Tag: utlesfonts

11025868_10206066319808094_3717753860773977364_o

Crònica: Ultra Trail de les Fonts 2015

Diuen que es valoren les coses segons el que costen aconseguir-les i crec que per això estic tant satisfet d’haver acabat l’Ultra de les Fonts 2015, per la forma com ha anat. Parlar d’Ultra de les Fonts és sinònim de bon ambient, companyerisme, tracte immillorable cap als corredors però també de duresa i patiment. Jo li afegiria de retrobaments, de veure moltes cares conegudes. L’Ultra les Fonts es fonamenta en tot un poble volcat en fer possible  una cursa única i irrepetible, amb un format d’allò més original. Són 3 etapes, nocturneta, trail i cursa que sumen 120Km en D+6000m.

IMG_20150308_145530

Nocturneta (23Km D+300m)

És la primera etapa i com he pogut comprobar aquest any la més traïdora. Vens fresc i si no ets intel·ligent pots patir la resta de dies. I això és el que m’ha passat a mi.  Em vaig trobar tant be, sobretot per la bona preparació que havia portat aquest mesos previs, que vaig anar massa ràpid para el que jo acostumo anar, tot i que anava carregat d’un bessó de la BML. També pateixo de falta de llum per no voler posar piles noves al frontal i anant en compte de no fer-me mal. De totes formes vaig córrer molt a gust i rebaixant el temps de fa 2 anys en 12 min,  confiant que amb el bon sopar de la gent de Xerta i un bons descans seria suficicient per recuperar-me.

Trail (70Km D+4000m)

Aquest és la més dura i la més temuda. Em llevo en principi be i ja vaig preparat amb tot el que toca, encara que em deixo el got. Tot i trobar-me descansat si que em noto una mica revolt de l’estòmac. Començo be seguint el ritme dels companys Montbike Pelli i Carlos Metrakit i superem la primera pujada sense problemes, però a la baixada cap a Prat de Compte ja noto que algo no funciona quan ensopego diversos cops i estic a punt de pendre mal. Senyal inequivoca que estic cansat i només portem 20Km. A Prat de Compte miro de menjar però no m’entra res de res. Això si que és preocupant perquè si no menges no tens energia i pujant al Tossal d’Engrilló acabo fos. Tant fos que a dalt em sento totalment buit i començo a meditar que si no és millor deixar-ho. Ni els gels m’entren. I encara queda molta cursa  i molt dura.   Després d’una estona arriba Eloy i companyia i miren d’animar-me. Ells arranquen i decideixo fer un esforç més fins Sant Roc.
santroc
A Sant Roc arribo i em trobo el grup d’Eloy i gent de Montbike. Descanso be. La cervesa crec que em salva. Em deixen uns pals (gràcies Àngela) i a continuar. El problema és que començo anar just de temps. Que llarga se me fa pujar l’Espina i no diguem la dura baixada a Alfara. Allí trobo Eloy decidit a abandornar però al final la família el convenç i continuem junts per afrontar la darrera pujada a la Coscollosa. Anem justos de temps i arribem a la font Nova, a 8Km de meta que ja ens diuen que els següents ja entraven fora de temps. Això ja està fet però encara així ens toca córrer. Finalment, entrada en 10min de marge per sota les 15h.

alfara

Cursa (27Km D+1700m)

És la darrera etapa i jo ho tinc clar. No vull tornar a patir com ahir i només vull acabar. Per això m’ho prenc en molta calma. Sé que la primera part és pujadora fins arribar la Coscollosa i després ja només resta baixar. Aprofito per conversar en corredors que em vaig trobant i comparteixo molt tros en Dani, el quart Montbike que també fa els 3 dies. També disfruto dels paissatge com lo de la zona de la Vall de l’Infern. He de tornar per allí en més calma. Un cop coronada la Coscollosa, ja només resta baixar corrents cómodament cap a la meta. Això ja està fet. Entrada triomfal i amb la satisfacció majúscula d’haver  completat un altre cop els 3 dies.

