritme dels companys Montbike Pelli i Carlos Metrakit i superem la primera pujada sense problemes, però a la baixada cap a Prat de Compte ja noto que algo no funciona quan ensopego diversos cops i estic a punt de pendre mal. Senyal inequivoca que estic cansat i només portem 20Km. A Prat de Compte miro de menjar però no m’entra res de res. Això si que és preocupant perquè si no menges no tens energia i pujant al Tossal d’Engrilló acabo fos. Tant fos que a dalt em sento totalment buit i començo a meditar que si no és millor deixar-ho. Ni els gels m’entren. I encara queda molta cursa  i molt dura.   Després d’una estona arriba Eloy i companyia i miren d’animar-me. Ells arranquen i decideixo fer un esforç més fins Sant Roc.
santroc
A Sant Roc arribo i em trobo el grup d’Eloy i gent de Montbike. Descanso be. La cervesa crec que em salva. Em deixen uns pals (gràcies Àngela) i a continuar. El problema és que començo anar just de temps. Que llarga se me fa pujar l’Espina i no diguem la dura baixada a Alfara. Allí trobo Eloy decidit a abandornar però al final la família el convenç i continuem junts per afrontar la darrera pujada a la Coscollosa. Anem justos de temps i arribem a la font Nova, a 8Km de meta que ja ens diuen que els següents ja entraven fora de temps. Això ja està fet però encara així ens toca córrer. Finalment, entrada en 10min de marge per sota les 15h.

alfara

Cursa (27Km D+1700m)

És la darrera etapa i jo ho tinc clar. No vull tornar a patir com ahir i només vull acabar. Per això m’ho prenc en molta calma. Sé que la primera part és pujadora fins arribar la Coscollosa i després ja només resta baixar. Aprofito per conversar en corredors que em vaig trobant i comparteixo molt tros en Dani, el quart Montbike que també fa els 3 dies. També disfruto dels paissatge com lo de la zona de la Vall de l’Infern. He de tornar per allí en més calma. Un cop coronada la Coscollosa, ja només resta baixar corrents cómodament cap a la meta. Això ja està fet. Entrada triomfal i amb la satisfacció majúscula d’haver  completat un altre cop els 3 dies.

IMG-20150309-WA0013

Reflexions post cursa

Tot i que estic content per haver acabat, em queda un regust agredolç perquè crec que arribava molt be de forma física. Crec que el segon dia podia haver fet molt bon paper i no patir tant com ho vaig fer. No obstant, la satisfacció per haver completat l’Ultra no me la treu ningú. Moralment hagués quedat tocat si hagués plegat i més quan tota la preparació d’enguany va encarada a arribar en perfectes conficions a finals l’agost, a la UTMB.

Per la resta, agraïements majúsculs a tots els que m’han donat suport i ajudat durant la cursa i tornar a aplaudir a la gent de Xerta i especialment als organitzadors i voluntaris per fer una cursa que tant d’èxit té fora de les nostres contrades.

final

IMG-20150308-WA0004

Crònica: 24 hores del Cap de Creus

87km en D+3000m i més de 16h pel monte donen per a molt i  no és fàcil escriure sobre totes les experiències viscudes. El que puc afirmar que en aquestes 24hores del Cap de Creus n’he viscut de tots els colors.

Sortim de Llançà a les 8 del matí, amb la presència de la Tramuntana, recorrent uns quilòmetres del camí de Ronda. Les vistes que ens regala aquest tram són de postal..

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Deixem la costa i encarem cap a l’interior per fer la pujada fins a Puig Esquer. A dalt, el fort vent quasi et tomba. Un tip en tinc per fer les fotos en condicions.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Després, tornem fins a Llançà on es dina uns macarrons. És el km27 i jo ja em noto tocat. No se si és conseqüència de la cursa d’Alfara però les cames les tinc força carregades. Confio que menjant i amb el descans, recuperi forces però els segúents quilòmetres amb la  pujada a Roca Miralles serà un autèntic suplici. Moment de crisi en que el cap no para de donar-li voltes a retirar-se.  S’afegeix mal de panxa i també bastanta calor. No serà fins l’arribada a Sant Pere de Rodes (km36.5) que no em trobaré millor. I és que les vistes són de película.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

