Tag: montbike

cocons1

Crònica: Cursa dels Cocons – Tivenys

Amb una mica de retard, aquí ve la crònica. Ni molt menys tenia pensat córrer aquesta cursa. En ment tenia disputar l’Ultra de les Valls d’Àneu (18-19juliol), però dos dies fent un test del recorregut van fer veure que UTVA no em convenia. Ultra molt dura i tècnica i amb el perill de prendre mal. Així que a darrera hora m’apuntava a la Cursa dels Cocons per treure’m la decepció de no fer Valls d’Àneu.

Ara feia dies que no feia cap cursa del Circuit i aquesta precisament no l’havia disputat mai. Una cursa que tenia l’al·licient que és fa de nit. D’altra banda tenia ganes de tornar sentir-me corredor. Normalment amb la preparació per les llargues distàncies et notes més lents i és la sensació que tenia jo. Tot i els 2 dies de dur d’entrenament pel Pirineu, em vaig notar fresc de cames. El més preocupant però era la calor.

cocons0

En donar-se el tret de sortida i de principi vaig mirar d’ajuntar-me amb els company de Montbike, Pelli i Marta. El ritme que portaven i que van portar al llarg del recorregut,  va  ser ideal per mi i em vaig notar be i fresc. Be, fresc de cames perquè la xafogor que va fer ens va fer suar de valent. Uns primers quilòmetres corredors per pista fins arribar als primers corriols. Moment en el que vaig encendre  el frontal. Aquí, en una de les baixades,  vaig tenir la primera caiguda sense conseqüències. T’havies de fixar be on posaves el peu i no et podies despistar ni un moment. Continuàvem tots tres a bon ritme i anàvem consumint els quilòmetres. De totes formes Pelli i Marta se m’escapaven a les baixades. Un cop arribats al punt més alt, venia la baixada més tècnica on vaig tenir la segona caiguda. Per sort no vaig prendre mal però si que vaig quedar adolorit. El frontal em va saltar i sort que es va quedar encès perquè sinó m’hagués costat trobar-lo.

cocons1

Després d’així em va costar tornar a agafar el ritme però vaig aconseguir tornar a contactar amb els companys. Ja només restaven els darrers quilòmetres de baixada i entrada a Tivenys amb un objectiu inesperat per mi, baixar de les 3h. Temps final, 2h 54m 38s. I Marta pujant al podi com a 3ª fèmina.

IMG-20150517-WA0008

Crònica: Volta a la Joca

Aquest passat diumenge 17 de maig hi havia dinar de club i a mi se me va ocórrer la ‘genial’ idea de fer una sortideta per fer gana. Buscant alternatives a lo que sempre fem pel Montsia vaig pensar que tocar una mica de Port estaria be i enseguida em va vindre al cap una volta que vaig fer fa més d’un any per la Joca, prop de Mas de Barberans.

En principi era per tots els públics però ‘sort’ que al final només vam ser 6 valents atès el que ens vam trobar després.La primera pujada ja tenia tela pel canal de l’Anyó. Jo no la recordava tan dura. Sort que els que anàvem estàvem més o menys forts perquè hi havia algun tram de grimpadeta que tela. Un cop dalt la cosa encara pujava més per sobre la Joca i quasi fins i tot a l’alçada de Caro.

IMG-20150517-WA0008

Un cop dalt lo paissatge ja era totalment diferent amb unes senderetes corredores que pujaven i baixaven suaus, per una zona emboscada i molt bonica. Ara si que xalàvem. Ja podria ser el recorregut tot així. Llàstima que primer has de fer tota la pujada previa perquè seria un lloc divertit per entrenar.

Després de fer parada per repostar forçes ja només quedava fer la tornada per la Portella de Calça, una bona baixada perdedora, on t’havies de fixar be en les marques roges. El problema és que ens vam animar massa i vam baixar massa ràpid, perdent els senyals.

