Tag: Circuit muntanya Terres Ebre

cocons1

Crònica: Cursa dels Cocons – Tivenys

Amb una mica de retard, aquí ve la crònica. Ni molt menys tenia pensat córrer aquesta cursa. En ment tenia disputar l’Ultra de les Valls d’Àneu (18-19juliol), però dos dies fent un test del recorregut van fer veure que UTVA no em convenia. Ultra molt dura i tècnica i amb el perill de prendre mal. Així que a darrera hora m’apuntava a la Cursa dels Cocons per treure’m la decepció de no fer Valls d’Àneu.

Ara feia dies que no feia cap cursa del Circuit i aquesta precisament no l’havia disputat mai. Una cursa que tenia l’al·licient que és fa de nit. D’altra banda tenia ganes de tornar sentir-me corredor. Normalment amb la preparació per les llargues distàncies et notes més lents i és la sensació que tenia jo. Tot i els 2 dies de dur d’entrenament pel Pirineu, em vaig notar fresc de cames. El més preocupant però era la calor.

cocons0

En donar-se el tret de sortida i de principi vaig mirar d’ajuntar-me amb els company de Montbike, Pelli i Marta. El ritme que portaven i que van portar al llarg del recorregut,  va  ser ideal per mi i em vaig notar be i fresc. Be, fresc de cames perquè la xafogor que va fer ens va fer suar de valent. Uns primers quilòmetres corredors per pista fins arribar als primers corriols. Moment en el que vaig encendre  el frontal. Aquí, en una de les baixades,  vaig tenir la primera caiguda sense conseqüències. T’havies de fixar be on posaves el peu i no et podies despistar ni un moment. Continuàvem tots tres a bon ritme i anàvem consumint els quilòmetres. De totes formes Pelli i Marta se m’escapaven a les baixades. Un cop arribats al punt més alt, venia la baixada més tècnica on vaig tenir la segona caiguda. Per sort no vaig prendre mal però si que vaig quedar adolorit. El frontal em va saltar i sort que es va quedar encès perquè sinó m’hagués costat trobar-lo.

cocons1

Després d’així em va costar tornar a agafar el ritme però vaig aconseguir tornar a contactar amb els companys. Ja només restaven els darrers quilòmetres de baixada i entrada a Tivenys amb un objectiu inesperat per mi, baixar de les 3h. Temps final, 2h 54m 38s. I Marta pujant al podi com a 3ª fèmina.

11025868_10206066319808094_3717753860773977364_o

Crònica: Ultra Trail de les Fonts 2015

Diuen que es valoren les coses segons el que costen aconseguir-les i crec que per això estic tant satisfet d’haver acabat l’Ultra de les Fonts 2015, per la forma com ha anat. Parlar d’Ultra de les Fonts és sinònim de bon ambient, companyerisme, tracte immillorable cap als corredors però també de duresa i patiment. Jo li afegiria de retrobaments, de veure moltes cares conegudes. L’Ultra les Fonts es fonamenta en tot un poble volcat en fer possible  una cursa única i irrepetible, amb un format d’allò més original. Són 3 etapes, nocturneta, trail i cursa que sumen 120Km en D+6000m.

IMG_20150308_145530

Nocturneta (23Km D+300m)

És la primera etapa i com he pogut comprobar aquest any la més traïdora. Vens fresc i si no ets intel·ligent pots patir la resta de dies. I això és el que m’ha passat a mi.  Em vaig trobar tant be, sobretot per la bona preparació que havia portat aquest mesos previs, que vaig anar massa ràpid para el que jo acostumo anar, tot i que anava carregat d’un bessó de la BML. També pateixo de falta de llum per no voler posar piles noves al frontal i anant en compte de no fer-me mal. De totes formes vaig córrer molt a gust i rebaixant el temps de fa 2 anys en 12 min,  confiant que amb el bon sopar de la gent de Xerta i un bons descans seria suficicient per recuperar-me.