És a partir d’aquí que em poso a roda de dos membres del CEI, Xavi (el Presi) i Vicente, a qui posteriorment s’afegirà la Maria. Amb tots tres faré la segona meitat de la marxa. Puc dir que literalment m’han portat fins a Llançà tot i que, com ells be diuen, les cames i el cap són d’un mateix. En la llarga baixada a Cala Joncols (km51) he quedat tocat del dit i ho he anat arrossegant la resta del recorregut. No obstant, només resta anar cremant quilòmetres, seguint les marques verdes i vermelles, amb el pas per un Cadaqués i Port Lligat ple de gent (km57) que animen als corredors , l’arribada a l’espectacular Cap de Creus(km64.5), el pesat tram fins l’avituallament de Sant Baldiri (km75) i les seues inacabables “mesetes”, la matadora baixada a Port de la Selva (km82), un autèntic trencacames i finalment el camí de ronda fins Llançà amb l’esclat d’alegria per ser finisher.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Bon entrenament físic però sobretot, mental. El que està clar és que en la bona  companyia de gent com el Vicente, la Maria i el Xavi, 87km es passen millor.

Prèvia: 24 hores del Cap de Creus

Continuem acumulant quilòmetres amb aquesta ultra que ja vaig fer l’any passat. Queda un mica lluny de casa però per dates i preu ja em va be. Les 24hores del Cap de Creus és una de les proves incloses dins la Copa Catalana de  Marxes de Resistència però que per distància quasi es podria considerar d’ultraresistència. Són 87Km en D+3000m amb inici i final a Llançà i que passa per llocs tan bonics com  Sant Pere de Rodes, Cadaqués o el Cap de Creus.

Espero estar recuperat després de la cursa d’Alfara i acabar en les millors condicions possibles.

mapa_2014-ultra

Entrega premis de la XV Copa Catalana de Caminades de Resistència

Dissabte 2 de febrer es va realitzar l’acte d’entrega de premis de la temporada 2012 de l’Àrea de Marxes de la FEEC. Això incloïa la XV Copa Catalana de Caminades de Resistència i de la XIV Copa Catalana de Marxes Tècniques i de Regularitat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. L’acte es va fer al se va celebrar al Centre Cívic Ildefons de Cornellà (C/ Gerdera s/n),  organitzat per la UEC Cornellà.

IMG_4285

Jo en principi no podia assistir però gràcies a una bona amiga finalment vaig poder ser-hi per recollir el trofeu que tants esforços m’ha costat. Primer és va passar un audiovisual amb fotos de les diferents Marxes que s’han anat fent a la Copa. En alguna, fins i tot, sortia jo. Va estar molt be per reviure diferents moments de les proves fetes.  També es va passar un vídeo sobre les Marxes Tècniques que bàsicament són d’orientació.

Després ja es va passar a l’entrega de premis començant per les Marxes Tècniques, seguit de les de Resistència. D’aquest últims érem un total de 89 premiats. Malauradament jo no vaig poder quedar-me fins al final on pel que sembla hi havia un petit refigeri. Així que, un cop recollit el meu trofeu vaig haver de marxar a corre cuita.

IMG_4290

Una gran tarda amb el retrobament de la gent que hem anat coincidint en les diferents proves del calendari.

Balanç 2012

Tot i que ja fa dies que hem començat el 2013 i que vaig acabar la temporada 2012 voldria fer una balanç del que ha estat per mi aquesta temporada, una temporada que s’ha fet llarga, molt llarga. Perquè en veritat tinc la sensació que la vaig començar quan vaig iniciar aquest bloc, al setembre del 2011.

Dos han estat els objectius que em vaig posar per al 2012. Un era completar amb èxit la Copa Catalana de Caminades de Resistència i l’altra era aconseguir els punts necessaris per apuntar-me al UTMB 2013 (Ultra Trail del Montblanc)

Copa Catalana de Caminades de Resistència (CCCR)

In extremis, a la darrera marxa, vaig obtenir els punts necessaris per quedar campió de la CCCR (juntament en més de 80 caminadors). Hi ha ha hagut moments de tot: alegria, patiment, satisfacció en acabar cada prova i un record molt agradable pel fet de coincidir en molta gent diferent al llarg de la Copa. Ara ja l’he completat crec que no repetiré i seré més selectius en les proves. Hi ha hagut proves que tornaria a fer amb els ulls tancat mentre que d’altres un cop fetes dificilment repetiré

CIMG9854

Punts per l’UTMB 2013

Per inscriuret a l’UTMB 2013, l’organització exigeix uns mínims per garantir que els participants estiguin en condicions per completar els 168 km i 9600 m de desnivell positiu. Per això assignen entre 1 i 4 punts a diferents proves del calendari que un guanya en completar-les. Per apuntar-te has d’haver obtingut 7punts en 3 proves. En el mau cas he fet 2 proves de 2 punts, Pels Camins dels Matxos i la Romànica de Navàs, i una prova de 3 punts, la Rialp-Matxicots Extrem.