IMG-20150517-WA0010

Llavors, en lloc de tornar enrere i recuperar la sendera bona vam pensar que pot ser la podríem trobar més endavant fent un recte. Greu errada perquè ens vam trobar en unes parets que eren impossible de pujar.Fins i tot a mi el GPS em va arribar a dir que havia recuperat el track correcte però és que el corriol anava per sobre la paret.Van ser dos hores perduts on vam viure moments de tensió i nervis i on ens vam graduar en trail-escalada. NOTA: en el mapa, en blau la ruta correcta i en roig el que vam fer.


mapa3

Finalment, ja desesperats, sense aigua i amb les forces a al límit, vam trobar miraculosament una sendera que em sembla que va a la font del Paradís i vam poder arribar als cotxes.

Evidentment vam fer tard al dinar i com no, se’ns en van riure el que van voler. Era igual, el més important per mi és que ningú va pendre mal i que al final vam poder gaudir del dinar Montbike, un club que cada cop es fa més i més gran.

IMG-20150517-WA0007

Reflexió

Aquesta sortida per mi  ha estat un toc d’atenció. I no és el primer cop. Personalment, en algun moment ho vaig passar malament. Jo era qui havia organitzat la sortida i qui havia proposat la ruta. Pot ser exagero però va haver algun moment que des del meu punt de vista va ser feo per la perillositat. Per sort, ningú va pendre mal i ho podem contar com a anècdota. El que si se és que aquesta sortida he estat una gran lliço per la propera vegada.

Agrair als companys Alfredo, Joan Andrei, Miquel, Ramon i al nou vingut Carlos la paciència i el temple en les situacions complicades. Us prometo que no tornarà a passar.

IMG-20150314-WA0032

Sortida raquetes Montbike 2015


Ara fa uns quants anys vaig provar les raquetes de neu i, tot i ser una iniciació una mica accidentada, em va agradar l’experiència. Aquest any volia tornar a provar-ho i vaig aprofitar la sortida que organitzava el club, els Montbike, per aputar-m’hi. Destinació Andorra, on només passar la frontera em van vindre al cap un munt d’imatges i records de l’Ultra Mític del juliol passat.

IMG_1232

Es van preparar dos rutes, una el dissabte i l’altre el diumenge. Dissabte vam anar a les pistes de Grau Roig i vam fer una ruta circular fins la zona del llac de Pessons. Va ser una ruta que vam començar amb un sol esplendid i vam acabar amb una nevada de les que costa veure alguna cosa. Va ser una passejada sencilla tot i que hi havia alguna pujadeta que tela. Segons el GPS van sortir uns 8Km amb casi D+600m, que vam completar en molta tranquilitat.

IMG_1245

IMG_1249

IMG-20150314-WA0032

IMG_1252

 

De totes formes a mi ja em va anar be perquè vaig tenir un problemilla amb les botes de muntanya. Ja es el segon cop que em passa. Es podreix la sola i es va desfents  a trossos. Estic segur que podria resseguir la ruta seguint tots els trossos que vaig deixar per la ruta. I com a mostra, aquí van un parell de fotos.

IMG_20150314_172631IMG_20150314_172722

 

El diumenge volíem fer la ruta del pics Maià i Ortafà que començava des del Port d’Envalira però malauradament l’estat de la carretera ens va aconsellar tirar enrere. Com a alernativa vam anar a la Vall d’Incles, una ruta bastant sencilleta i plana però que ens va permetre al menys fer alguna cosa que amb la nevada del dia anterior ens va deixar un estat de la neu immillorable. Van ser poc més de 6Kms en poc desnivell on si que vam riure tot i més, jugant i fent bromes.

IMG_20150315_101327

IMG_20150315_124150

 

La veritat és que va ser un cap de setmana dels de recordar i on, tot i ser un grup heterogeni, sempre saps que t’ho passaràs be. Evidentment no tot va ser excursions i monte, sinò que també vam tenir temps per la diversió, com no. L’any que ve a veure si puc repetir-ho.