IMG-20150309-WA0013

Reflexions post cursa

Tot i que estic content per haver acabat, em queda un regust agredolç perquè crec que arribava molt be de forma física. Crec que el segon dia podia haver fet molt bon paper i no patir tant com ho vaig fer. No obstant, la satisfacció per haver completat l’Ultra no me la treu ningú. Moralment hagués quedat tocat si hagués plegat i més quan tota la preparació d’enguany va encarada a arribar en perfectes conficions a finals l’agost, a la UTMB.

Per la resta, agraïements majúsculs a tots els que m’han donat suport i ajudat durant la cursa i tornar a aplaudir a la gent de Xerta i especialment als organitzadors i voluntaris per fer una cursa que tant d’èxit té fora de les nostres contrades.

final

IMG-20150308-WA0004

LOGO-CursaLesFonts-transp-300

I al 2015…

Primer de tot, bon any a tothom. Encara que portem pocs dies del nou any ja fa dies que tinc en ment la nova temporada. El 2014 ha acabat en bones sensacions i en aquest 2015 només penso en conèixer noves muntanyes i sobretot passar-ho be. Important, com no, que em respectin les lesions i poder practicar aquest esport durant molt i molt de temps.

De moment, el primer repte és l’Ultra Trail de les Fonts, una ultra de 3 etapes per fer en total 120Km i D+6000m  i que aquest any serà el 6,7 i 8 de març. Ja la vaig completar 2013 i a banda de la satisfacció per acaba-la, vaig disfrutar moltíssim.  De moment estic ficat de ple en la seva preparació. Porto ja 3 setmanes d’entrenaments i  les sensacions són molt bones.

LOGO-CursaLesFonts-transp-300

L’altre repte que tinc és una nova Ultra que fan al nostre territori. Es tracta dels Estels del Sud de 106Km i D+5100m, el2 de maig, donant la volta als Ports de Beseit. Sempre dic que, tot i tenir-los aquí al costat. els Ports són per mi uns grans desconeguts i amb la preparació i la cursa espero que deixin de ser-ho. De moment, estos dies vaig poder fer 40Kms de Beseit-Font Ferrera-Caro.

ultraestels

El tercer repte i sense cap mena de dubte el més important de l’any me’l callo tot i que molta gent que em coneix ja el sap.  A hores d’ara ja tinc feta la preiscipció i estic  pendent de sorteig. El 14 de gener sabré si que m’agafen o no i partir d’aquí ja organitzaria la resta de la temporada.

De moment, pas  a pas. Aquest diumenge 11 a competir a la Cursa de les 2 Torres de Campredó que dona el tret de sortida a un consolidat Circuit de Curses de Muntanya de Terres de l’Ebre. Hi ha ganes de tornar a viure el l’ambient d’aquest circuit.

CARTELL-CURSA-2015_web

 

Balanç del 2013

Ara que ja hem començat el 2014 i quan encara he de definir els reptes per la nova temporada, res millor que fer balanç del que ha estat el 2013.

Al gener vaig començar en moltes ganes preparant la Ultra Trail de les Fonts a Xerta. Per preparar-la, vaig augmentar el volum d’entrenaments i fer alguna cursa del circuit de Curses de Muntanya de Terres de l’Ebre, com la de Benifallet.

Al febrer vaig poder baixar el ritme per molèsties al genoll, concretament a la cintilla iliotibial, però sense parar i vaig fer tot el recorregut de la ultra, en dies saltejats

Al març va arribar el moment i vaig disputar les ultra les Fonts. Van ser 3 dies de cursa molt intensos i on vaig conèixer molta gent de món de les curses de muntanya, culminat amb la satisfacció de poder acabar la prova. Amb la gran alegria de poder acabar la UT les Fonts, vaig apuntar-me a les 24h del Cap de Creus. Allí em vaig ressentir de la Cintilla Iliotibial tot i que vaig poder acabar.