De totes formes he decidit posposar la meua participació a la UTMB perquè entre altres coses, encara veig una distància massa heavy i primer he de superar la distància dels 100km.

Carte-UTMB_coureurs-2012_1000

Altres objectius

A banda que al principi de temporada vaig fer algunes proves del Cirtuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre després els meus esforços ja van estar concentrats en el CCCR. No obstant encara he tingut temsp d’intentar un repte que em feia molta il·lusió com és Carros de Foc SkyRunnes (menys de 24h). Malauradament vaig haver d’abandonar. També vaig apuntar-me a la Cavalls de Vent però no vaig tenir sort en el sorteigs de pitralls.

refugios-ccw

 

Crònica: Trenkakames 2012

Realment el nom de Trenkakames se l’ha guanyat pols o aquesta és la sensació que m’ha quedat després del que he patit fent aquesta marxa. Però ara ja està i puc saborejar la sensació d’haver acabat.

És dissabte 6 d’octubre i la sortida és a les 10h del matí des de la seu de la Lira Vendrellenca, una hora pot ser massa tard pel meu gust. Abans es guarda un minut de silenci per la mort de Teresa Farriols a Cavalls de Vent i un corredor de Vilafranca a la Cap de Rec.

Els primers 2kms fins sortir del Vendrell són neutralitzats i a partir d’aquí la gent surt al seu ritme. En el meu cas fresquet com vaig, a un bon ritme. Passem per Sant Vicenç de Calders i allí hi ha el primer control. Seguim per la Serra Pedregosa on es poden apreciar les bones vistes de la zona.

Sobre el Km 11 a Albinyana aprofito per beure aigua de la font del poble. Es comença a notar la calor i el sol apreta de valent. De moment vaig be tot i que a partir del km20 ja començo a notar els isquios, para variar, i costa seguir el ritme de la gent que tinc a prop. A partir d’aquí ja vaig més tranquil combinant el córrer i caminar. Passo Masllorenç i arribo al km27 a Mas d’en Bosc on busco una sombre desesperadament i m’hidrato be amb una Estrella i menjo de valent.

Ara ve la pujada forta del recorregut però a mi ja em va be per canviar la dinàmica de marxa. Pujo banstant be i em trobo gent que pateix bastant. Arribo a una zona on vas carenant per un terreny molt semblant al que tenim a la Serra del Montsià. Després de passar l’avituallament del km33 hi ha la pujadeta final la Talaia de Montmell que havia fet en sentit contrari a la Marxa dels 7cims.


Després de coronar-la a la baixad pateixo una bona pàjara que fins i tot em fa pensar seriosament en l’abandonament però en arribar al següent avituallament em refaig i començo a recuperar bones sensacions. Fins i tot ja ha desaparegut el mal d’isquios. Fents quilòmetres arribo a Aiguaviva on hi ha l’avituallament fort de la marxa. És el quilòmetre 53. Allí s’agraeix l’atenció del voluntaris i converso a la mateixa taula en habituals de la CCCR i amb qui m’he creuat molts cops. Entre ells Josep de Terrassa que està fent totes les proves de la Copa i que evidentment ja te els punts necessaris. Amb ell compartiré els propers 15kms i a quí li he d’agraïr que em dones piles pel frontal. Les meues s’estaven esgotant i no se si haguessin durat fins al final.

A partir del 68km jo torno estar tocat i li dic a ell que continue que jo descanso una estona. A partir d’aquí aniré al meu ritme. En el darrer avituallament al km74 ja només en queden 8kms però quins darrers quilòmetres. Ens fan pujar a Puig de Lleò on fins i tot em perdo per moments i la baixada per un terreny molt pedregós m’acaba de rematar. Finalment arribo al final però molt tocat, amb una butllofa que se m’ha reventat al per dret i amb els peus que em fan molt de mal. Ara ja està així que dutxa, menjar una mica i cap a casa no sense abans dormir una estona perquè no estic en codicions d’agafar el cotxe.

Ara ja queda menys. El 20 d’octubre la Marxassa i per acabar la Copa, l’11 de novembre tinc la Marxa del Garraf.