IMG-20150314-WA0021

torreta

Crònica: 1a nocturna Alcanar – Amposta

Estreno rentat de cara del bloc amb la crònica de la darrera locura dels Montbike. La idea va ser de Dani Climent i jo vaig col·laborar molt gustosament buscant el recorregut. La convocatòria la vam fer pública perquè no sols els dels club la fessin sinò que s’apuntés qui vulgués. Tot i que van confirmar més de 30 persones a la pàgina de Facebook al final vam ser 18 els valents que vam decidir fer esta bogeria. I dic bogeria perquè les condicios meterològiques eren prou dures amb un fort vent que com vam poder comprovar, ens tombava.

ermita

Eren les quasi les 21 quan arrancàvem cap l’Ermita de la Pietat. De moments les condicion eren prou bones. Un cop arroplegats ens vam dividir en 3 grups segons el coneixemet del camí i la velocitat. Jo vaig acabar en un grupet de 5 i la compantia. Pelli, selfi-man, i el seu inseparable Jack, Eva Cris, alias “No estem be”, Jaume, el nostre junior d’or, Jordi, l’infiltrat del BTT, i un servidor.

La primera part molt be, fins i tot ens sobrava roba, però a partir de les primeres rampes de cara a la Mola Cima i la Torreta vam començar a patir el un vent i un fred que no eren normals.

torreta

Un vent que et tombava i que en algun arribava a ser fins i tot perillós. Sobretot en les parts del recorregut més estretes i amb caigudes importants al costat. He de dir que jo no ho vaig passar gaire be i fins que no vam arribar a la Torreta, no vaig descansar. Un cop dalt i després de  la foto corresponent, cap al Mas d’en Comú a sopar que hi havia gana. Sort que vam poder entrar dins perquè se sentien unes ràfegues de vent que feien temor. No ens vam entretindre gaire perquè enseguida ens vam gelar.

D’allí, cap a Amposta per Matarredona, el Tossal dels 3 Termes, Cedrilles i Ermita del Montsià, vam tenir algun cop de vent important però el terreny ja era una altra cosa.

Content per l’èxit de la convocatòria i esperant que es repeteixi en unes condicions més idònies. I com a postre, diumenge calçotada i fideuada Montbike.

calsotada

ulldecona2

Crònica: Cursa de Muntanya d’Ulldecona 2014

Per fi una cursa amb un bon sabor de boca. Després de les dos darreres, Alcanar i Tivissa, on vaig acabar malament, necessitava acabar-ne una en bones sencacions. Curiosament era la cursa que pitjor anava a les meues característiques, una cursa molt corredora i amb poc desnivell però dins del procès d’adaptació a córrer, ja m’ha anat be. S’ha de dir que aquest cop he pogut mantenir una constància durant tota la cursa i això s’ha notat en el resultat.

IMG_20141026_083926_1

Crec que dos han estat les claus. Una, fer servir el pulsòmetre, jugant entre la zona de confort i la de patiment, buscant no passar passar-me d’aquest última per evitar males sensacions. I una segona, no parar de córrer en cap moment, fins i tot en pujada, encara que fós a pas de formiga. Només en la pujada que hi havia passada l’Ermita i en la darrera per la tartera he caminat. També he de dir que els darrers quilòmetres d’entrada al poble ja me costava aguantar el ritme, on els meus problemes amb els isquitibials ja havien fet acte de presència.

ulldecona1

ulldecona5

Pel que fa la cursa, tot i que molt corredora, m’ha agradat el traçat que han buscat la gent de SudActiu (Ulldecona) per la Serra de Godall. Normalment sempre vaig pel Montsià que me’l conec bastant i ara ja se que la Serreta de Godall té llocs també molt bonics i interessants per entrenar. Especialment, m’ha agradat la baixada cap a les Oliveres Milenàries i la baixada a l’Ermita.

ulldecona6

ulldecona2

Temps final, 2h41m01s en 23km i D+850m.

ulldecona4

Pel que fa als Montbike, un altre cop, molt bona participació amb cares noves i 3 podiums en fèmines, les dos Eves i Míriam. Llàtima que el pernil se l’han emportat els de la Ràpita, però personalment, em sembla be que es vaigue repartint la cosa.

ulldecona0

Ara ja, amb ganes de tornar treballar i preparar-me a conscièntment per millor cada cop més.

