Tag: Salomon

catlllaras3

Crònica: Ultra Trail Catllaràs

Després de decidir NO fer l’Ultra Valls d’Àneu per trobar-la massa tècnica i dura, volia buscar una alternativa de cara a la preparació UTMB. Per calendari, l’única opció que em quedava,  era l’Ultra Catllaràs. La distància, massa curta, no em convencia però l’altra alternativa era fer alguna cosa pel meu compte. Així que vaig decidir apuntar-me.

perfil

M’havien parlat molt be de les Mission X3 que organitza Klassmark amb la col·laboració de Salomon i la veritat és que després de fer la carrera he quedat encantat. El circuit, tot un descobriment i molt bonic, diferent al que acostumem a tenir per les Terres de l’Ebre. L’organització i voluntaris exel·lents, marcatge, millor que portar un GPS i ambient, de fàbula.

Ja d’inici veig molta gent amb pals i sentint comentaris de lo dura que és. Això fa que agafi una posició conservadora sortint del últims. Tinc clar quins són els meus objectius. Provar com estic, testejar material i també disfrutar de la cursa.

DCIM100MEDIA
Moments abans de l’inici

Als pocs quilòmetres ja es fa el primer tap. Superat aquest punt, pujada per un terreny humit i amb una temperatura molt agradable. No obstant la xafogor fa que no pares de suar. Primer avituallament al km 13, Sant Julià de Cerdanyola en casi 45 minuts de marge sobre el temps de tall. Anem be!

IMG_5519

Segona pujad a la Creueta i arribant a Malanyeu. De moment encantat amb el paissatge i amb bones sensacions. Al poc de sotir de Malanyeu, 2n tap amb la pujada per una corda i escala. Més alicients per aplaudir el recorregut.

DCIM100MEDIA
Pujada corda i escales

 

Passat això bona pujada fins El Graell de Pujals que també supero prou be, i baixada a La Nou de Berguedà, meridià de la cursa. Aquí ens espera plat de pasta i bossa de vida. Una bossa de vida que jo no vaig aprofitar-la però que m’hagués anat be perquè hagués agraït un canvi de muda perquè els pantalons i samarreta estaven ben molls.

catllaras2

Comença la pujada més forta, la del pic de Sobrepuny on aquí si que patiré, principalment per la calor. Suant com mai. Però supero la crisi i arribo a dalt. Comença una llarga baixada corredora cap a Castell l’Areny. Abans però, trobo un salt d’aigua on no m’hi puc estar de descalçar-me i fer un banyet.

DCIM100MEDIA
Sobrespuny
DCIM100MEDIA
Salt d’aigua

Afronto una de les darreres pujades i continuo prou be tot i que necessito beure alguna cosa que no sigui aigua. Lo que donaria per una cervesa. I sembla que ‘nostre sinyor’ m’haigue escoltat perquè al quilòmetre 41, al refugi de Sant Romà de Clusà em trobo un poval ple. Llàstima que li falta frescor però per mi allò és el millor reconstituent.

catlllaras3

1-1025-imp

Els darrer 14kms ja va ser treball psicològic per les ganes d’arribar. L’entrada a l’arribada passant per mig del poble amb els bars plens de gent animant ja serà apoteòsic. Content per l’experiència i maravellat d’haver descobert Catllaràs del que m’he quedat encantat.

catllaras4

benifallet6

Crònica: Cursa del Pastisset de Benifallet 2015

Repetim un altre cop la que per mi és una de les curses referents del Circuit de Curses de Muntanya de Terres de l’Ebre. Una cursa molt divertida on pateixes al principi pujant la Creu de Santos, encara que les vistes des de dalt ho curen tot, i després disfrutes com un ‘enano’ perquè pràcticament tot és baixada corredora. De totes formes, amb la variació que han fet aquest any, ens han ‘regalat’ alguna pujadeta més que jo ni m’esperava. S’ha de dir però, que el pas per la roca Foradada s’ho valia. Un 10 pels qui han millorat un recorregut que ja era de traca i mocador.