IMG-20130310-WA0017

A l’abril vaig córrer la Trailwalker amb els meus companys de feina. Tot i no ser una cursa del meu estil, vaig gaudir molt amb la companyia i la satisfacció d’acabar-la bastant be. També vaig fer la Cursa de muntanya de l’Ordal de preparació de la Trailwalker.

Imagen 052_1620x1080

Al maig, vaig fer la Cursa del Vent al Reguers. Li tenia moltes ganes per ser una assignatura pendent. Malauradament vaig acabar enrampat i amb no massa bon sabor de boca.

Juny, juliol i agost vaig aturar la competició però em vaig dedicar a mirar de preparar l’altre gran objectiu de la temporada: La Cavalls de Vent. Per això, a l’agost vaig fer la Cavalls de vent en dos dies i després, amb el company Jaume Vidal, vam anar fer l’Alta Ruta de los Perdidos per Ordesa, Mont Perdut i Vignemale.

A finals de setembre vaig poder completar la Cavalls de Vent amb la bona companyia de Victor de Tarragona que vaig conèixer en el transcurs de la prova. No va ser un bon temps però tampoc arribava en el millor moment de forma.

IMG-20130926-WA0000

Octubre, darrera prova de l’any amb la Cursa de Neandertal, amb més pena que glòria.

I el que quedava d’any a descansar i ja preparar la nova temporada.

Crònica: 3a Ultra Trail de les Fonts (3a part)

La veritat és que no és fàcil dormir quan et fan mal les cames i menys quan comparteixes dormitori en una bona colla, entre ells, un parell de roncadors  camionat. No obstant, algo vaig poder descansar. I és que com jo dic, el menjar i el dormir són el millor recuperador.

La Cursa

La sensació que tinc en llevar-me i vestir-me per l’ocasió és que les cames no em fan tant de mal com em pensava. Només tinc molèsties a la cintilia il·liotibial, para variar. Ara només cal acabar de rematar la feina finalitzant la Cursa de 27km i 1700m D+.

20130310_075257

En arribar la sortida, veig molts de ‘palilleros’, és a dir, molta gent que ha pillat els pals per al darrer dia. Fins i tot el gran pota Koala (@raulkoala), candidat número u per acabar tota la cervesa i estofat de vedella de l’UT les Fonts. Per uns moments jo dubto si no hagués hagut de fer el mateix però ara ja és massa tard.

Comença la Cursa i evidentment, la gent que només fan la prova de diumenge surten al davant. Darrere, ens quedem els de l’Ultra. Jo, tot i que em sento el genoll, em noto prou fresc. A les primeres rampes les cames estan prou senceres. La primera pujada toca fer-la el ritme de la fila. Un cop dalt emprenc la baixada bastant ràpid. No sembla que ja porto més de 90kms a les cames. De totes formes, dolors estomacals em fan fer una parada tècnica, trencant-me el ritme. A la següent pujada, poc a poc vaig recuperant sensacions.

M’encamino cap a la font de Paüls, en el que és la part més bonica de la cursa. De totes formes pot se per la calor o les cerveses del dia anterior, no hi ha manera de treure’m la sensació de sed. Darrer avituallament abans de la pujada a la Coscollosa i miro d’hidratar-me de valent i cap a dalt.

08-03-2013 961

(Foto Monrasin)

Arribo a dalt de tot on converso amb els voluntaris del control sobre la samarreta i encaro la baixada cap a la Font Nova. Tot i que en principi em noto be comença a fer-me mal el genoll. Així que toca caminar a estones fins la Font. Ja només queden 7km.

08-03-2014
(Foto Monrasin)

Lo cansament comença a notar-se. Darrera pujadeta matadora per una corda i cap a Xerta. L’últim tros d’asfalt es fa etern. Sort que el faig acompanyat i que rebem l’animació la gent que s’ha congregat als carrers de Xerta. Finalment creuo l’arribada en un temps 4h43m.

