Tag: Escornalbou

Crònica: 10a Caminada Riudoms-La Mola-Riudoms

A les 6:30 començava puntual la caminada i ja de principi m’he posat a córrer rapidet sabent que els primers 5km fins Montbrió eren plans. M’he apegat a un grupet que portaven bon ritme i que a més podés seguir.

Passat Montbrió, 5kms més i cap a Riudecanyes. Aquí ja hi havia una lleugera pujada però el ritme continuava sent molt bo. Primer avituallament i seguir, passant vorejant el pantà direcció a Duesaigües.


Després de Duesaigües, pujada cap a Escornalbou. Ara ja vaig sol però continuo sense encantar-me. La major part és per pista asfaltada excepte un trosset de sendereta que s’agraeix i ja el darrer tram per la carretera fins arribar Escornalbou. Allí omplo el bidó d’aquaris, una mica de fruits secs i cap a baix.

La baixada la faig en compte de no relliscar perque és com adoquinat i patina per les fortes pluges de la nit anterior. Aquí m’adelanta bastanta gent però finalment arribo baix de tot. Després de passar per l’Argentera , comença la pujada cap al Respirador del Tunel. Em començo a notar els isquios així que deixo de córrer durant una estona i opto per anar caminant. Un cop al control del respirador, toca la pujada al par eòlic de l’Argentera. La faig en un altre marxador que porta un ritme més alt que el meu però que m’estira.

Un cop dalt, m’entretinc fent unes fotos i veig que hi ha el punt on pots triar entre l’opció tradicional per Coll Roig o l’opció La Torre de Fontaubella.

Dels 8 corredors que ens trobem a dalt només un decideix anar per Fontaubella, així que opto per seguir a la majoria. Et donen els mateixos punts per la CCCR i és més suau. Després de creuar el par eòlic, encaro una baixada fins arribar l’avituallament abans de la pujada de Coll Roig. Platan i coca-cola i sense encantar-me cap a dalt a la Mola. Aquí és la única part del recorregut que podrien haver anat be els pals però ja he fet be en no portar-los. A més, hi ha una part que toca grimpar que farien nosa.

Finalment arribo a dalt de la mola i sort que tinc davant un que ja es coneix el camí de baixada sinò m’hagués hagut d’entretindre en buscar-la. Encaro el descens per una zona bastant perdregosa i amb pedres que patinent bastant. He d’anar amb compte. A més em noto les cames i tinc una petita pàjara.

Tota la baixada vaig molt lent. També em noto les vambes i el mal a l’empeine. Pensava que havia trobat la solució però no és així . Passo per Colldejou i continuo baixant. Uf com em costa. Un cop baix de tot toca fer la pujada a l’Ermita de Mare de Déu de la Roca. Aquí em recupero pel fet que es pujada i el camí és més sendera i menys pista.

 

 Espectacular l’ermita, per a fer-li una visita en tranquilitat.Aquí m’ho emprenc en calma i em menjo la salsitxa com cal i una mica de vi. Ja només queden 13kms de baixada amb els 10 finals pràcticament plans.

D’esprés d’avituallar-me be, començo la part final amb la intenció de fer-ho corrents i així fer-ho en unes 7h. Davant meu tinc una parella que em porta 500m i que em serveixen de referència. Poc a poc vaig reduïnt distàncies fins a passar-los. Les cames es noten i sobretot la calor que fa. Que pesat se’m este últim troç. Em toca caminar perquè estic destrossat. M’adelanta molts gent així que toca tirar de cap. Torno a passa per Montbrió i ja només queden els darrers 5kms.

Finalment amb les plantes dels peus destrossades arribo al final. Els peus estan bullint. A menjar una mica i cap a casa.

Al final sensacions que he tingut és que he començat molt be i la segona part he punxat. Crec que el fet de tenir una prova d’estes característiques cada cap de setmana fan que les cames les tingue molt carregades. I que he de treballar els estiraments.

 

 

 

 

 

 

Prèvia: 10a Caminada Riudoms-La Mola-Riudoms

Aquest diumenge 29 d’abril tocarà fer la Caminada Riudoms-La Mola-Riudoms. Són 52km (52.5km) amb un desnivell acumulat d’uns 3332m (3600m) en un temps màxim de 14h. Poso 2 distàncies i desnivells perquè aquest any han incorporat la possibilitat de fer 2 variants a meitat del recorregut. Tot i que volien que la nova variant, amb una mica més de desnivell,  donés més punts de cara a la Copa Catalana de Caminades de Resistència, sembla que aquest any es mantindrà la mateixa puntuació.

Mirant el perfil , hi ha 3 pujades importants. Una al Castell d’Escornabou (km17) pel que ja vaig passar a la Cursa de Riudecanyes del 2011. Una segona sobre el km23, i finalment, el punt més alt del recorregut que és la Mola de Colldejou , sobre el km29. Per la Mola recordo haver passat fa molts anys en una excursió de Mora d’Ebre a Montral amb el meu germà i una amic, seguint el GR7. Un cop dalt de la Mola, pràcticament tot és baixada, amb els darrers 10km bastant plans.

Prèvia: 3a Cursa de Riudecanyes – Escornalbou

Diumenge 16 d’octubre vaig a la Cursa de Riudecanyes-Escornalbou. És una cursa semblant a la d’Alcanar pel que fa a les dades tècniques, 18Km amb 750m de desnivell positiu.

En principi el perfil té una estructura piramidal am el punt més alt al quilòmetre 7. A partir d’allí hi ha un 3 tobogans. fins arribar al final.

No se com anirà la cosa perquè porto  una setmana mig malalt i que he entrenat 2 cops, amb 16Km i 9km en que he acabat fatal. Al web tenen un video amb fotografies del recorregut i l’he de tornar a veure perquè em sembla a mi que no serà molt muntanyero i si que hi ha bastant asfalt. Espero equivocar-me. Diumenge es veurà.

A wikiloc, tenen el recorregut de la cursa amb més detall.

D’altra banda, aquest cap de setmana, també es celebra Cursa PL Tortosa  i al Montsant la Ultra Trail Serra del Montsant de 100Km (+4500m) així com la cursa Trail 26.5Km (+1175m) .