Crònica: Molins-Vilafranca
3a prova de la Copa Catalana de Caminades finalitzada i una puntets més al sac.. Com ja vaig dir al aprèvia, la intenció era agafar-la en tranquilitat, però evidentment quan estàs allí et contagies de l’ambient i com em va passar a mi intentes córrer. Sobretot quan estàs fresc.
A les 7 del matí es donava el tret de sortida de la marxa. Jo en principi volia començar caminant però em enseguida em contagio de la gent que comença corrent i faig el mateix. Teòricament en 1.5km hi hauria d’haver el primer avituallament però molt encertadament el van posar a la part final del recorregut. Després de creuar els ponts que superen l’AP7 i l’A7 s’arribar a la cimentera de Molins. A partir d’aquí direcció a Cervelló, on al quilòmetre 7 hi haurà el primer control-avituallament, a la Font del Marge. Una mica de brou i fruits secs i a continuar.
Comença una bona pujadeta per sendera i pista en una zona bastant frondosa i cap al segon avituallament a Can Rafel, km12. D’aquí, pista de baixada i en busca del tercer avituallament on espera l’esmorzar de salsitxa (ells li diuen botifarra) a l’ermita de Sant Ponç. Sense entretindre’m massa agafao l’entrepà no sense abans fer un traguet de porronet de cervesa. De moment el ritme és prou bo.
Després d’una pista agafo un sendera que va per un barranquet fins arribar al viaducte de la nacional prop de l’Ordal, viaducte que es travessa pel mig de l’estructura. D’aquí s’arriba fins a l’urbanització de Lledoner,km21.5 que és d’on comença la marxa curta.
Deixo l’avituallament i s’agafa una pista per l’anomenada Serra de les Planes, on estem pujant poc a poc. Aquí es comença a notar el sol que li pega en ganes. Com a alicient, les vistes de Montserrat molt xules.
Cap al km27 s’arriba al coll d’Estelles. Abans de la pujadeta hi ha l’avituallament on em bec una llauna d’Acuarius i aprofito per reomplir el camelback. De totes formes jo em notar la ressaca d’ahir. Trobar-se el dia abans d’una marxa i passar la tarde a base de Voll-Damms no és la millor opció. Intento menjar un platan però el llenço perquè no em senta massa be. Després del coll, arriba una baixada per pistes on jo ja començo a tenir problemes amb l’empeine del peu, principalment el dret. Això ja ho havia patit a la Marxa dels Castells de Segarra.
Be, després d’una baixada per pistes durant 3km toca tornar a pujar fins l’Urbanització de Les Gunyoles (km34) on espera el segon avituallament de salsitxa. A mi no m’entra ni en la vista. Menjo una natilla de xocolata i una mica de platan. De totes formes, no deixo l’oportunitat de fer un traguet d’un porró de cava que tenen. Sense entretindre’m massa continuo la marxa. Queden poc més de 12km i el camí continua per pistes on a partir d’aquí bàsicament és baixada. Jo miro de trotar, però segons com, el peu em fa mal. Sobretot el dolor el noto les baixades i quan aquesta és més pronunciada pitjor.
Supero l’avituallament de can Segarra al km39 i després d’una lleu pujada arriba la darrera baixada amb un fort. El dolor ja és màxim i em toca baixar de costat, i fins i tot aturar-me. Queden un 6km i ja estarà, però fins que no acabe la baixada no estaré tranquil. Són moments de patiment.
Faig els darrers kms trotan perquè em fa menys mal que si vaig caminant. La cosa està a prop. Entro a Vilafranca i arribo a l’estació on es troba l’arribada. Ja està, un altres puntets i a gaudir d’un bikini i una copeta de cava. Temps final 7h13m. Una llàstima perquè hagués baixat de les 7 hores si el peu no m’hagués fet la guitza.
Reflexió post carrera
M’havia plantejat agafar esta carrera com a test per veure si al final m’apuntava a la marxa 24 de Cap de Creus però amb el mal que m’ha acabat fent el peu he decidit que millor descansar i a veure com evoluciona.
Pell que fa a la Marxa em quedo millor amb la primera meitat pel paissatge. La segona part, massa pista pel meu gust.