Trail (70Km D+4000m)

Aquest és la més dura i la més temuda. Em llevo en principi be i ja vaig preparat amb tot el que toca, encara que em deixo el got. Tot i trobar-me descansat si que em noto una mica revolt de l’estòmac. Començo be seguint el ritme dels companys Montbike Pelli i Carlos Metrakit i superem la primera pujada sense problemes, però a la baixada cap a Prat de Compte ja noto que algo no funciona quan ensopego diversos cops i estic a punt de pendre mal. Senyal inequivoca que estic cansat i només portem 20Km. A Prat de Compte miro de menjar però no m’entra res de res. Això si que és preocupant perquè si no menges no tens energia i pujant al Tossal d’Engrilló acabo fos. Tant fos que a dalt em sento totalment buit i començo a meditar que si no és millor deixar-ho. Ni els gels m’entren. I encara queda molta cursa  i molt dura.   Després d’una estona arriba Eloy i companyia i miren d’animar-me. Ells arranquen i decideixo fer un esforç més fins Sant Roc.
santroc
A Sant Roc arribo i em trobo el grup d’Eloy i gent de Montbike. Descanso be. La cervesa crec que em salva. Em deixen uns pals (gràcies Àngela) i a continuar. El problema és que començo anar just de temps. Que llarga se me fa pujar l’Espina i no diguem la dura baixada a Alfara. Allí trobo Eloy decidit a abandornar però al final la família el convenç i continuem junts per afrontar la darrera pujada a la Coscollosa. Anem justos de temps i arribem a la font Nova, a 8Km de meta que ja ens diuen que els següents ja entraven fora de temps. Això ja està fet però encara així ens toca córrer. Finalment, entrada en 10min de marge per sota les 15h.

alfara

Cursa (27Km D+1700m)

És la darrera etapa i jo ho tinc clar. No vull tornar a patir com ahir i només vull acabar. Per això m’ho prenc en molta calma. Sé que la primera part és pujadora fins arribar la Coscollosa i després ja només resta baixar. Aprofito per conversar en corredors que em vaig trobant i comparteixo molt tros en Dani, el quart Montbike que també fa els 3 dies. També disfruto dels paissatge com lo de la zona de la Vall de l’Infern. He de tornar per allí en més calma. Un cop coronada la Coscollosa, ja només resta baixar corrents cómodament cap a la meta. Això ja està fet. Entrada triomfal i amb la satisfacció majúscula d’haver  completat un altre cop els 3 dies.

IMG-20150309-WA0013

Reflexions post cursa

Tot i que estic content per haver acabat, em queda un regust agredolç perquè crec que arribava molt be de forma física. Crec que el segon dia podia haver fet molt bon paper i no patir tant com ho vaig fer. No obstant, la satisfacció per haver completat l’Ultra no me la treu ningú. Moralment hagués quedat tocat si hagués plegat i més quan tota la preparació d’enguany va encarada a arribar en perfectes conficions a finals l’agost, a la UTMB.

Per la resta, agraïements majúsculs a tots els que m’han donat suport i ajudat durant la cursa i tornar a aplaudir a la gent de Xerta i especialment als organitzadors i voluntaris per fer una cursa que tant d’èxit té fora de les nostres contrades.

final

IMG-20150308-WA0004

marcenca4

Crònica: Cursa de la Marcenca – Bítem

Ens ha d’agradar molt aquest esport perquè un diumenge com aquest,  amb el fred que feia, ens peguem estes matinades per córrer per estes muntanyes. Personalment m’ha costat déu i ajuda sortir del cotxe per anar a buscar la bossa del corredor però després de com ha anat la Cursa de la Marcenca de Bitem s’ho valia. Això si, ben abrigat en guants, maneguets, 2 buffs i fins i una armilla (a falta de tallavent).

marcenca4
Els primers quilometres han estat molt corredors i ens han servit per entrar en calor. La part bona ha estat a partir del Km 7,  on hem començat a pujar el Montaspre. A mesura que anàvem ascendint el paisatge anava canviant per regalar-nos unes imatges de cine. Encara hi havia restes de la nevada d’aquesta setmana passada. Semblava que per moments estiguessis al Pirineu i això feia aquest tram més èpic. Jo només patia per si trobàvem algun tros gelat però per sort, cap problema. Han estat una bons quilòmetres amb aquestes condicions i disfrutant molt del recorregut. Darrera pujada i una baixada tècnica però a la vegada corredora i arribada al poble amb una sensació de plena satisfacció.

marcenca6

Personalment la meua satisfacció ha estat doble. D’un banda i com ja he dit, un recorregut molt corredor i xalador que amb la neu ho ha accentuat i per una altra part, físicament m’he trobat de fàbula. Crec que fa temps que no hem trobava tant be i crec que això és fruit d’una preparació com la que estic portant aquestes setmanes per l’Utra de les Fonts.

marcenca5

Després d’una dutxeta ben fresqueta, a disfrutar dels magnífic estofat que ens han preparat la gent de Bitem compartint taula en los companys Montbike on les risses estan assegurades. Gràcies al organitzadors i col·laboradors per les atencions i per preocupar-se que no ens faltés de res a taula. Guardeu-me lloc per l’any que ve que si puc torno.