benifallet0

Personalment, en la 6ª semana de preparació de les Fonts i on els entrenos han estat durillos, m’he trobat que he arribat al final bastant solt de cames. Quina diferencia de Campredó. Els únics punts negatius són els bessons que segurament, amb les séries de pujada que m’ha tocat fer, se m’han queixat des dels primers quilòmetres. L’altre cosa negativa és que a les pujades no anava. M’han costat més de l’habitual. No se si és del cansament o el fet d’haver dormit poc. Ja dic jo que s’ha de fer més bondat.

benifallet1

Al final un temps de 3h52m12s i unes sensacions que la feina s’està fent correctament per arribar en condicions a Xerta. Després de la dutxa, a degustar la sopa barrejada i compartir les experiènces de la cursa amb els companys de Montbike. Per cert, que no hi hagi foto de grup no pot tornar a pasar.

benifallet5

Felicitar un altre cop a la gent de Benifallet pel bon tracte que com sempre ens dispensen i menció especial pels voluntaris. Només dir que quan a les 8 del matí he arribat  al poble amb aquell vent i fred que costava sortir del cotxe, veure’ls repartint els pitralls i la bossa del corredor al ras és per treures el barret. Moltes gràcies per vetllar perquè no ens falti de res.
benifallet6

campredo2

Crònica: Cursa les II Torres de Campredó

Comença una nova edició del Circuit de Curses de Muntanya de  Terres de l’Ebre amb la Cursa de les II Torres de Campredó, una cursa que cada any va millorant i en aquest 2015 ens ha preparat unrecorregut d’allò més atractiu per als corredors i també més exigent, amb pujades i baixades contínues que acaben sent una autèntic trencacames.

campredo1

En el meu cas, en la 4a setmana de preparació de l’Ultra de les les Fonts, la distància 20km i desnivell D+800m m’anaven de fàbula com a substitut de l’entrenament que em tocava
aquest diumenge. De totes formes ha estat un entrenament una mica accidentat quan en el Km4.5 un dels corredors del grup en que anava ha caigut i he ajudat  a socorre’l. Això ha fet que perdi més de 15min fins que la cosa ha estat control·lada. Llàstima perquè les sensacions eren molt bones i m’haguès agradat saber quin temps podia haver fet.

campredo2

A partir d’aquí he mirat d’agafar el meu ritme recuperant posicions fins acabar amb bones sensacions tot i que carregat de cames i amb algun avís d’estrabada als bessons.

Poca cosa més a dir. Com sempre gran ambient entre els corredors del circuit i el nostre club que cada cop es fa més gran. Arriben cares noves a la família Montbike i la secció Canicrós pujant al podi.

campredo4

pinell5

Crònica: Cursa dels Biberons – Pinell de Brai

Tot i no formar part del Circuit de Curses de Muntanya de Terres de l’Ebre, vaig decidir provar la Cursa del Pinell perquè volia conèixer la Serra de Pàndols, de la que m’havien parlat molt be.

DSC06972 (Copiar)

La sortida ja va ser curiosa, des de dins de la Catedral del Vi. Una primera meitat tècnica, majoritàriament de pujada, tot i que en alguna baixad molt tècnica, que amb la pluja t’obligava a posar cul a terra.

La segona part, molt corredora i divertida per corriols molt nets. Es notava la feina feta per l’organització.

pinell5

Temps final, 2h44m05s per fer 22Km i D+980m, que personalment em va deixar molt bones sensacions i amb ganes de tornar-hi l’any que ve.

ulldecona2

Crònica: Cursa de Muntanya d’Ulldecona 2014

Per fi una cursa amb un bon sabor de boca. Després de les dos darreres, Alcanar i Tivissa, on vaig acabar malament, necessitava acabar-ne una en bones sencacions. Curiosament era la cursa que pitjor anava a les meues característiques, una cursa molt corredora i amb poc desnivell però dins del procès d’adaptació a córrer, ja m’ha anat be. S’ha de dir que aquest cop he pogut mantenir una constància durant tota la cursa i això s’ha notat en el resultat.