Prèvia: Trenkakames 2012

Queden 3 curses del meu calendari per completar la Copa Catalana de Caminades de Resistència i aquesta és la més llarga de les que em queden. El Trenkakames, un referent de les caminades de resistència, són 82km amb desnivell acumulat de 5800m en un temps màxim de 24h. L’inici i final és al Vendrell i el seu recorregut transcorre pel Baix Penedés. Sortim a les 10h del matí, una mica tard pel meu gust.

El perfil és prou variat amb alguna pujada pronunciada però no massa llarga. El que tinc curiositat és saber si predomina les pistes o les senderes.

Pel que fa als avituallaments i controls veig que hi ha una bona distància entre punt i punt. Per tant hauré de previndre-ho per no quedar-me sense aigua. A vegades en les presses o per mandra t’oblides omplir el camelback i després ho acabes pagant.

Prèvia: Borges Blanques – Montblanc

Aquest diumenge 26 d’agost torno a fer una marxa de la Copa Catalana de Caminades de Resistència. Es tracta de la Borges Blanques – Montblanc de 51km amb 2400m de desnivell positiu. En principi no té més dificultat, pot ser serà la calor que darrerament fa i que obligarà a hidratar-se a consciència.

En quan al perfil l’altitud màxima és d’uns 700m i va pujant paulatinament. Només a la part final hi ha 2 pujades-baixades fortes.

En quan als avituallaments més o menys cada 5km n’hi haurà una. Això està be per anar recuperant líquid i sòlids que seran necessaris per completar la cursa.

La Plaça Borges 0 km (SORTIDA)
Ermita de Sant Salvador 4 km (AIGUA)
Font Inclèria 9 km (AIGUA I FRUITS SECS, FRUITA)
L’Albi 14,5 km CP1 (ESMOZAR, CROISSANTETS I ALTRES)
Font de la Teula 19,5 km (AIGUA, FRUITS SECS I FRUITA)
El Vilosell 23,5 km CP2 (AIGUA, PASTES, FRUITS SECS, FRUITA, ISOTONIC)
Mas de la Cova 29,5 km (IGUAL QUE VILOSELL)
Vimbodí-Ermita Mare de Déu dels Torrents 35 km CP3 (ENTREPANS FREDS, REFRESCS I ALTRES)
Castell de Milmanda 36,5 km (AIGUA, FRUITS SECS)
Monestir de Poblet 39 km (IGUAL QUE VILOSELL)
Ermita de la Santíssima Trinitat 43 km CP4 (IGUAL QUE VILOSELL)
Emita de Sant Joan 46 km CP5 (IGUAL QUE VILOSELL)
Montblanc 51,4 km CP6 ARRIBADA (IGUAL QUE VILOSELL)

En principi serà un bon començament per afrontar els mesos de setembre – octubre – novembre on com a objectius hi ha aconseguir els punts necessaris de la CCCR i els 3 punts que em fan falta per poder entrar al sorteig de l’UTMB 2013

Crònica: Marxa de resistència “Valls d’Àneu”

Quan vaig arribar dissabte a Esterri d’Àneu per recollir el dorsal ja es notava l’ambient de la Marxa de Resistència (45km) i la Marxa Popular (20km) que es celebrava el dia següent. Entraves als bars i tothom en parlava. Sembla que és un esdeveniment per la zona. En el moment de passar a recollir el dorsal hi havia una bona cua.

Et feien passar a una sala i ja vaig observar que la majoria de gent feia la curta. A la llarga molts habituals de la Copa Catalana de Camninades de Resistència (CCCR).  Un cop recollit el dorsal, ja només calia sopar i a dormir que a les 6h comença la marxa.

5:20 sona el despertador. Em vesteixo i menjo l’únic que tinc, una barreta que fa dies que porto al cotxe. M’he oblidat d’agafar esmorzar. A la sortida, es confirma que hi ha poca gent que fa la llarga.

Quan passen uns minuts de les 6h sona el petard i comencem a córrer pels carrers d’Esterri. Després de sortir del poble enfilem cap a València d’Àneu, a 1.5Km. Poc a poc el grup es va estirant. Jo agafo un ritme cómode i aprofito els moments que el terreny és més pla per apretar. Arribo a Sorpe, km7.5 on hi ha el primer avituallament. Una mica de meló, recarrego el bidó d’aigua i a seguir.

