Tag: sabatilles

4a pujada al Pedraforca

Diumenge passat, 18 de maig de 2014, vaig fer la meua 4a pujada al Pedraforca. (2506m). El primer cop va ser el 2003, la segona ascensió el 2005, al setembre de l’any passat, la 3a i aquest cap de setmana passat la 4a i darrera. I espero que no sigui l’última. El massís del Pedraforca no és dels més alts del país però si que per mi és possiblememnt la més bonica. És una muntanya única formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l’Enforcadura). L’ascensió és relativament sencilla. Primer es puja fins el coll del Verdet i a partir d’aquí hi ha un troç de grimpada relativament fàcil. Només has de vigilar on poses les mans i els peus per no relliscar. Dona la sensació que la pedra cada cop està més llisa.

Fa poc més d’un any, man germana i el meu cunyat van agafar una caravana en un càmping de Saldes. La situació per mi és ideal i més quan només sortir de la caravana tens la visió de la foto. Evidentment, amb aquesta imatge, la crida a pujar-hi és evident.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Jo vaig acompanyar-los el cap de setmana buscant el repòs de la muntanya i gaudir de la seua companyia. Dissabte vam fer excursió familiar amb els meus nebots per la banda de Gósol, concretament per la Font Terrés, fins pujar a la pista que voreja el Pedraforca i per on passa la Cavalls de Vent. En la darrera foto es veu el Pedraforca (pollegó superior) des d’un altre punt de vista.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Diumenge, com a entreno, vaig decidir fer una pujada express al Pedra per treurem el cuquet de fer cim. Em van deixar al parquing del mirador del Gressolet i d’allí vaig fer l’aproximació fins al refugi Lluís Estassen (10min). Després de carregar aigua, en poc més de 42min vaig arribar al Coll del Verdet i en 1h28min feia cim. Un cop fetes les pertinents fotos i xerrar una estona en gent vaig coincidir a dalt, vaig tirar cap a baix. Una baixada que en alguns punts em va costar alguna culada. Tot i que la sendera està prou be, les vambes que portava ja necessiten un canvi i rellisquen massa per donar-me seguretat. Abans d’arribar un altre cop al refugi vaig agafar un trencall cap a Saldes i d’allí, 5km per asfalt fins el camping.

Necessito canvi de sabatilles?

Les sabatilles per córrer tenen un vida útil i a mesura que anem completant quilòmetres van perdent propietats, principalment, amortiguació. En les de trailrunning a més s’ha d’afegir el desgast de la sola i en conseqüència, la pèrdua d’agarre al terreny.

Aquesta vida útil acostuma a ser d’uns 600, 800 o fins a 1000Km. Un pot continuar fent-les servir perquè molts cops, aparentment, semblen noves però com que la sabatilla ha perdut les seves propietats s’arrisca a patir lesions. Per això molts corredors habitualment acostumen a controlar els kms per quan arribi el moment fer el canvi. I jo no sóc una excepció.

Ara mateix tinc un dilema. El primer model que vaig comprar específicament per al trailrunning han estat uns Brooks Cascadia 5. Les Cascadia són un model que està bastant ben considerades per revistes especialitzades. S’adapten a tot, tan per terrenys de terra com per terrenys tècnics. Fins i tot, hi ha qui els fa servir per asfalt. A mi personalment no m’han acabat de convèncer. He tingut la sensació que no em subjecten be el peu. Fins i tot he mirat de canviar-li la llaçada. Però quan hi ha una bona baixada no m’acaben de donar la seguretat que necessitaria. Tot i que ja porto prop de 300Kms al final ja m’he acostumat. Però l’altre dia em vaig fixar i tenen un problema afegit. I és que s’han deformat cap a dins, sobre tot el peu dret, com es pot apreciar en les fotografies.

Això fa que em plantegi fer el canvi abans que s’esgoti la seva vida útil. El problema és quin model. M’agradaria poder trobar el model perfecte per als meus peus. El problema és que l’ideal seria poder anar provant diferents models fins a trobar-lo. Però això no és possible a no ser que et sobrin els diners i vagis canviant sovint fins a de vambes.

PD: Ja tinc substitutes. Concretament unes Puma Complete Nightfox TR

Com lligar-te els cordons de les vambes

Recentment, buscant informació sobre sabates de trailrunning vaig trobar un article que parlava sobre com lligar-te les vambes depenent del tipus de peu. Quan em vaig comprar les meves sabatilles, les Brooks Cascadia 5, vaig notar que eren un xic amples per al meu peu i les havia d’estrènyer ben fort per sentir-les ajustades. En contrapartida al lligar-les tan fort em feien mal a la part de dalt del peu.

La forma de lligar-les era la típica creuada. En una visita al podòleg, li vaig explicar el problema i em va comentar que el que havia de fer-ho és en paral·lel que pot ser m’aniria millor. Així ho faig fer i la alguna cosa vaig millorar però sense tirar coets.

[fotos: http://www.fieggen.com/shoelace/lacingmethods.htm]

Doncs be, ara he trobat una nova forma que entre altres coses permet que el peu no es mogui cap endavant i en teoria evita les tant temudes ampolles. A més fa servir un d’aquells forats que sempre havia pensat inútils. Pot ser ja el coneixíeu però si no us deixo veure el video.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=R1zdTt_jBgk[/youtube]