Crònica: Muntanyes de Tivissa 2014

Com diu l’anunci aquell? “En las distancias cortas es donde un hombre se la juega“. Doncs em sembla que jo aquí fallo. De que em serveix fer més de 100kms a les Ultres ni històries si en una cursa de muntanya de 23km amb D+1400m acabo arrastrant-me i arribant a dures penes al final. No valen excuses. Que si és la més dura i tècnica del circuit o que ja porto molts quilòmetres a les cames. No ens enganyem, s’ha de treballar més per les curses d’aquest estil.

Seré breu perquè no hi ha molta cosa a dir. Un començament molt tranquil, amb uns primers quilòmetres corredors on jo aprofito per acompanyar una rato a Jon, el presi. Al primer corriol ja tiro avant perquè pateixo pel tall horari a les 2h. Pujada al Coll de Maula i, a partir d’aqui, crestall on córrer és més que complicat.

tivissa1

tivissa2

Baixada cap a Tivissa un altre cop on jo em trobo prou be. Es vora el km 11 i passo el tall en 20min de marge. Però a partir, en la Pujada a la Llena,  aquí comença la debacle i em costa seguir el ritme. A més, noto la boca seca per falta d’aigua i només pensant arribar al següent avituallament, al km15. Males sensacions i fins i tot mareig.

tivissa4

Aquí m’aturo una bona estona i apareix Jon amb la sabata mig desmanegada. Mirem d’anar junts però fins i tot ell se me’n va poc a poc. Després de tot el segon crestall, em quedo sol un altre cop i m’ho torno agafar en molta calma. Queden 3km en una última baixada molt lliscant que fa que més d’un cop toqui anar cul a terra. Arribo baix adolorit però lo meu pensament ja només està en la cerveseta de l’arribada. Temps final (fa mal escriure) 4h38m23s. Quina Pepa que estic fet. Mare meu.

tvissa3

Tot i que pensava parar una temporada per recuperar forces penso que no. Ho continuaré intentant i si torno a defallir, a continuar. No se si és l’opció més encertada però el meu cap em diu això encara que pot ser el meu cos digui una altra cosa.

No tot ha estat negatiu. Un altra vegada, àmplia parcicipació dels Montbike que ens va fer guanyar una generosa cistella de productes de la terra. I la cerveseta fresca del final, brutal. Sort que no hi havia controls a la sortida del poble. Espero poder tornar l’any que ve.

tivissa5

Crònica: Pujada al Montsià 2014

Ara fa 10 dies que vaig fer la cursa Pujada al Montsià Memorial Francesc Bort (Madro), organitzada per la gent d’Alcanar, en la que vaig tenir una bona punxada . Fa 3 anys que l’havia fet en la modalitat de marxa i aquest any, amb l’objectiu de millorar en curses curtes i més corredors, vaig apuntar-me a la cursa llarga sense pensar-m’ho dos vegades. Són 28km en D+1450m, de les llargues del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre, coronant la Torreta del Montsià, el sostre de la nostra estimada Serra.

2014_PM_perfils_cursa_controls

 

10622819_10202860536610306_192358481677062528_n

Es dona la sortida i de moment bé, amb un ritme còmode i mirant de no animar-me massa. Els primers quilòmetres el recorregut invita a córrer perquè els desnivells no són molt pronunciats.  Jo ho recordo de quan vaig fer la marxa fa 3 anys on coincideixen tots dos traçats. Però quan ja es separen els dos recorreguts i iniciem la pujada a la torreta, jo ja noto que no estic tant be com pensava. Comença a avançar-me gent i no puc seguir el ritme. A meitat pujada,  pluja que havia aparegut tímidament cau en força i la pujada a la Torreta es converteix en èpica.

10482006_693491534062267_8205741260355947769_o

Un cop dalt la cosa s’ha calmat. Baixada ràpida per un corriol ple d’aigua i fang on sembla que em recupero però en arribar la pista les cames que no van. A partir d’aquí i fins l’arribada la cosa va a pitjor i fins i tot toca caminar en molt moments perquè les potes han dit prou. Si no fos perquè hagués hagut de caminar fins arribar al poble em retiro. Evidentment, els temps final, de pena. 4h23min20s i el 103 de 122 corredors.