Després de passar per següent avituallament, al poblet de Son, comença la pujada al coll de Fuguenuix. M’uneixo a un grupet que comenta aventures de Trasvulcània, UTMB, Tor des Gegants, quin nivell. Jo escolto intentant seguir el seu ritme. Les primeres rampes de pujada són dures. Els bessons es noten. Un cop superat aquest tros, ja ve una zona amb un desnivell mes suau.

Després es passa per uns prats amb cavalls pasturant i només queda la part final del coll. Abans d’arribar d’alt hi ha el refugi del Pla de la Font. Un metres més de desnivell, i el coll. De l’esforç no puc menjar res i sols carrego d’Aquarius i cap a baix. Ja menjaré al següent avituallament.

Espot es veu a baix de tot i penso, buf, quina baixada, penso. Tot i que els primers 200m de desnivell són verticals després franqueja de forma descendent en direcció al parquing del Parc. És una sendereta on vas baixant gradualment i que permet córrer a estones. Passat esta zona quan ja pràcticament estàs a baix, es gira direcció Espot. Aquí si que el córrer és un plaer, tot en baixada per una zona molt ràpida. Estic content perquè les sensacions són molt bones. Finalment Espot, més o menys, meitat del recorregut en uns 3h20m. Hi ha avituallament però només líquid i necessito menjar alguna cosa. No m’he portat gels ni res de sòlid. Quin fallo!

Continuo baixant corrents i després afronto la pujada a Estais. Aquí ja em començo a notar la falta de menjar. Passo Estais i tampoc hi ha sòlid. Em diuen que a Jou, a 4.5km. Vaig franquejant cap a Jou amb magnífiques vistes de la Vall d’Àneu. A sota, la carretera que va cap a Esterri. Després d’un tram d’asfalt arribo a Jou on si, hi ha sòlid però només un galetes. Uf, no puc menjar, no m’entra. Meló i prou. Mentre reposto d’aigua em miro la carn rostida que s’estan fent els de l’avituallament. Això no es fa!!

Baixada cap a Guingueta d’Àneu a trompicons i allí també és avituallament líquid. Uf, i ara toca una bona pujada fins a Dorbe. Començo a pujar tanquil però cada cop em noto més fos. Quina ‘pájara’, se que he de passar de 975m a 1500m d’altitud i encara estic a 1145m. Em paro diversos cops. Finalment arribo a dalt a Dorbe on hi ha l’avituallament. Agafo un plàtan i m’estiro. Em prenc el meu temps. Després de 20min de descans i de xerrar amb els de l’avituallament reemprenc la marxa. Ara són les cames que s’han refredat i començo a notar els quadriceps.

Un cop superat el coll queden uns 8kms o pràcticament és pla o fa baixada tot iq ue hi ha trossos que sembla que s’han tret la sendera de baix del braç. Queden 4kms i comneço a córrer per acabar ja d’una vegada. Quan de sobte patino i vaig a caure a una bassa amb restes de purins. A més se m’ha pujat el bessó. Uagh. quina pudor! Arribo al darrer avituallament i em rento el braç i la cara.

Ja només queden 3kms amb una pujadeta final que m’acaba de matxacar. Finalment arribo a Esterri d’Àneu amb un temsp final de 7h51m56s. Llàstima que la 2a part he baixat tant el ritme. Després de la dutxa, a saborejar el dinar tan complet que ens han preparat.

Ja tinc 160 punts dels  259 que necessito per ser campió de la Copa Catalana de Caminades de Resistència 2012. Ara, fins els 26 d’agost, no hi ha la propera, a les Borges Blanques – Montblanc.

Prèvia: Marxa de resistència “Valls d’Àneu”

Darrera prova de la CCCR abans de l’estiu, la Marxa de resistència “Valls d’Àneu”, memorial Edu, Just i Quique, és tracta d’un recorregut de 45Km i 2300m D+. Comença a Esterri d’Àneu i passa per entre altres, València d’Àneu, Espot, la Guingueta d’Àneu, Escalarre, etc.

Com a punts remarcables, s’ha de passar pel coll de Fuguenuix, a més de 2100m d’altitud sobre el km17. I entre el km33 i el 36, superar un desnivell de 600m. Per la resta sembla bastant assequible i la intenció és acabar el millor possible abans de la parada d’estiu de la Copa Catalana.


No se si és massa agosarat però m’agradaria fer-la en un màxim de 7h. Tot depen del terreny i de si supero l’estrabada que em vaig fer ahir a l’esquena. Diumenge es sabrà.