IMG_20141026_083926_1

Crec que dos han estat les claus. Una, fer servir el pulsòmetre, jugant entre la zona de confort i la de patiment, buscant no passar passar-me d’aquest última per evitar males sensacions. I una segona, no parar de córrer en cap moment, fins i tot en pujada, encara que fós a pas de formiga. Només en la pujada que hi havia passada l’Ermita i en la darrera per la tartera he caminat. També he de dir que els darrers quilòmetres d’entrada al poble ja me costava aguantar el ritme, on els meus problemes amb els isquitibials ja havien fet acte de presència.

ulldecona1

ulldecona5

Pel que fa la cursa, tot i que molt corredora, m’ha agradat el traçat que han buscat la gent de SudActiu (Ulldecona) per la Serra de Godall. Normalment sempre vaig pel Montsià que me’l conec bastant i ara ja se que la Serreta de Godall té llocs també molt bonics i interessants per entrenar. Especialment, m’ha agradat la baixada cap a les Oliveres Milenàries i la baixada a l’Ermita.

ulldecona6

ulldecona2

Temps final, 2h41m01s en 23km i D+850m.

ulldecona4

Pel que fa als Montbike, un altre cop, molt bona participació amb cares noves i 3 podiums en fèmines, les dos Eves i Míriam. Llàtima que el pernil se l’han emportat els de la Ràpita, però personalment, em sembla be que es vaigue repartint la cosa.

ulldecona0

Ara ja, amb ganes de tornar treballar i preparar-me a conscièntment per millor cada cop més.

Entrenament amb Roberto Heras

Un altre cop he estat afortunat amb un sorteig de Twitter i el premi, un entrenament amb Roberto Heras, ex ciclista profesional i guanyador de 4 Vueltas a Espanya. Fa un any ha començat a córrer per la muntanya, influenciat pel seu germà Miguel, un dels integrants de l’equip Salomon i de moment no se li dona gens malament.

IMG_20141018_111712

 

Aixi, dissabte la gent de Energy Vitalité 4, un dels patrocinadors del Roberto i organitzadora de l’acte ens va convocar a la plaça de Monistrol de Montserrat. En total erem 6 i ell. Prèviament ens havien preguntat pels quilòtmetres habituals d’entrenament però quan Roberto va explicar el que volia fer, va haver qui va dir que allò era massa per ell.

heras1

Comencem i ell tira avant com si res, com si anés sol. Pujant al Monestir tota l’estona al trotet, per llocs molts anem caminant. No obstant mirem de seguir el ritme però ell sempre anava uns 20 o 30 metres per davant.

Una bona parada esperant per que la gent d’Energy Vitalité arribi per la foto del patrocinador ens permet descansar i  ja tenir una coversa més distesa en ell. Aprofitem per interrogar-lo sobre la seva preparació i fem les típiques bromes i comentaris dels corredors.

heras2

Continuem i arribem al Monestir, ple de vistants que ni les Rambles, i allí ja hi ha dos que decideixen tornar atràs. Del Monestir ens dirigim a Collbató, per una baixada molt divertida i llarga i amb unes vistes espectaculars. Llàstima que amb el ritme que ens fa anar Roberto no tinc temps de  fer foto.

IMG_20141018_105651

Un cop baix ja només som 3 i ell. Parem a un restaurant per fer un beure i els altres dos decideixen tornar en taxi. Jo decideixo acabar en Roberto tot i que s’ha fet tard. Ens  queda la tornada amb una bona pujada, on jo pateixo per seguir el ritme. Finalment arribem dalt i llavors, baixada corredora fins al Monestir, durant la qual, les cames decideixen que ja n’hi ha prou. Allí ja ens separem i jo baixaré al meu ritme. Acabo literalment destrossat.