10696199_693509687393785_7077978791455821474_n

Conclusions, una cursa massa llarga per després de l’Ultra Pirineu on millor haver descansat. Però no tot ha de ser negatiu. D’una banda, m’ha agradat molt el traçat de pujada a la Torr


eta i posterior baixada fins al Mas de Mulet,  una part del Montsià per mi desconeguda fins ara. També la companyia de la gent del club, els Montbike, que cada cop som més gent i on ens vam emportar el pernil al club amb més participants.

Només queda agrair als canareus per la bona cursa que ens han preparat, amb ganes de tornar l’any que ve per treure’m aquest mal sabor de boca que m’ha quedat. Propera parada, 12 d’octubre amb la Cursa Muntanyes de Tivissa.

Crònica: Cursa de Muntanya Vila de Falset

Gran dia i gran cursa la que ens van preparar la gent de Falset en un dia que inigualable. La cursa que per mi, a banda d’entrenament, m’ha servit per reengantxar-me a les curses curtes, tot i que vaig anar de més a menys. Com be em va dir el meu amic Roland, “has sortit massa fort”. Pot ser si però vaig disfrutar del recorregut, avituallaments i de la cronoescalada final, encara que vaig tenir algun problema físic.

IMG_20140911_075047

Per alguns moments em va recordar a la cursa de fa 3 anys, amb una primera part molt corredora que com l’altra vegada, i on jo em vaig animar massa. Després, en el mateix punt. sobre el quilòmetre 7.5 una pàjara coincidint amb la pujada al coll de l’Eudalda.

ferran4

En la baixada, recuperació  fins la part de la cronoescalada on vaig patir alguna ‘calambre’. La part final la vaig fer en precaució pels problemes als bessons. Finalment, temps de 2h44m36s.

ferran1

 

A destacar l’àmplia representació del club tot i que Falset ens queda una mica llunys de casa. FERRo

2 dies Montbike 2014

Aquests cap de setmana 24 i 25 de maig vam fer sortida de 2 dies de la gent del Club Montbike. Va ser sortida conjunta de la secció BTT i Trail. Els de BTT si que fan més coses junts però els corredors encara estem començant a fer pinya. A més, natros teníem el handicap que coincidia en la Cursa del Vent del Reguers i el 10mil del Perelló. Així que vam acabar sent menys del que m’hagués agradat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Des de que fa uns mesos que em vaig enterar-me de la moguda, jo em vaig comprometre a organitzar les rutes a peu. Les dos zones per on es feia me les conec per la proximitat en Tarragona i d’alguna cursa. I pels comentaris dels companys, sembla que vaig encertar de ple.

Dia 1

Cornudella – Serra Major – La Morera del Montsant – Cornudella
Cornudella – Siurana – Cornudella

Dissabte comencem des de Cornudella per fer una volta d’uns 20Km pujant a la Serra Major, passant per la Morera del Montsant i tornant a Cornudella. Com que tampoc sabia qui vindria vaig buscar un ruta principal que faríem tots i una suplementària,  pujant a Siurana, per qui és quedés en ganes de més.

Al final som 4. Ramón, Miquel, Jon (el presi) i un servidor que acabaremm completant els 36km que ens sortiran. De principi enfilem cap a la Serra Major. Els 4 anem prou conjuntats. Ramon  que està molt fort. Seguir el seu ritme costa lo seu . Miquel que té cama de sobres. Per cada gambada d’ell, jo n’he de fer dos. Jon, al seu ritme. És com un diesel, que mai deixes al darrera. I jo aprofitant que sóc l’únic que porta GPS per frenar-los quan cal.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Dalt la Serra Major el temps estava emboirat i fa fred. Les esperances de poder coincidir en los BTTeros es fa complicat. El que si que comentem entre natros és quin goig fa córrer per aquella serra. Tombem cap a la Morera del Montsant per una baixada tècnica i molt divertida. Després de les pertinent fotos en uns cingles de la vora, al poble fem la primera cerveseta i menjem alguna cosa. A patir l’últim dia.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Continuem de tornada ja cap a Cornudella per un corriol de baixada molt corredor i acabem amb uns quilometres finals de pista.