Estic al núvol!!. Alegria immensa per haver pogut acabar l’Ultra Trail de les Fonts, la meua primera ultra, i també  peIs 3punts per l’UTMB2014.

Aprofito per fer-me un massatge i menjar-me un parell d’estofats en la companyia de @raukoala, @martamuixi, @miriminor, @patillades i tot el team Koala. I com no assaborir el triomf recollint l’armilla de finisher que ben be m’he guanyat.

IMG-20130310-WA0017

Crònica: 3a Ultra Trail de les Fonts (2a part)

Jo que havia decidit dormir a Xerta per poder descansar més i evitar l’anada i tornada a Amposta, no se si va ser una decisió massa encertada. En una comuna sempre hi ha el “personatge” que arriba tard i es posa a inflar el matalàs a hores intempestives. Sort que no tinc mal despertar que sinò… Però be, anem a lo que interessa.

La Trail

Em llevo prou be després de la nocturneta tot i que noto alguna molèstia a l’iliotibial però sense importància.  Tot preparat arribo a la sortida on em trobo en Alfredo i Martín del Montbike. Després de la foto de rigor, anem a esperar el comte enrere.

20130309_055842

Comença la prova i el grup surt molt bastant tranquil. Queden molts quilòmetres, molts metres d’elevació i moltes hores per endavant. Els primers 10 kms fins a Paüls son prou suaus tot i que en pujada. Jo vaig sol, al meu ritme, entretenint-me escoltant les converses dels grupets. Curiosament, en un d’ells, va el mateix “personatge” que no m’ha despertat amb l’inflador. Em fixo be i resulta que el conec. Vam coincidir a l’arribada de la Rialp-Matxicots.

P1050908

A Paüls, confio en menjar una mica però en aquell moment s’ha acabat el coc. Merda!, jo comptava en menjar una mica. Així que toca continuar en la panxa buida. Comença la pujada cap a la Refoia on m’ajunto en Jose i Ramon  d’Ampostai el seu grupet. Jo em noto be a la pujada i els avanço un trosset.

Un cop dalt afluixo i menjo una barreta. A partir d’aquí fins a Prat de Compte ens anirem avançant mútuament amb els ampostins. Arribat ja al poble, ataco el pa en tomata i l’embotit, i fins i tot faig un trago de cervesa.

20130309_102924

Continuo camí de cara al Tossal dEngrilló. Després de l’aproximació arriba la pujada final que tela. Sort dels Pals perquè en algun moment em noto principi d’estrebada a la cuixa. Finalment a dalt, km33 i cap al següent avituallament, al km41. Tot i haver de superar alguna pujada  com el Coll de la Gilaberta, la part el descens fins a Sant Roc és bastant corredor.

20130309_120648

Allí, esperant menjar de valent, resulta que ja no els queda embotit. Merda! En les ganes que tenia. Pos au, trago de cervesa, una mica de pa i a continuar. Cap  a  la 3ª pujada del dia, l’Espina.

Aquí trobo restes de neu i encara que ens havien avisat que estava molt malament, no trobo gaires complicacions. A banda de les cames començo a notar la planta dels peus que fa mal. Un cop coronada l’Espina, toca la baixada a Alfara de Carles. Jo ja se que m’espera perquè entrenant la vaig fer, però tot i estar preparat, és un autèntic trencacames.

Per fi, arribo a Alfara, bastant matxacat de peus. Així que m’agafo un bon descans. Després de canviar-me els mitjons i avituallar-me be (no falten els 2gots de cervesa) decideixo afrontar els darrers 17km amb l’última pujada del dia.