IMG_20141018_104806_1

 

En resum, una jornada diferent, on sempre fa gràcia poder compartir entreno amb un crack com ell. Evidentment vaig aprofitar per preguntar-li sobre preparació per les curses, objectius, etc., i contràriament al que pensava sembla que no planifique massa els entrenaments sinò que va fent. Jo vaig disfrutar molt i em va permetre córrer per una de les muntanyes desconegudes per mi com és Montserrat.

Crònica: Muntanyes de Tivissa 2014

Com diu l’anunci aquell? “En las distancias cortas es donde un hombre se la juega“. Doncs em sembla que jo aquí fallo. De que em serveix fer més de 100kms a les Ultres ni històries si en una cursa de muntanya de 23km amb D+1400m acabo arrastrant-me i arribant a dures penes al final. No valen excuses. Que si és la més dura i tècnica del circuit o que ja porto molts quilòmetres a les cames. No ens enganyem, s’ha de treballar més per les curses d’aquest estil.

Seré breu perquè no hi ha molta cosa a dir. Un començament molt tranquil, amb uns primers quilòmetres corredors on jo aprofito per acompanyar una rato a Jon, el presi. Al primer corriol ja tiro avant perquè pateixo pel tall horari a les 2h. Pujada al Coll de Maula i, a partir d’aqui, crestall on córrer és més que complicat.

tivissa1

tivissa2

Baixada cap a Tivissa un altre cop on jo em trobo prou be. Es vora el km 11 i passo el tall en 20min de marge. Però a partir, en la Pujada a la Llena,  aquí comença la debacle i em costa seguir el ritme. A més, noto la boca seca per falta d’aigua i només pensant arribar al següent avituallament, al km15. Males sensacions i fins i tot mareig.

tivissa4

Aquí m’aturo una bona estona i apareix Jon amb la sabata mig desmanegada. Mirem d’anar junts però fins i tot ell se me’n va poc a poc. Després de tot el segon crestall, em quedo sol un altre cop i m’ho torno agafar en molta calma. Queden 3km en una última baixada molt lliscant que fa que més d’un cop toqui anar cul a terra. Arribo baix adolorit però lo meu pensament ja només està en la cerveseta de l’arribada. Temps final (fa mal escriure) 4h38m23s. Quina Pepa que estic fet. Mare meu.

tvissa3

Tot i que pensava parar una temporada per recuperar forces penso que no. Ho continuaré intentant i si torno a defallir, a continuar. No se si és l’opció més encertada però el meu cap em diu això encara que pot ser el meu cos digui una altra cosa.

No tot ha estat negatiu. Un altra vegada, àmplia parcicipació dels Montbike que ens va fer guanyar una generosa cistella de productes de la terra. I la cerveseta fresca del final, brutal. Sort que no hi havia controls a la sortida del poble. Espero poder tornar l’any que ve.

tivissa5

Crònica: 24 hores del Cap de Creus

87km en D+3000m i més de 16h pel monte donen per a molt i  no és fàcil escriure sobre totes les experiències viscudes. El que puc afirmar que en aquestes 24hores del Cap de Creus n’he viscut de tots els colors.

Sortim de Llançà a les 8 del matí, amb la presència de la Tramuntana, recorrent uns quilòmetres del camí de Ronda. Les vistes que ens regala aquest tram són de postal..

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Deixem la costa i encarem cap a l’interior per fer la pujada fins a Puig Esquer. A dalt, el fort vent quasi et tomba. Un tip en tinc per fer les fotos en condicions.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Després, tornem fins a Llançà on es dina uns macarrons. És el km27 i jo ja em noto tocat. No se si és conseqüència de la cursa d’Alfara però les cames les tinc força carregades. Confio que menjant i amb el descans, recuperi forces però els segúents quilòmetres amb la  pujada a Roca Miralles serà un autèntic suplici. Moment de crisi en que el cap no para de donar-li voltes a retirar-se.  S’afegeix mal de panxa i també bastanta calor. No serà fins l’arribada a Sant Pere de Rodes (km36.5) que no em trobaré millor. I és que les vistes són de película.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