marcenca7

benifallet6

Crònica: Cursa del Pastisset de Benifallet 2015

Repetim un altre cop la que per mi és una de les curses referents del Circuit de Curses de Muntanya de Terres de l’Ebre. Una cursa molt divertida on pateixes al principi pujant la Creu de Santos, encara que les vistes des de dalt ho curen tot, i després disfrutes com un ‘enano’ perquè pràcticament tot és baixada corredora. De totes formes, amb la variació que han fet aquest any, ens han ‘regalat’ alguna pujadeta més que jo ni m’esperava. S’ha de dir però, que el pas per la roca Foradada s’ho valia. Un 10 pels qui han millorat un recorregut que ja era de traca i mocador.

benifallet0

Personalment, en la 6ª semana de preparació de les Fonts i on els entrenos han estat durillos, m’he trobat que he arribat al final bastant solt de cames. Quina diferencia de Campredó. Els únics punts negatius són els bessons que segurament, amb les séries de pujada que m’ha tocat fer, se m’han queixat des dels primers quilòmetres. L’altre cosa negativa és que a les pujades no anava. M’han costat més de l’habitual. No se si és del cansament o el fet d’haver dormit poc. Ja dic jo que s’ha de fer més bondat.

benifallet1

Al final un temps de 3h52m12s i unes sensacions que la feina s’està fent correctament per arribar en condicions a Xerta. Després de la dutxa, a degustar la sopa barrejada i compartir les experiènces de la cursa amb els companys de Montbike. Per cert, que no hi hagi foto de grup no pot tornar a pasar.

benifallet5

Felicitar un altre cop a la gent de Benifallet pel bon tracte que com sempre ens dispensen i menció especial pels voluntaris. Només dir que quan a les 8 del matí he arribat  al poble amb aquell vent i fred que costava sortir del cotxe, veure’ls repartint els pitralls i la bossa del corredor al ras és per treures el barret. Moltes gràcies per vetllar perquè no ens falti de res.
benifallet6

campredo2

Crònica: Cursa les II Torres de Campredó

Comença una nova edició del Circuit de Curses de Muntanya de  Terres de l’Ebre amb la Cursa de les II Torres de Campredó, una cursa que cada any va millorant i en aquest 2015 ens ha preparat unrecorregut d’allò més atractiu per als corredors i també més exigent, amb pujades i baixades contínues que acaben sent una autèntic trencacames.

campredo1

En el meu cas, en la 4a setmana de preparació de l’Ultra de les les Fonts, la distància 20km i desnivell D+800m m’anaven de fàbula com a substitut de l’entrenament que em tocava
aquest diumenge. De totes formes ha estat un entrenament una mica accidentat quan en el Km4.5 un dels corredors del grup en que anava ha caigut i he ajudat  a socorre’l. Això ha fet que perdi més de 15min fins que la cosa ha estat control·lada. Llàstima perquè les sensacions eren molt bones i m’haguès agradat saber quin temps podia haver fet.

campredo2

A partir d’aquí he mirat d’agafar el meu ritme recuperant posicions fins acabar amb bones sensacions tot i que carregat de cames i amb algun avís d’estrabada als bessons.

Poca cosa més a dir. Com sempre gran ambient entre els corredors del circuit i el nostre club que cada cop es fa més gran. Arriben cares noves a la família Montbike i la secció Canicrós pujant al podi.

campredo4

LOGO-CursaLesFonts-transp-300

I al 2015…

Primer de tot, bon any a tothom. Encara que portem pocs dies del nou any ja fa dies que tinc en ment la nova temporada. El 2014 ha acabat en bones sensacions i en aquest 2015 només penso en conèixer noves muntanyes i sobretot passar-ho be. Important, com no, que em respectin les lesions i poder practicar aquest esport durant molt i molt de temps.

De moment, el primer repte és l’Ultra Trail de les Fonts, una ultra de 3 etapes per fer en total 120Km i D+6000m  i que aquest any serà el 6,7 i 8 de març. Ja la vaig completar 2013 i a banda de la satisfacció per acaba-la, vaig disfrutar moltíssim.  De moment estic ficat de ple en la seva preparació. Porto ja 3 setmanes d’entrenaments i  les sensacions són molt bones.

