Crònica: 3a Cursa de muntanya lo Frare de Ginestar 2012
Bona prova la 3a Cursa del Frare de Ginestar i també 3a del Circuit de Curses de Muntanya de Terres de l’Ebre 2012, en un recorregut amb una primera part de pujada amb alguns troços bastant tècnics i una segona part de baixada molt corredora i divertida.
En arribar a Ginestar aquest matí, recollida de dorsal i saludar la gent que et vas trobant i que son habituals, entre ells Sílvia, l’única representant del Montbike que s’ha animat a venir a banda de mi. Per ella és la seua primera cursa i pel que m’ha comentant al final, malgrat una caiguda i tot i que se li ha fet dureta, estava molt contenta per haver acabat.
Pel que fa a mi, he aconseguit un temps oficial de 2h40m06s, 20 minuts menys que fa dos anys (3h00m37s). De totes formes he fet un esprint final per baixar de 2h40 però sembla que entre que he creuat la línia d’arribada i m’han marcat el xip, han passat més de 6segons.
Començava la cursa a les 9:30 puntuals després del discurs pletòric del frare qua ha arribat en burro a donar la sortida. Els primers quilòmetres bastant corredors ha permés que el grup s’estiri. D’aquesta forma s’ha evitat que es produeixin taps quan arriben les primeres senderes de pujada. Jo m’he posat a un ritme còmode i a seguir el grup que desfilava en fila índia. De les senderes normals s’ha passat a senderes cada cop més tècniques amb unes pujades bastant divertides coronant les muntanyes amb fins i tot cordes per als trams més escarpats.
Un cop arribat ja al punt més alt ha començat una baixada fent ziga zagues bastant ràpida i corredora. Sobre els quilòmetre quinze, les darreres pujades important i aquí si que he notat el canvi de recorregut respecte fa 2 anys ja que han substituit els darrers 6quilòmetres per sendera per posar uns quilòmetres per un barranquet que han fet aquest tros més divertit però menys corredor.
Un cop entrat al poble darrer esprint veient el crono de la línia d’arribada i pensant que baixaria de les 2h40 però be. Un altre cop. Al final recollida de diploma, una dutxeta gelada per revitalitzar la musculatura i un bon pa en tomata en baldana i salsitxa per recuperar forces, acompanyat d’una cerveseta. Que ens ho hem guanyat.
Un apunt que vull fer és que s’ha d’aplaudir la feina dels voluntaris que l’organització ha situat en punts conflictius per ajudar a indicar el camí correcte. I és que amb els fred que feia, aguantar estoicament com ho fan allí parats és d’admirar.
En quan a sensacions meus, el que ja se. Faltaria augmentar el ritme per quilòmetre per millorar en les curses perquè el que fa a les cames em sento prou be i em recupero amb bastanta rapidesa. Avui he tornar a córrer amb les Adidas Kanadia TR4 i a banda de problemes que he tingut perquè portava fluixos els cordons a la part final m’he notat molèsties a la planta del peu. D’aquí a 15 dies ja veurem a Miravet.
