4a pujada al Pedraforca
Diumenge passat, 18 de maig de 2014, vaig fer la meua 4a pujada al Pedraforca. (2506m). El primer cop va ser el 2003, la segona ascensió el 2005, al setembre de l’any passat, la 3a i aquest cap de setmana passat la 4a i darrera. I espero que no sigui l’última. El massís del Pedraforca no és dels més alts del país però si que per mi és possiblememnt la més bonica. És una muntanya única formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l’Enforcadura). L’ascensió és relativament sencilla. Primer es puja fins el coll del Verdet i a partir d’aquí hi ha un troç de grimpada relativament fàcil. Només has de vigilar on poses les mans i els peus per no relliscar. Dona la sensació que la pedra cada cop està més llisa.
Fa poc més d’un any, man germana i el meu cunyat van agafar una caravana en un càmping de Saldes. La situació per mi és ideal i més quan només sortir de la caravana tens la visió de la foto. Evidentment, amb aquesta imatge, la crida a pujar-hi és evident.
Jo vaig acompanyar-los el cap de setmana buscant el repòs de la muntanya i gaudir de la seua companyia. Dissabte vam fer excursió familiar amb els meus nebots per la banda de Gósol, concretament per la Font Terrés, fins pujar a la pista que voreja el Pedraforca i per on passa la Cavalls de Vent. En la darrera foto es veu el Pedraforca (pollegó superior) des d’un altre punt de vista.
Diumenge, com a entreno, vaig decidir fer una pujada express al Pedra per treurem el cuquet de fer cim. Em van deixar al parquing del mirador del Gressolet i d’allí vaig fer l’aproximació fins al refugi Lluís Estassen (10min). Després de carregar aigua, en poc més de 42min vaig arribar al Coll del Verdet i en 1h28min feia cim. Un cop fetes les pertinents fotos i xerrar una estona en gent vaig coincidir a dalt, vaig tirar cap a baix. Una baixada que en alguns punts em va costar alguna culada. Tot i que la sendera està prou be, les vambes que portava ja necessiten un canvi i rellisquen massa per donar-me seguretat. Abans d’arribar un altre cop al refugi vaig agafar un trencall cap a Saldes i d’allí, 5km per asfalt fins el camping.