LOGO-CursaLesFonts-transp-300

L’altre repte que tinc és una nova Ultra que fan al nostre territori. Es tracta dels Estels del Sud de 106Km i D+5100m, el2 de maig, donant la volta als Ports de Beseit. Sempre dic que, tot i tenir-los aquí al costat. els Ports són per mi uns grans desconeguts i amb la preparació i la cursa espero que deixin de ser-ho. De moment, estos dies vaig poder fer 40Kms de Beseit-Font Ferrera-Caro.

ultraestels

El tercer repte i sense cap mena de dubte el més important de l’any me’l callo tot i que molta gent que em coneix ja el sap.  A hores d’ara ja tinc feta la preiscipció i estic  pendent de sorteig. El 14 de gener sabré si que m’agafen o no i partir d’aquí ja organitzaria la resta de la temporada.

De moment, pas  a pas. Aquest diumenge 11 a competir a la Cursa de les 2 Torres de Campredó que dona el tret de sortida a un consolidat Circuit de Curses de Muntanya de Terres de l’Ebre. Hi ha ganes de tornar a viure el l’ambient d’aquest circuit.

CARTELL-CURSA-2015_web

 

pinell5

Crònica: Cursa dels Biberons – Pinell de Brai

Tot i no formar part del Circuit de Curses de Muntanya de Terres de l’Ebre, vaig decidir provar la Cursa del Pinell perquè volia conèixer la Serra de Pàndols, de la que m’havien parlat molt be.

DSC06972 (Copiar)

La sortida ja va ser curiosa, des de dins de la Catedral del Vi. Una primera meitat tècnica, majoritàriament de pujada, tot i que en alguna baixad molt tècnica, que amb la pluja t’obligava a posar cul a terra.

La segona part, molt corredora i divertida per corriols molt nets. Es notava la feina feta per l’organització.

pinell5

Temps final, 2h44m05s per fer 22Km i D+980m, que personalment em va deixar molt bones sensacions i amb ganes de tornar-hi l’any que ve.

ulldecona2

Crònica: Cursa de Muntanya d’Ulldecona 2014

Per fi una cursa amb un bon sabor de boca. Després de les dos darreres, Alcanar i Tivissa, on vaig acabar malament, necessitava acabar-ne una en bones sencacions. Curiosament era la cursa que pitjor anava a les meues característiques, una cursa molt corredora i amb poc desnivell però dins del procès d’adaptació a córrer, ja m’ha anat be. S’ha de dir que aquest cop he pogut mantenir una constància durant tota la cursa i això s’ha notat en el resultat.

IMG_20141026_083926_1

Crec que dos han estat les claus. Una, fer servir el pulsòmetre, jugant entre la zona de confort i la de patiment, buscant no passar passar-me d’aquest última per evitar males sensacions. I una segona, no parar de córrer en cap moment, fins i tot en pujada, encara que fós a pas de formiga. Només en la pujada que hi havia passada l’Ermita i en la darrera per la tartera he caminat. També he de dir que els darrers quilòmetres d’entrada al poble ja me costava aguantar el ritme, on els meus problemes amb els isquitibials ja havien fet acte de presència.

ulldecona1

ulldecona5

Pel que fa la cursa, tot i que molt corredora, m’ha agradat el traçat que han buscat la gent de SudActiu (Ulldecona) per la Serra de Godall. Normalment sempre vaig pel Montsià que me’l conec bastant i ara ja se que la Serreta de Godall té llocs també molt bonics i interessants per entrenar. Especialment, m’ha agradat la baixada cap a les Oliveres Milenàries i la baixada a l’Ermita.

ulldecona6

ulldecona2

Temps final, 2h41m01s en 23km i D+850m.

ulldecona4

Pel que fa als Montbike, un altre cop, molt bona participació amb cares noves i 3 podiums en fèmines, les dos Eves i Míriam. Llàtima que el pernil se l’han emportat els de la Ràpita, però personalment, em sembla be que es vaigue repartint la cosa.

ulldecona0

Ara ja, amb ganes de tornar treballar i preparar-me a conscièntment per millor cada cop més.

Crònica: Muntanyes de Tivissa 2014

Com diu l’anunci aquell? “En las distancias cortas es donde un hombre se la juega“. Doncs em sembla que jo aquí fallo. De que em serveix fer més de 100kms a les Ultres ni històries si en una cursa de muntanya de 23km amb D+1400m acabo arrastrant-me i arribant a dures penes al final. No valen excuses. Que si és la més dura i tècnica del circuit o que ja porto molts quilòmetres a les cames. No ens enganyem, s’ha de treballar més per les curses d’aquest estil.