No són ni les dos i per les notícies dels BTT, ja sabem que tardaran. Així que , una altra cervesa i menjar una mica més. Tots decidim fer la ruta cap a Siurana. L’aproximació per pista, una mica pesada fins que arriba la pujada al poble. Però el premi de les vistes a dalt del cingles no té preu. Són espectaculars i el poble molt bonic també. Ja només queda la tornada fins a Cornudella on arribem ja una mica cansats.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Un altre avituallament de Voll-Damm i cotxe fins a Poblet on dormirem i gaudirem de sopar conjunt en tot lo grup. Llàstima que la victòria del Madrid amb la Décima ens destrempa una mica.

Dia 2.

Masies de Poblet, la Pena, Cogullons i Mola d’Estat dels 4 Termes

El segon dia s’afegeixen al grup Pelli, que el dia anterior havia fer BTT, i Marga. Malauradament Marga no es troba be i torna al apartaments al poc de començar. Una llàstima.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Lo bo de la ruta d’avui és que coincideix molts trams del traçat amb els de BTT. Fem una pujada de corriol amb molta ombra i on es nota la humitat. És un terreny diferent al que tenim al Montsià. Les trobades amb els BTT és moment de broma i ‘piques’ a veure qui puja més ràpid. Fins i tot tenim temps de fer-mos un ‘selfie’.  Arribem a la Pena on carreguem aigua i fem foto de rigor.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Continuem pujada fins el Mirador amb unes vistes espectaculars. La pujada més forta ja està feta.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Com que jo em conec la ruta perquè la vaig fer dos setmanes abans, aprofito per avisar-los quan poden apretar. Això són moments pique entre natros, eh Pelli i Ramon!!.

Finalment arribem a la Mola d’Estat dels 4 Termes on ens fem la foto de família. El camí de tornada tot i coincidir, permet fer alguna variant com la baixada kamikaze pels Cogullons.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

A la darrera baixada ens trobem als ciclistes que han tingut problemes mecànics. Sort que porten a Barberà que és ‘mano de santo’.

Ja arribats als apartaments, dutxa i dinar de despedida a Montblanc.

Crònica: Cursa de Panxampla – Alfara 2014

Dissabte vaig poder gaudir d’una de les proves  més del boniques de Circuit de Curses de Muntanya de Terres de l’Ebre. Es tracta de la V Cursa  de Panxampla d’Alfara de Carles, amb un recorregut molt tècnic, sobretot,  a la primera part del traçat. Ja l’havia fet al 2012 i d’aquella vegada recordava principalment la baixada de la tartera que tan malament em va anar. Aquest cop, n’hi havia dos, així que,  si vols caldo, pos dos tasses. La que vam fer el 2012 era la segona mentre que n’havia una abans molt més empinada. Afortunadament, vaig poder superar-les tot i que, com és normal, vaig perdre bastantes posicions.

Cursa Panxampla (22)

Cursa Panxampla (16)

Al principi, hi ha la llarga pujada fins l’Espina que vaig fer en la companyia d’Isidro. En arribar a la primera tartera ja ens vam separar ja que  ell va baixar molt millor que jo. A la segona tartera, vaig poder baixar més dignament, millor que al 2012 però vaig començar  notar que la musculatura no estava preparada per estos descensos. Estos avisos es van concretar a posteriori amb dolors als tibials i quadriceps, en la part final de recorregut. L’ultima baixadeta va ser un suplici i en la darrera pujada fins l’arribada ja no hi havia forces.

10174889_640789845996216_1774391651689827001_n

DSCF0366

Al final, em quedo en un bon entreno però del que m’ha costat 3dies a recuperar-me. El que vaig xalar molt va ser en l’amplia participació de la gent del Montbike. Per un pèl no ens vam emportar el pernil. Va estar una excel·lent prèvia per al dia següent on vam celebrar el dinar del club. La fideuada d’Alfara, per un compromís familiar,  no vaig poder tastar-la. Sempre s’agraeix el bon ambient que es viu en el circuit.

diploma

10154295_528644620578307_5069577916186750861_n