M’ho agafo en molta calma. Vaig xino-xano i a meitat de pujada em torno a trobar el Raül, el personatge de l’inflador, amb qui entable conversa. Va acompanyat d’una parella, Pau i Pilar amb qui ja faré la resta del camí fins l’arribada. Jo els vaig explicant el que ens anirem trobant i a mi em serveix per estar entretingut els darrers quilòmetres.

Finalment, ja de nit, arribem tots 4 a Xerta, molt cansats però contents. Un cop creuada l’arribada,  ja em veig en possibilitat de completar l’Ultra de les Fonts. 70km i 4000 D+ en 14h26m

Després de la dutxa m’ajunto a sopar en Raül i tota la seua colla dels Koala Team on gaudim d’uns plats de macarrons, unes cerveses i em faig un fart de riure escoltant les seues aventures. Mira si estem entretinguts que tota la penya ja ha marxat a dormir i som els últims d’abandonar el Casal de Xerta.

Crònica: 3a Ultra Trail de les Fonts (1a part)

Uf, encara estic al núvol per totes les sensacions viscudes en este magnífic cap de setmana. Mira que vaig estar a punt de renunciar perquè el mateix cap de setmana coincidia amb una celebració d’una persona molt especial. Espero que em sàpiga perdonar no haver estat al seu costat. Però al final vaig triar intentar la Ultra Trail i puc dir que estic molt content per haver pogut acabar-la. 120km amb 6000m D+ en un temps de 21h26m21s. Però anem al detall.

 La nocturneta

Després de recollir els dorsals i la bossa dels obsequis  marxo a preparar-me per la sortida. De camí a Xerta ha plogut no obstant, encara que a mitja hora de començar, ha parat. Em vesteixo i cap a la sortida. En el briefing, on ja ens avisen que ens haurem de mullar-nos perquè passem per un barranc. Un cop finalitzat comença la música i el compte enrere.

Es dona el tret de sortida i començo suau però a ritme alegre pels carrers de Xerta. La nocturneta, de 23km i 350m D+ és molt ràpida i s’ha de vigilar de no anar gastar massa energies perquè encara queda la Trail de dissabte i la Cursa de diumenge.

Quan arriba el primer corriol, anem en fila índia i jo, amb el llum del lot, vaig seguint els passos del corredor que tinc davant. Conscient de no passar-me modero el ritme en quan l’elevació és més pronunciada. En arribar al punt més alt, sobre el Km6, comença una baixada per pista bastant trotadora, tot  i que el terreny està tot enfangat. Passo per l’Ossera on hi ha el primer avituallament i prenc 2 gots d’issotònic.

Continuo baixant amb molt bones sensacions de cara a Aldover. Prop del poble em trobo amb el famós barranc, on l’aigua baixa en força. L’organització, molt prudentment, ha posat una corda per ajudar a passar-lo. L’aigua per sobre el genoll ens deixa els peus ben mullats. Espero que després no passi factura amb alguna butllofa.

Foto TrailRoquetes

Arribo al poble d’Aldover , km14, que sembla una festa. Molta gent al carrer, música de xaranga i fins i tot speaker animant als corredors. Dona gust l’ambient. Després de veure i menjar alguna fruita, Continuo per fer els darrers 9kms. A partir d’aquí decideixo baixar el ritme perquè tinc el cap més pensant en la Trail que no en lo que estic fent. A més, del barranc m’ha entrat alguna pedreta a la sabata. Per a més iniri, ens toca tornar a creuar per dins de l’aigua per sota d’un pontet de la carretera.

A partir d’aquí el camí transcorre per pista en pujada. Així que, a consumir quilòmetres. Darrer avituallament i a tornar cap a Xerta. Els darrers quilòmetres passen per canal de la dreta de l’Ebre fins arribar a Xerta. La darrera recta es fa llarga i només tinc ganes d’acabar.

Finalment, arribada en un temps molt per sota del que tenia previst. 2h18 quan el que calculava era 2h30 en el millor del casos. Nomes espero que això no em passi factura el dia següent