És a partir d’aquí que em poso a roda de dos membres del CEI, Xavi (el Presi) i Vicente, a qui posteriorment s’afegirà la Maria. Amb tots tres faré la segona meitat de la marxa. Puc dir que literalment m’han portat fins a Llançà tot i que, com ells be diuen, les cames i el cap són d’un mateix. En la llarga baixada a Cala Joncols (km51) he quedat tocat del dit i ho he anat arrossegant la resta del recorregut. No obstant, només resta anar cremant quilòmetres, seguint les marques verdes i vermelles, amb el pas per un Cadaqués i Port Lligat ple de gent (km57) que animen als corredors , l’arribada a l’espectacular Cap de Creus(km64.5), el pesat tram fins l’avituallament de Sant Baldiri (km75) i les seues inacabables “mesetes”, la matadora baixada a Port de la Selva (km82), un autèntic trencacames i finalment el camí de ronda fins Llançà amb l’esclat d’alegria per ser finisher.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Bon entrenament físic però sobretot, mental. El que està clar és que en la bona  companyia de gent com el Vicente, la Maria i el Xavi, 87km es passen millor.

Crònica: Cursa de Panxampla – Alfara 2014

Dissabte vaig poder gaudir d’una de les proves  més del boniques de Circuit de Curses de Muntanya de Terres de l’Ebre. Es tracta de la V Cursa  de Panxampla d’Alfara de Carles, amb un recorregut molt tècnic, sobretot,  a la primera part del traçat. Ja l’havia fet al 2012 i d’aquella vegada recordava principalment la baixada de la tartera que tan malament em va anar. Aquest cop, n’hi havia dos, així que,  si vols caldo, pos dos tasses. La que vam fer el 2012 era la segona mentre que n’havia una abans molt més empinada. Afortunadament, vaig poder superar-les tot i que, com és normal, vaig perdre bastantes posicions.

Cursa Panxampla (22)

Cursa Panxampla (16)

Al principi, hi ha la llarga pujada fins l’Espina que vaig fer en la companyia d’Isidro. En arribar a la primera tartera ja ens vam separar ja que  ell va baixar molt millor que jo. A la segona tartera, vaig poder baixar més dignament, millor que al 2012 però vaig començar  notar que la musculatura no estava preparada per estos descensos. Estos avisos es van concretar a posteriori amb dolors als tibials i quadriceps, en la part final de recorregut. L’ultima baixadeta va ser un suplici i en la darrera pujada fins l’arribada ja no hi havia forces.

10174889_640789845996216_1774391651689827001_n

DSCF0366

Al final, em quedo en un bon entreno però del que m’ha costat 3dies a recuperar-me. El que vaig xalar molt va ser en l’amplia participació de la gent del Montbike. Per un pèl no ens vam emportar el pernil. Va estar una excel·lent prèvia per al dia següent on vam celebrar el dinar del club. La fideuada d’Alfara, per un compromís familiar,  no vaig poder tastar-la. Sempre s’agraeix el bon ambient que es viu en el circuit.

diploma

10154295_528644620578307_5069577916186750861_n

2 curses per Setmana Santa, Cursa Panxampla

Aprofitant la Setmana Santa i l’arribada del bon temps, m’he apuntat a dos curses/marxes. D’una banda, la Cursa de Panxampla a Alfara de Carles i d’altra, les 24 hores de Cap de Creus. Són dos proves ben diferents però que m’han de servir per no perdre ritme de competició i continuar amb la preparació. Coincideix  també el cas que no és el primer cop que les disputo.

L’any 2012 ja vaig fer la Cursa de Panxampla. És una cursa de muntanya bastant tècnica però molt divertit, amb alguna baixada per tartera que té tela. Són 22.2Km amb D+ 1665m.

cursapanxampla14Aquest any ens em apuntat molta gent del Club BTT Montbike, i ens servirà com a prèvia per al dinar de club que fem aquest diumenge. Ja veurem que tal anirà.