Seré breu perquè no hi ha molta cosa a dir. Un començament molt tranquil, amb uns primers quilòmetres corredors on jo aprofito per acompanyar una rato a Jon, el presi. Al primer corriol ja tiro avant perquè pateixo pel tall horari a les 2h. Pujada al Coll de Maula i, a partir d’aqui, crestall on córrer és més que complicat.

tivissa1

tivissa2

Baixada cap a Tivissa un altre cop on jo em trobo prou be. Es vora el km 11 i passo el tall en 20min de marge. Però a partir, en la Pujada a la Llena,  aquí comença la debacle i em costa seguir el ritme. A més, noto la boca seca per falta d’aigua i només pensant arribar al següent avituallament, al km15. Males sensacions i fins i tot mareig.

tivissa4

Aquí m’aturo una bona estona i apareix Jon amb la sabata mig desmanegada. Mirem d’anar junts però fins i tot ell se me’n va poc a poc. Després de tot el segon crestall, em quedo sol un altre cop i m’ho torno agafar en molta calma. Queden 3km en una última baixada molt lliscant que fa que més d’un cop toqui anar cul a terra. Arribo baix adolorit però lo meu pensament ja només està en la cerveseta de l’arribada. Temps final (fa mal escriure) 4h38m23s. Quina Pepa que estic fet. Mare meu.

tvissa3

Tot i que pensava parar una temporada per recuperar forces penso que no. Ho continuaré intentant i si torno a defallir, a continuar. No se si és l’opció més encertada però el meu cap em diu això encara que pot ser el meu cos digui una altra cosa.

No tot ha estat negatiu. Un altra vegada, àmplia parcicipació dels Montbike que ens va fer guanyar una generosa cistella de productes de la terra. I la cerveseta fresca del final, brutal. Sort que no hi havia controls a la sortida del poble. Espero poder tornar l’any que ve.

tivissa5

Crònica: Pujada al Montsià 2014

Ara fa 10 dies que vaig fer la cursa Pujada al Montsià Memorial Francesc Bort (Madro), organitzada per la gent d’Alcanar, en la que vaig tenir una bona punxada . Fa 3 anys que l’havia fet en la modalitat de marxa i aquest any, amb l’objectiu de millorar en curses curtes i més corredors, vaig apuntar-me a la cursa llarga sense pensar-m’ho dos vegades. Són 28km en D+1450m, de les llargues del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre, coronant la Torreta del Montsià, el sostre de la nostra estimada Serra.

2014_PM_perfils_cursa_controls

 

10622819_10202860536610306_192358481677062528_n

Es dona la sortida i de moment bé, amb un ritme còmode i mirant de no animar-me massa. Els primers quilòmetres el recorregut invita a córrer perquè els desnivells no són molt pronunciats.  Jo ho recordo de quan vaig fer la marxa fa 3 anys on coincideixen tots dos traçats. Però quan ja es separen els dos recorreguts i iniciem la pujada a la torreta, jo ja noto que no estic tant be com pensava. Comença a avançar-me gent i no puc seguir el ritme. A meitat pujada,  pluja que havia aparegut tímidament cau en força i la pujada a la Torreta es converteix en èpica.

10482006_693491534062267_8205741260355947769_o

Un cop dalt la cosa s’ha calmat. Baixada ràpida per un corriol ple d’aigua i fang on sembla que em recupero però en arribar la pista les cames que no van. A partir d’aquí i fins l’arribada la cosa va a pitjor i fins i tot toca caminar en molt moments perquè les potes han dit prou. Si no fos perquè hagués hagut de caminar fins arribar al poble em retiro. Evidentment, els temps final, de pena. 4h23min20s i el 103 de 122 corredors.

10696199_693509687393785_7077978791455821474_n

Conclusions, una cursa massa llarga per després de l’Ultra Pirineu on millor haver descansat. Però no tot ha de ser negatiu. D’una banda, m’ha agradat molt el traçat de pujada a la Torr


eta i posterior baixada fins al Mas de Mulet,  una part del Montsià per mi desconeguda fins ara. També la companyia de la gent del club, els Montbike, que cada cop som més gent i on ens vam emportar el pernil al club amb més participants.

Només queda agrair als canareus per la bona cursa que ens han preparat, amb ganes de tornar l’any que ve per treure’m aquest mal sabor de boca que m’ha quedat. Propera parada, 12 d’octubre amb la Cursa Muntanyes de Tivissa.